Carlos Conti i Roger Piqué: “Ara ja no se’ns mira com a extraterrestres quan proposem invertir en tecnologia”

BarcelonaQuan va néixer, Inveready ho tenia tot per descobrir i tot per demostrar al mercat espanyol. Els dos economistes que van decidir impulsar un fons d’inversió de capital risc just quan va esclatar la crisi econòmica, Roger Piqué i Josep Maria Echarri, van començar en un petit despatx de 13 metres quadrats i amb la convicció que serien capaços de convèncer els inversors perquè posessin els seus diners en projectes tecnològics en fases inicials. Vuit anys després Inveready és un dels fons de capital risc més actius d’Espanya i ja gestiona un total de 70 milions d’euros en inversions.

Per què tira endavant la idea d’Inveready tot just quan comença la recessió?

Roger Piqué: Els fundadors veníem d’ACCIÓ [l’agència de la Generalitat dedicada a l’impuls d’empreses] i, en el cas de Josep Maria Echarri, de la biotecnològica Oryzon. L’any 2007 no hi havia un fons especialitzat en tecnologia i menys en fases inicials de projectes tecnològics. Ja havíem estat involucrats en el mercat del capital risc, un mercat que aquí a Espanya té menys de 15 anys.

Carlos Conti : Hi havia tres oportunitats que va detectar Inveready quan va néixer i que encara es mantenen: d’una banda, projectes tecnològics en fase inicial que no comptaven amb inversors especialitzats; de l’altra, uns fons d’inversió pública destinats a aquesta mena d’empreses amb qui es podien buscar sinergies per optimitzar l’estratègia financera d’aquella empresa i, finalment, un mercat d’emprenedors madurs amb poca competència i que facilitava l’accés a propietat intel·lectual de molta qualitat.

Com ho vau fer per convèncer els primers inversors quan els mercats mundials queien?

C.C.: De fet, la nostra primera reunió amb inversors va ser el mateix dia en què Lehman Brothers va caure. Però la tecnologia està descoordinada de la macroeconomia. Les companyies tecnològiques van bé amb una evolució favorable del PIB o sense.

R.P. : El que nosaltres havíem d’explicar aleshores als inversors era que és bo tenir part del seu patrimoni en tecnologia. Aleshores va ser difícil, perquè la gent estava més preocupada per mantenir el seu patrimoni que per fer-lo créixer, però, de fet, vam saber convence’ls que, com que la tecnologia és un actiu que va descorrelacionat de la situació econòmica, fins i tot era un bon moment, perquè les perspectives eren que els costos caiguessin encara més. D’aquesta manera vam aconseguir gestionar un primer fons de 16 milions d’euros.

Com ha canviat el sector des d’aleshores?

R.P. : Hi ha coses bones i coses dolentes, però el mercat s’ha consolidat. Ara ja hi ha companyies reconegudes, el mercat s’ha professionalitzat, hi ha molts més inversors, acceleradores, business angels, consultors, gestors... S’ha creat una comunitat i nosaltres ens hem convertit en part de l’engranatge. La part negativa és que hi ha certa bombolla, però el mercat es corregeix sol.

Els inversors han canviat?

R.P.: Rotundament. Hi ha molt més coneixement, ara ja no ens miren com a extraterrestres quan parlem d’invertir en tecnologia. Tot i això, encara estem a anys llum d’altres realitats, però s’està avançant moltíssim.

C.C.: Entre els inversors patrimonials la mentalitat ha canviat moltíssim i ja no fa por invertir en tecnologia, però amb els institucionals encara és impossible. Als Estats Units, per exemple, els principals inversors d’aquesta mena d’operacions són els fons de pensions i les asseguradores. Té tot el sentit del món perquè són actius a llarg termini que busquen rendiments també a llarg termini.

Què falta per guanyar la confiança que encara no té del tot el sector?

R.P. : Demostrar que invertir en projectes llavor i tecnològics és rendible, que és el que fem entitats com nosaltres, com Ysios Capital i com Caixa Capital Risc, per exemple, els tres fons més actius de Catalunya. Però també seria bo canviar el nom del mateix capital risc.

C.C.: És cert. Capital risc és un terme que s’ha adoptat del francès, però en anglès, per exemple, venture capital vol dir capital emprenedor.

Com és la relació amb altres fons de Barcelona? ¿Us plantegeu atacar altres sectors o fer fons més grans?

C.C.: Cada fons està molt especialitzat i té el seu propi grup inversor. Tenim un fons de capital en etapes inicials, un de biotec, un en TIC [tecnologies de la informació i la comunicació] i després en tenim un de venture debt, que és com una mena d’híbrid per a companyies més madures, que inverteix en empreses tecnològiques però només com a instrument financer [en compres concretes o per garantir la liquiditat de l’empresa].

R.P. : No ens plantegem ara per ara posar-nos a invertir a través d’un fons més gran perquè això implicaria diversificar menys. Nosaltres som bons donant bons rendiments amb inversions petites i sectors especialitzats.