FINANCES PÚBLIQUES
Política 10/08/2018

La liquidació del 2016 constata l’infrafinançament de Catalunya

El Govern reclama un gest a Pedro Sánchez contra la discriminació en els pressupostos del 2019

Xavier Grau
3 min
El vicepresident del Govern i conseller d’Economia, Pere Aragonès, al seu despatx.

BarcelonaDos anys i mig després -com passa sempre-, el govern espanyol ha liquidat el finançament autonòmic de l’any 2016, traspassant a les comunitats la diferència entre el que es va recaptar realment i les bestretes lliurades en el seu moment. A Catalunya li corresponen gairebé 1.650 milions. Semblen molts diners, però l’anàlisi de les xifres indica que, com ja és habitual, l’aportació de Catalunya és molt superior al que rep. De fet, la xifra del que aporta cada català és un 19,2% més alta que la mitjana espanyola, però la del que rep està un 1,7% per sota de la mitjana, segons els càlculs del departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En definitiva, Catalunya és la tercera comunitat que aporta més recursos, però és la desena en la percepció de finançament. És a dir, no només no es manté el principi d’ordinalitat -que després de l’aportació al sistema es mantingui el mateix lloc-, sinó que, a més, tenint en compte els preus en cada comunitat, la situació encara seria pitjor, perquè Catalunya seria la 14a comunitat en percepció de recursos de les 15 que formen part del sistema de finançament (les comunitats forals del País Basc i Navarra en queden al marge).

La liquidació del 2016 constata l’infrafinançament de Catalunya

En xifres absolutes és més fàcil d’assimilar. Cada català aporta 2.663 euros, però els recursos totals que rep Catalunya són de 2.380 euros per habitant. És a dir, gairebé 300 euros per habitant ja no tornen. A la banda contrària s’hi poden trobar casos com el de Galícia. L’aportació per càpita en aquella comunitat és de 2.011 euros (quasi 10 punts per sota de la mitjana), però la percepció per càpita és de 2.672 euros (10 punts per sobre de la mitjana). En definitiva, en aquest cas cada gallec rep més de 600 euros més dels que aporta, ben al contrari del que passa a Catalunya.

El sistema castiga les comunitats que aporten més. És a dir, Madrid, que és la primera en aportació per càpita però l’onzena a l’hora de rebre recursos; les Balears, que és la segona en aportació però la novena a rebre; i Catalunya, que és la tercera que més aporta però la desena en recepció de recursos.

Sistema discriminatori

El sistema actual de finançament de les comunitats està vigent des del 2009, i tenia cinc anys de vigència, però no s’ha renovat. De tots els anys de vigència, només el primer, el 2009, Catalunya va rebre recursos per sobre de la mitjana, concretament 2,3 punts. La resta d’anys sempre n’ha rebut per sota de la mitjana.

La causa, segons el secretari general de la conselleria de Vicepresidència, Economia i Hisenda, Albert Castellanos, és clara: “El sistema és discriminatori”. El sistema, indica aquest alt càrrec de la Generalitat, és dolent. Però creu que aquest no és l’únic problema. També hi incideix l’aplicació que en fa el govern espanyol. “El model és discriminatori, però, a més, és molt poc transparent”, indica Castellanos a l’ARA.

El secretari general del departament creu que és precisament en l’aplicació del sistema que el govern de Pedro Sánchez podria tenir un gest cap a Catalunya. “Hi ha un llistat de compromisos que no s’han atès, com el finançament dels Mossos d’Esquadra o l’aplicació de la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que l’executiu espanyol podria incloure en els pressupostos del 2019”, indica Castellanos.

Aquest alt càrrec de la conselleria considera que, malgrat els defectes del model de finançament, l’actual executiu espanyol té en els comptes del 2019 una ocasió per demostrar que es poden corregir certes mancances.

La factura pendent la va xifrar no fa gaire el mateix conseller, Pere Aragonès, en uns 6.000 milions d’euros. Concretament, serien prop de 800 milions d’euros destinats a efectius dels Mossos d’Esquadra que s’han anat incorporant al cos des del 2010; 750 milions d’euros de la disposició addicional tercera pactada per al 2008, i gairebé 3.000 milions d’euros més vinculats a aquest apartat de l’Estatut. També 1.460 milions d’euros en concepte d’aportacions per a la llei de dependència.

Canvi de sistema

Malgrat que el sistema s’havia de revisar el 2014, no s’ha fet, i “ara no és el moment per debatre nous models”, indica Albert Castellanos, que creu que els marcs multilaterals de discussió ja no són efectius per a Catalunya, perquè en aquestes discussions en què participen totes les comunitats és molt difícil defensar els interessos. A més, Castellanos destaca que ara mateix a l’agenda política hi ha altres temes, com el dret a decidir. Per això considera difícil ara un canvi del model de finançament -que l’executiu de Pedro Sánchez tampoc vol abordar aquesta legislatura-, però sí que creu que l’Estat té marge per fer-ne una aplicació menys discriminatòria i “fer un gest” cap a Catalunya aportant més recursos.

stats