LABORAL

Catalunya lidera la pèrdua de poder adquisitiu durant la crisi

La destrucció de feines de salari alt i, paradoxalment, la baixada més alta de l’atur expliquen la diferència

Els treballadors catalans tenen de mitjana 2.048 euros menys en poder de compra que el 2010, gairebé el triple que els 759 que han perdut els madrilenys. És a dir, els catalans tenen 170 euros menys a la butxaca a principis de mes per fer la compra, un cop descomptat l’efecte de la inflació. El fenomen, conseqüència de la caiguda del salari mitjà en aquests anys i de l’augment dels preus dels productes, posa el Principat al capdavant de la llista de comunitats autònomes de l’Estat en rebaixa del poder adquisitiu, segons un informe publicat ahir per la consultoria laboral Adecco.

En concret, Catalunya ha sigut el territori on més ha caigut el poder de compra dels treballadors en els últims dos anys, i la tercera comunitat on ha caigut més durant els últims cinc anys (des del juny del 2010 fins al juny passat). De fet, en els últims dos anys la remuneració dels treballadors espanyols ja va començar a pujar, tot i que només un lleuger 0,1%, mentre que a Catalunya el poder de compra dels empleats va caure un contundent 2,4%. Després de Catalunya, on la riquesa dels treballadors va caure més és al País Basc, les Balears i el País Valencià.

L’explicació d’aquest fenomen és diversa. D’una banda, els preus han pujat més de mitjana a Catalunya que a la resta de l’Estat. Això fa perdre capacitat de compra als treballadors en termes reals, perquè cada euro que té un català a la butxaca li serveix per comprar menys coses que l’euro a la butxaca d’un extremeny o un madrileny. En el segon trimestre de l’any, per exemple, l’índex de preus al consum (IPC) ha baixat una dècima de mitjana fins al juliol a tot l’Estat, i n’ha pujat tres a Catalunya, una tendència que ha sigut gairebé constant en els últims anys, segons explica Diego Barceló, analista d’Adecco.

El sou baixa, els preus pugen

Això va erosionar la capacitat de compra dels catalans, però no és l’únic factor. De fet, en termes nominals (és a dir, mirant els salaris i sense descomptar la inflació), Catalunya també va ser el territori de l’Estat on més van baixar els sous durant l’últim any. En concret, van disminuir un 0,8%, mentre que a tot l’Estat van pujar un 0,2%. Segons apunta Sergi Jiménez, professor de la Universitat Pompeu Fabra, la baixada del sou dels catalans per sobre de la dels espanyols pot ser una mala notícia que n’amagui una de mitjanament bona. L’expert apunta a un “major dinamisme” del mercat laboral com a causa. Una tendència coneguda de la recuperació econòmica està sent la reducció dels nous salaris. És a dir, els treballadors que troben feina ara -qualificats o no- cobren molt menys que els que porten treballant des de fa molts anys. Es tracta d’una tendència generalitzada a tot l’Estat i, per això, com més llocs de treball es creïn, més baixa el salari mitjà, perquè els nous treballadors tenen més pes sobre el cens total de treballadors. Aquest fenomen es reprodueix a tot l’Estat, però amb menys intensitat perquè es crea menys feina.

Un altre factor que explica la diferència, segons Jiménez, és que a Catalunya en els últims anys de la crisi s’han destruït molts llocs de treball ben remunerats, provinents de grans empreses, sovint multinacionals que han fet expedients de regulació d’ocupació. Aquests aturats, quan ara s’incorporen al mercat de treball, ho fan amb un sou més baix i arrosseguen a la baixa la mitjana. Finalment, l’expert explica que autonomies com Madrid -que lidera les pujades de sous-, amb un gran pes del sector públic, són menys sensibles a la baixada de sous.

LES CLAUS

1. Què és i per què baixa el poder adquisitiu?

El poder adquisitiu és la capacitat de compra. És a dir, mesura què podem fer amb els diners disponibles a la butxaca. Pot baixar per dos motius. D’una banda, si els preus pugen i els salaris no, el poder adquisitiu baixa. I, de l’altra, si els sous baixen, com ha passat de forma generalitzada, també disminueix el poder de compra. Però hi ha un detall estadístic: com que són dades mitjanes, tenen en compte el conjunt de sous. Per tant, si els treballadors que conserven la feina mantenen el sou i, en canvi, els que es reincorporen al mercat laboral ho fan cobrant menys diners, el salari mitjà cau. Això és el que ha passat a Catalunya.

2. Per què a Catalunya cau més la capacitat de compra?

No hi ha una sola explicació. L’única indiscutible és que a Catalunya els preus han pujat més que a la resta d’Espanya en els últims anys. Però si es mira el sou en termes naturals, és a dir, sense tenir en compte la inflació, també ha baixat, mentre a Espanya pujava. En aquest cas, els experts apunten al fet que durant la crisi es van destruir llocs de treball de sous més alts i al fet que la creació d’ocupació, que en l’era postcrisi està sent de llocs de treball poc qualificats, està sent més intensa al Principat.

3. És preocupant?

Els experts consultats coincideixen a dir que, de moment, no. Sobretot perquè la dada té també un rerefons positiu. Però si s’allargués en el temps sí que ho seria, avisen.

Més continguts de