Catalunya, la tercera comunitat a l'hora de pagar i la desena a l'hora de cobrar

La liquidació del 2017 perpetua el “repartiment arbitrari de recursos” a Espanya, segons el Govern

Les queixes per l’actual model de finançament autonòmic –que està caducat– han sigut continues per part del Govern. El vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ho deixava ben clar a Twitter: “Continua l’ofec financer que pateix Catalunya des de fa anys”. I afegia: “I continuarà fins que no tinguem totes les eines d’un estat propi; les volem per dotar com cal de recursos els nostres hospitals i escoles, per millorar el dia a dia dels ciutadans”.


Aragonès reaccionava així a una nota difosa pel seu propi departament segons la qual els ciutadans catalans són els tercers que més aporten a l’Estat, però en canvi ocupen la desena posició a l’hora de rebre. Les dades corresponen a la liquidació de l’exercici del 2017, que tot just acaba de fer el ministeri d’Hisenda (la liquidació sempre es fa un any i mig després de tancar l’exercici, amb l’actual model de finançament).

Amb aquestes dades a la mà, la capacitat fiscal dels catalans, és a dir, l’aportació amb els seus impostos a l’Estat, va ser de 2.757 euros per habitant. No són els que més aporten. Madrid, amb 3.202 euros per habitant, i les Balears, amb 2.927 per habitant, ocupen els dos primers llocs.
Però les tres comunitats, que són les que més aporten, són les més castigades a l’hora de rebre recursos. Madrid passa del primer lloc a l'onzè; les Balears, del segon lloc al novè; i Catalunya, del tercer lloc al desè.

La liquidació del 2016 constata l’infrafinançament de Catalunya

Una situació que encara empitjora més si es té en compte el diferencial de preus. Segons els càlculs del departament d’Economia, Catalunya, que és la tercera comunitat que més aporta per càpita, passaria a ocupar el lloc 14 de les 15 comunitats de règim comú (no es tenen en compte el País Basc i Navarra, que tenen règim foral) a l’hora de rebre.

Dit d’una altra manera, les Canàries, que són la comunitat amb menys aportació per càpita, ocupen el dotzè lloc a l’hora de rebre, però si es té en compte el poder de compra (els preus), passen al novè lloc. I pitjor és el cas d’Extremadura. Amb un aportació per càpita de 1.659 euros –ocupa el lloc 14–, rep 2.845 euros per persona, quasi 400 euros més per càpita que Catalunya, i és la cinquena comunitat que més rep. Però si es tenen en compte els preus, passa al primer lloc amb 4.452 euros per persona.

Catalunya, en esforç fiscal, aporta 19,9 punts per sobre de la mitjana. Però a l’hora de rebre no arriba a la mitjana, es queda a 1,1 punts de distància. En canvi, hi ha comunitats que aporten per sobre de la mitjana i, tot i això, reben encara més. Són, per exemple, Astúries, que aporta 1,4 punts per sobre de la mitjana però rep 10,2 punts per sobre; Cantàbria, que aporta 8,8 punts més que la mitjana i rep quasi 26 punts per sobre; la Rioja, que aporta 5,2 punts per sobre la mitjana i rep 20 punts més; o l’Aragó, que aporta 11 punts més que la mitjana però rep 14,2 punts més.

Des del departament d’Economia es queixen que el model de finançament perpetua aquest model, que fa que comunitats com Catalunya, que aporten més que la mitjana, acabin reben menys que la mitjana. De fet, aquesta situació l'havia de corregir l’actual model de finançament, però no ho ha fet. Només el 2009 Catalunya va rebre uns recursos per càpita per sobre de la mitjana de les comunitats, en concret 2,3 punts per sobre. Des de llavors sempre s’ha situat per sota de la mitjana. El pitjor any, el 2013, en plena crisi, va rebre 2,5 punts menys que la mitjana del conjunt de les comunitats de règim general.

Fonts del departament d’Economia indiquen que la situació no amb el pas els anys. De fet, l’any passat Catalunya també era la tercera comunitat que aportava més recursos i la desena que més en rebia. Segons aquestes fonts, això passa perquè el problema és en el model de finançament mateix.

Liquidació

El departament d’Economia ha pogut fer els càlculs sobre l’aportació fiscal dels ciutadans de cada comunitat i el que reben un cop el ministeri ha publicat la liquidació del 2017. En el cas de Catalunya són 1.288 milions d’euros, que corresponen a la diferència entre les bestretes mensuals que l’Estat dona a les comunitats –en aquest cas durant el 2017– i la recaptació real en impostos. Per tant, són recursos del 2017 que s’acaben liquidant a mig exercici del 2019.

La situació actual augmenta l’ofec de les finances de les comunitats, perquè el 2019 no s’ha actualitzat la bestreta. Per tant, les comunitats compten amb els mateixos recursos mensuals que tenien el 2018 malgrat que la recaptació d’impostos hagi pujat. Algunes comunitats han expressat les seves queixes per aquest fet.

Però, a més, el govern de l’Estat, ara en funcions, ja hauria d’haver notificat quina serà aproximadament la bestreta mensual per al 2019 perquè les comunitats vagin elaborant els seus pressupostos. Des del departament d’Economia, però, es queixen que encara no ho ha fet.