ANÀLISI

Coronavirus, potser la crisi que estàvem esperant

L’economia es contagia d’un virus que no sabem combatre

Fa molt de temps que el món espera una crisi. No per desig, sinó per pur càlcul estadístic: l’economia fa molt temps que va a l’alça. Els Estats Units no havien encadenat mai un període tan llarg de creixement econòmic. Durant uns mesos semblava que la guerra comercial dels Estats Units amb la Xina podria provocar aquesta crisi. Però no ha sigut així: els atacs de Trump han desaccelerat el creixement global, però no l’han fet caure. Molts agents econòmics es preguntaven què seria el que provocaria la pròxima crisi. Potser ja tenim la resposta. El seu nom és Covid-19.

No sabem quina serà l’afectació exacta del coronavirus en l’economia, però el que veiem no és tranquil·litzador. És una malaltia que viatja a gran velocitat entre els països. La manera com s’ha escampat és innovadora, fruit de la globalització. Però la manera de combatre-la no ho és gens. “No tenim vacunes. Els únics remeis per contenir-la són medievals: aïllament, quarantena i traçar els contactes”, ha explicat Peter Piot, un dels descobridors de l’Ebola. Bill Gates, multimilionari i filantrop, ha afirmat que “el Covid-19 comença a assemblar-se a un d’aquells patògens que només existeixen un cop cada segle i que tant hem estat tement que arribés”.

La producció mundial s’ha aturat bruscament. Les aerolínies de tot el planeta estan cancel·lant vols i les fàbriques han frenat. “És una crisi d’oferta”, explica José García Montalvo, catedràtic de la UPF. És a dir, no és que la gent no tingui ganes de comprar, sinó que els que produeixen els béns i serveis estan deixant de fer-ho. Això dificulta la solució: si la crisi fos de demanda, hi ha maneres d’incentivar que la gent compri, com abaixar els tipus, com ja han fet els Estats Units.

Però això serveix de poc ara, segons Montalvo, que es mostra molt crític amb la decisió de la Fed d’abaixar tipus, perquè no solucionarà gran cosa i perquè una baixada com aquesta envia un missatge tètric: la sensació que les autoritats estan desesperades. I això escampa la inseguretat i la incertesa, els pitjors enemics de l’economia.

La gran pregunta és si entrarem en recessió. Montalvo dona per fet que països com França o Itàlia ja ho estan. I que a Alemanya poc li deu faltar. Aquest és un altre problema del Covid-19: a moltes economies les ha enxampat en un moment delicat. La irrupció de l’epidèmia ha sigut l’estocada. I això és un avís per a les empreses: qui estigués patint abans del coronavirus (com l’aerolínia Flybe, que ha implosionat aquesta setmana) té molts números de tenir problemes seriosos. Perquè fins i tot si la malaltia desaparegués en els pròxims dies (cosa inimaginable), “encara caldria un temps de recuperació” perquè l’economia torni a ser on era.

El gran perill seria, però, que la crisi deixi de ser d’oferta i passi a ser de demanda. Que el fet que les fàbriques deixin de produir s’acabi traduint en acomiadaments, que l’atur creixi i que la gent deixi de comprar. Aquest seria el pitjor escenari per a Europa, que fa anys que té els tipus d’interès en el 0% i que s’ha quedat sense marge de maniobra per actuar si arriba una nova crisi.