Catalunya duplica en només dos anys el seu ecosistema ‘big data’

El nombre d’empreses i entitats especialitzades s’enfila a 113 i es revalida el lideratge a Europa

El big data és cada vegada menys abstracte i més estratègic per al sector tecnològic català. En els últims dos anys, el conjunt de companyies i institucions que es dediquen a l’economia de les dades gairebé s’ha duplicat i ja hi ha 113 empreses i entitats que treballen amb aquesta tecnologia a Catalunya. El 2016 la xifra se situava en 57, mentre que Madrid en tenia 42. Es tracta dels resultats de l’Enquesta Big Data Catalonia, elaborada pel Centre d’Excel·lència en Big Data (Big Data CoE) i el Clúster Digital amb el suport de la Generalitat a través de la secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital.

Si es traslladen aquestes dades al mapa interactiu Data Landscape que actualitza la Comissió Europea, el Principat revalida el lideratge europeu que ja tenia fa dos anys, i supera en volum d’empreses de big data altres capitals tecnològiques com Londres i París. Concretament, a la ciutat britànica n’hi ha 92, mentre que a la francesa la xifra es queda en una cinquantena. Si la comparació es fa amb el Regne Unit, el país en té 114, tan sols una més que Catalunya. De fet, de les 113 empreses i entitats catalanes, 95 són a Barcelona i l’àrea metropolitana, una xifra que també supera la resta de metròpolis europees. A Madrid el volum ha augmentat, però a un ritme menor, i ha passat a 53.

Cal tenir en compte que el Data Landscape és un projecte obert; per tant, les iniciatives i companyies s’hi registren de manera voluntària i podria haver-hi empreses d’altres països que encara no hi constin. No obstant, després de tres anys de vida Catalunya continua encapçalant el rànquing de les regions amb més densitat d’empreses de big data. L’enquesta també afegeix aquesta vegada més informació per definir com són els actors catalans de l’economia de les dades.

Gràcies a això es pot saber que més d’una tercera part de les empreses identificades fa més d’una dècada que tenen l’anàlisi de dades com a part estratègica del seu negoci. Tot i així, la meitat han entrat en aquest sector en els últims cinc anys. En aquest sentit, gairebé sis de cada deu companyies són de l’àmbit de les TIC, seguides d’un 11% que es dediquen a l’educació i a la recerca. Encara que la gran majoria són empreses tecnològiques, però, donen servei a altres companyies de tot tipus de sectors, principalment a la indústria, el comerç o la mobilitat.

“Estem recollint els fruits de fa quatre anys, quan va arrencar l’estratègia SmartCAT: Catalunya ja és una gran creadora i importadora d’empreses de big data ”, assegura Jordi Puigneró, secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital de la Generalitat. Segons la seva opinió, les xifres demostren que la inestabilitat política del 2017 -“també provocada des del mateix Estat”, apunta Puigneró- no ha restat atractiu a Catalunya en aquest sector. Per a Marc Torrent, el director del Big Data CoE, en els últims dos anys hi ha hagut “un gran canvi” pel que fa a les inversions. “Encara hi ha proves pilot, però ara hi ha més implantacions d’analítica avançada”, diu. A més, destaca que s’han repetit les obertures de centres de dades de grans multinacionals (Seat, KPMG o Amazon han anunciat inversions) però també s’han enfortit les pimes catalanes de big data.

Més talent i cultura de les dades

Encara que el sector ha madurat, les mateixes empreses reconeixen que hi ha febleses que cal superar per consolidar-lo. Segons l’enquesta, una de les principals preocupacions és la manca de treballadors especialitzats, però també la necessitat d’instaurar una cultura de les dades. “No pot ser que a les empreses hi hagi informació als departaments que no es creui mai, cal un director de dades ( chief data officer en anglès) amb visió transversal”, diu Torrent. Puigneró reconeix que un altre dels reptes és estendre la indústria més enllà de Barcelona i l’àrea metropolitana perquè tingui més incidència a la resta del territori.

Més continguts de