TECNOLOGIA

Una Champions de robots al menjador de casa

La European Robotics League porta la seva competició universitària a Barcelona per primer cop

No hi ha rings ni martells, ni salten peces mecàniques pels aires cada cop que comença un nou assalt. En aquesta batalla de robots, l’escenari del combat és un menjador. La European Robotics League va celebrar ahir a Barcelona una de les seves competicions d’androides, on tenen més valor els algoritmes i la presa de decisions que les armes. De fet, en lloc de destrossar el contrincant fins que en quedin només engrunes, els equips universitaris que es disputen la victòria tenen la missió d’ajudar una dona gran que no es pot aixecar del llit.

Sona un timbre a la porta de casa i una veu demana al visitant que miri uns segons a la càmera de l’entrada. El robot de la Universitat de Koblenz-Landau (Alemanya) ha de reconèixer qui és la persona que vol entrar al pis. Després d’uns minuts d’incertesa i que augmenti la velocitat en els teclats dels seus comandants, l’androide resol l’equació. És el missatger que porta una carta a la propietària de la casa i, per tant, quan el rep li diu que es quedi dins el menjador i no passi a l’habitació. Quan arriba el metge que ha d’atendre la malalta, la resposta ja és una altra: que passi i l’atengui. Aquestes són algunes de les tasques que els androides d’aquesta Eurolliga robòtica van haver de solucionar, lluny de la teoria dels laboratoris i endinsats en un entorn més propi del món real.

Tots els participants tenen el mateix nom i la mateixa cara: el Tiago té una sola mà mòbil, dos ulls inquietants i un cos recobert de sensors per no xocar entre tants enginyers. Aquest és un dels petits ajudants que fabrica la companyia catalana PAL Robotics i que ahir es va convertir en la plataforma sobre la qual tots els participants van desenvolupar les seves noves habilitats. Com en un full en blanc, els equips han hagut d’omplir el Tiago de moviments i coneixement en forma de codi.

Concentrats en una taula envaïda pels ordinadors hi ha la representació catalana del torneig. Guillem Alenyà és investigador a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI), un centre on sumen esforços el CSIC i la UPC. L’equip el completen tres estudiants de grau, un de màster i dos tècnics de suport que durant les últimes cinc setmanes han corregut una cursa a contrarellotge per ultimar els detalls de la seva creació. “Per a nosaltres és una excusa per tirar endavant moltes idees que normalment no surten del laboratori”, apunta Alenyà.

El Tiago torna a sortir en escena, ara per demostrar que és capaç d’agafar un pot de Pringles i moure de lloc un paquet d’arròs. Es mou lentament i no és gaire natural a l’hora d’interactuar, però entre la seva audiència hi ha quòrum: els robots seran part del nostre dia a dia.

Investigar no és gratis

De fet, en aquest ring d’humanoides s’hi respira més col·laboració que competència. “Al cap i la fi, l’objectiu és avançar en la investigació robòtica”, explica el professor de l’Institut Superior Tècnic de la Universitat de Lisboa i responsable de les competicions d’interiors d’aquesta lliga, Pedro Lima. L’acadèmic lamenta que les proves viuen a l’espera dels recursos d’Europa i és per això que el campionat busca la col·laboració d’empreses del sector, com PAL Robotics, que facilitin els recursos tecnològics per donar vida a aquests androides.