Calçotades de confinament contra la crisi

El sector calcula perdre 4,5 milions de calçots i n’incentiva el consum domèstic tot i la pandèmia

“Queden anul·lades totes les reserves i donem per acabada la temporada de calçots”. El missatge del contestador automàtic de Cal Ganxo, un històric restaurant de calçotades de Masmolets (Alt Camp), explica -ras i curt- com el coronavirus ha espatllat el motor econòmic de les calçotades. La ceba dolça té un impacte econòmic difícil d’avaluar, però el secretari de la Cambra de Comerç de Valls, Rafel Castells, l’estima entre 8 i 10 milions d’euros només a la seva demarcació. Castells és un dels grans artífexs de la Gran Festa de la Calçotada de Valls i de la projecció internacional d’aquest producte. El calçot ocupa milers de pagesos, autònoms, artesans i empreses dels sectors agrícola, agroalimentari i ramader, però també l’hostaleria i la restauració.

Ara, però, la Societat Agrícola de Valls ha passat de vendre’n “entre 30.000 i 40.000 unitats a la setmana, a vendre’n zero”, segons el seu gerent, Francesc Linares. Les mesures per contenir la pandèmia han esclatat en la recta final de la temporada, que és justament el punt àlgid. El març, amb la primavera a tocar, és el mes més fort. Els restaurants reben els autocars de l’Imserso -més ben dit, rebien-, però ara l’allau de gent s’ha tallat de soca-rel i, si dura més enllà del març, adeu a la temporada.

Només la cinquantena de productors de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Calçot de Valls perdran uns 4,5 milions d’unitats. Segons Francesc Amill, el seu president, no arrencaran les cebes de terra fins que no tinguin on vendre-les. Els grans majoristes no només no fan comandes sinó que retornen els calçots ja servits. Per sort, els restaurants -tot i veure’s obligats a tancar- no s’han fet enrere. Les pèrdues, calcula Amill, seran d’entre 450.000 i mig milió d’euros.

La denominació, que abasta les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, precisament enguany compleix 25 anys, però la celebració d’aquest aniversari s’ha amargat. Amill lamenta que s’ha estroncat una temporada de rècord, en què se n’haurien recollit més de 18 milions d’unitats. Ara ja en portaven 15 milions, i calcula que es perdrà entre el 20% i el 25% de la producció. Algun soci ja ha hagut de presentar un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) perquè la crisi sanitària l’ha enxampat amb la meitat de la collita.

Aquesta fotografia és només la del calçot amb més pedigrí, però es pot extrapolar a tot el sector, molt divers tant en productors com en compradors. De fet, l’èxit d’aquest producte ha engrescat molts productors d’altres zones a cultivar-ne arreu de Catalunya, i fins i tot a Almeria o Madrid. Els guanys compensen el fet que sigui un cultiu lent, ja que entre l’agost i l’abril ocuparà molta extensió de terreny. A banda del tancament dels restaurants, la mesura de confinament ataca el moll de l’os de la calçotada: convertir-se en una festa i una trobada social en tota regla.

Campanya per cuinar-los a casa

No obstant, els productors volen reivindicar que el calçot té moltes propietats saludables i també es pot cuinar a casa: en truita, al forn, arrebossat o fins i tot de postres. La Cambra de Comerç de Valls ha engegat una campanya per consumir-ne durant el confinament per ajudar els productors, explica Castells. Aquesta iniciativa sosté que, per donar sortida a la collita que es perdrà, cal comprar calçots a les fruiteries i botigues d’alimentació, que continuaran obertes.

L’arrencada de la campanya és molt recent per veure’n els primers resultats, però a l’agrobotiga de Valls constaten un repunt de les vendes els últims dies i confien en mantenir-les. “Si no, serà un catacrac”, vaticina el president de la IGP. Així ho han viscut ja al Dia de la Granja, una granja i escola de natura de Reus on se celebren calçotades en família. “Hem passat d’estar plens a no tenir ningú”, lamenta Jesús Tella, el propietari. A banda de perdre les calçotades, s’han anul·lat totes les visites escolars i també haurà de fer un ERTO.

D’altres s’adapten com poden a la pandèmia, com és el cas dels Barenys, productors de calçots per encàrrec a Maspujols (Baix Camp). “Aquesta setmana no acceptem comandes perquè tampoc els poden venir a buscar”, admeten, tot i que són més optimistes per a la vinent. Mentre es confia que el consum domèstic de calçots ajudi a salvar la temporada, la Cambra de Comerç de Valls també fa una crida a les administracions públiques perquè engeguin mesures econòmiques concretes, àgils i efectives.