BarcelonaEl Col·legi d’Economistes de Catalunya va publicar ahir les dures conclusions de la seva anàlisi sobre el paper de l’Estat durant els mesos posteriors al referèndum de l’1 d’Octubre. Segons l’entitat, l’Estat va adoptar mesures de “propaganda” política que van tenir un impacte molt petit sobre l’economia, però al mateix temps va posar en perill els dos principals bancs catalans.
Tant pel que fa a la retirada de dipòsits de les entitats financeres com al canvi de seus i la intervenció de la Generalitat mitjançant l’article 155, Modest Guinjoan, professor de la UPF i president de la comissió d’economia catalana del Col·legi, va assegurar que l’Estat va voler llançar “el missatge de qui mana aquí”.
“En la pràctica, la principal incidència no va ser econòmica”, va dir Guinjoan, sinó política: “Va ser un bon sistema de propaganda política sobre el sistema econòmic”. “L’impacte que es buscava amb les intervencions analitzades consistia en enviar un missatge polític i propagandístic. Aquest objectiu es pot dir que va fracassar, tal com es va palesar en les eleccions del 21 de desembre del 2017”, afegeix el text del Col·legi d’Economistes.
Fuga de dipòsits
L’Estat va posar en perill el Sabadell i CaixaBank
Un estudi de l’exmembre del consell d’administració del Banc d’Espanya Guillem López Casasnovas conclou que arran del referèndum es van retirar uns 36.000 milions d’euros de dipòsits a Catalunya, “un terç dels quals van ser d’entitats estatals”. Això situa la retirada de fons públics dels dos grans bancs catalans en uns 12.000 milions. Un cop desestacionalitzada, la xifra es reduiria a 25.000 milions i un any després n’haurien tornat 8.000. Aquestes xifres s’aproximen a les que va publicar l’ARA l’octubre passat, quan va explicar per primera vegada la guerra econòmica de l’Estat contra Catalunya.
La raó d’aquesta reducció és que una part dels dipòsits que van sortir de Catalunya corresponien a administracions i empreses de l’Estat, i una vegada efectuats els canvis de seu dels bancs catalans van tornar. Segons Guinjoan, des de l’Estat “es van posar en risc dues entitats financeres catalanes” (CaixaBank i Sabadell), tot i que finalment la fuga de dipòsits no va tenir un impacte negatiu.
Trasllat de seus socials
Considera negligible l’impacte econòmic de la fuga d’empreses
La pressió de l’Estat sobre les empreses “va ser important”, explica l’estudi, que torna a coincidir amb les informacions de l’ARA, i es va concentrar en companyies de “sectors molt regulats, o molt orientats al mercat espanyol o amb estructures societàries que els feien més vulnerables”. “Les multinacionals instal·lades a Catalunya, les empreses familiars i les bàsicament exportadores no van participar de manera significativa en el moviment del canvi de seus”, afegeix el text.
“No hi ha cap dubte sobre la coordinació i l’impuls des del cor del govern central i de l’Estat”, conclou la institució professional en un document resum dels diversos debats i estudis duts a terme per analitzar l’impacte de l’1-O sobre l’economia.
El Col·legi veu complicat determinar exactament quantes d’aquestes empreses van traslladar realment la seu, perquè moltes societats són instrumentals o fons que depenen d’empreses més grans. No obstant això, l’impacte sobre l’economia catalana del trasllat de seus va ser “negligible” perquè van mantenir l’operativa a Catalunya.
La sortida d’empreses, a més, va tenir un impacte reduït sobre els comptes del Govern perquè no va afectar els principals impostos -IRPF, IVA i impost de societats-. Només va tenir un cost a nivell de menys ingressos per la taxa d’actes jurídics documentats de les empreses que van traslladar la seu social, que suposaven una part destacable de la recaptació d’aquest tribut. Tot i així, el fet que anteriorment les ampliacions de capital ja haguessin quedat exemptes de l’impost va fer que la caiguda d’ingressos fos més baixa.
Autogovern danyat
El 155 va costar 1.800 milions i va reduir l’autodefensa del Govern
A més, el Col·legi recorda el cost directe de 130 milions d’euros sobre els comptes de la Generalitat derivat de l’aplicació de l’article 155, segons va quantificar el 2018 el comissionat per a l’Autogovern. La xifra s’amplia a 1.800 milions si s’hi inclouen els costos derivats del bloqueig pressupostari i l’ajornament de pagaments. Ara bé, l’entitat creu que “el principal dany causat per l’article 155 va ser sobre la capacitat d’autogovern i d’autodefensa”, com en el cas del conflicte pel Museu d’Art de Lleida.
Tot i els mals pronòstics, el deute de la Generalitat no es va veure més afectat que en altres casos d’inestabilitat política. Per exemple, la prima de risc de la Generalitat es va enfilar un 4,4% entre els mesos anteriors a l’1-O -com l’espanyola- i l’endemà, però va caure un 10,6% al novembre. Durant la moció de censura contra Mariano Rajoy, la prima de risc de l’Estat es va doblar. “No sabem si els mercats creien que no hi havia risc d’independència o si creien que la independència no era un risc”, va comentar Guinjoan.
Turisme afectat
El Col·legi culpa les càrregues policials de la caiguda del turisme
El Col·legi d’Economistes sí que considera que l’1-O va tenir un impacte negatiu sobre el turisme, especialment durant l’últim trimestre del 2017, quan es va produir una reducció de les reserves turístiques. Segons el catedràtic de la UPF Albert Carreras, la principal causa d’aquesta disminució van ser “les imatges de càrregues policials” durant la jornada del referèndum.
LES CLAUS
1. Com ha arribat el Col·legi d’Economistes a les conclusions sobre el paper de l’Estat arran de l’1-O?
Entre el gener i el març d’aquest any, la comissió d’economia catalana del Col·legi -una de les diverses que treballen a la institució- va dur a terme tres debats amb experts per analitzar l’impacte de la sortida de dipòsits, el trasllat de seus socials d’empreses i la intervenció de la Generalitat. En aquestes jornades, els experts van presentar les seves opinions i treballs elaborats per a l’ocasió sobre tots aquests temes.
2. Per què es publiquen ara les conclusions?
Segons el president de la Comissió d’Economia Catalana, Modest Guinjoan, el Col·legi ha esperat més d’un any per analitzar l’impacte econòmic de la intervenció de l’Estat per guanyar més “perspectiva” amb el temps i per tenir més dades disponibles per analitzar i per comparar.
3. Quin impacte va tenir, globalment, la intervenció de l’Estat per aturar el referèndum i la posterior declaració d’independència?
El Col·legi considera que les mesures de l’Estat van tenir “un impacte baixíssim” sobre l’economia: el trasllat d’empreses només va ser nominal, però l’activitat de les companyies es va mantenir a Catalunya, mentre que les multinacionals no es van moure i el PIB i la inversió estrangera van continuar creixent mentre queia la desocupació. Els únics costos van ser per l’aplicació de l’article 155 i per la reducció del turisme causada per la imatge de càrregues policials el dia del referèndum.
4. Quina credibilitat van tenir el referèndum i la DUI entre els mercats?
No és clar. El Col·legi argumenta que la bona evolució de la inversió estrangera a Catalunya i el baix impacte de l’1-O sobre el deute de la Generalitat es poden deure a la certesa dels inversors que Catalunya no esdevindria un país independent i, per tant, el referèndum i la DUI eren paper mullat, però també a la creença que una nova República Catalana seria totalment viable. Guinjoan va afegir que aquest podia ser un bon tema d’estudi de cara al futur.
![Així va fer l’Estat la guerra econòmica contra Catalunya](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
