RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

Desconcert total al món econòmic després de la sentència

Empresaris i sindicats es mouen per intentar encarrilar el conflicte polític, però sense cap idea clara
Imatge de la plaça Catalunya de Barcelona ahir després dels aldarulls de divendres a la nit. / JORDI ROVIRALTA

“Estic acollonit, però no em sorprèn”. Un important directiu català reflexionava així dimecres, després de la primera nit de crema de contenidors al centre de Barcelona. En els dies posteriors hi ha hagut més protestes, i també una gran mobilització divendres que va aconseguir aturar el país en bona part, des de la fàbrica de Seat fins a Esade, per mencionar dos casos que havien obert en les dues aturades de país del 2017, tot i que no ho van fer per fervor patriòtic sinó pel previsible bloqueig del transport a tot el país.

Les Marxes per la Llibertat van ser un èxit: milers i milers de persones, entre les quals fins i tot algunes que fins fa poc dirigien algunes de les principals empreses que operen a Catalunya. Ara bé, tot i l’espectacularitat de les imatges, la demostració de força de l’independentisme gairebé es donava per descomptada. En canvi, els aldarulls de les últimes nits han escampat la inquietud entre les organitzacions empresarials i sindicals. Un malestar que ha derivat en desconcert perquè no saben ben bé què fer ni com contribuir a encarrilar la situació.

“La gent és covarda”

“Ahir vaig rebre vint trucades dient-me: «Hem de fer alguna cosa!», però la gent diu, diu, diu i després tothom s’amaga. La gent és covarda”. Ho explica un empresari que s’ha estat movent últimament per intentar plantejar solucions. Una opinió que comparteix Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya: “Ningú es vol posar al mig”. El líder sindical opina que hi ha “un risc d’escalada” i que “estem a punt de passar de tenir ferits a tenir un mort, i si això passa no sabem com desembocarà tot”. Pacheco sosté que “la solució és política, però els polítics estan d’eleccions i això es nota molt i ho hem de denunciar: tothom és a la seva trinxera”.

Ni CCOO ni la UGT, per cert, van donar suport explícit a l’aturada de país de divendres, però, per exemple, Pacheco va escriure un article a El Periódico aquesta setmana dient que “tothom ha de poder entendre i respectar” el calendari de mobilitzacions que l’independentisme havia previst per a aquests dies.

Tant aquests dos sindicats (de moment no es compta amb la Intersindical, tot i la seva força creixent, especialment en el sector públic) com les dues grans patronals, Foment del Treball i Pimec, publicaran aquest mateix diumenge un comunicat conjunt en què previsiblement insistiran en el que cada una d’aquestes institucions ha anat dient per separat: necessitat de negociació política i, com a petita novetat, una referència a la necessitat de trobar solucions “col·lectives i personals”, en referència als presos. A més, aquesta setmana encara hi haurà més reunions dels agents econòmics i socials amb la Generalitat o l’Ajuntament de Barcelona. La sensació, fins i tot dins de les organitzacions implicades, és que no està clar de què serviran aquests moviments, però les patronals avisen d’unes “conseqüències tremendes si això es cronifica”.

A Foment admeten que, a banda del comunicat que surti aquest diumenge, s’hauran de mullar més si volen ajudar a resoldre el conflicte. “Si nosaltres fem alguna cosa haurem de dir més del que hem dit fins ara”, reconeixen des d’aquesta patronal. “Estem fent una proposta, però no sé si serem capaços de pactar-la”, apunten des dels sindicats.

Sorprenentment, una de les persones que més clar han parlat en les últimes hores ha sigut Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona, com a representant d’una candidatura liderada per l’Assemblea Nacional Catalana. Parlant amb l’ARA aquest divendres, Canadell va dir que les protestes han tingut un impacte important i que començarà a ser “greu” si s’allarguen. A banda de demanar que les protestes surtin del centre de Barcelona, el líder de la Cambra va demanar que les conseqüències de les mobilitzacions tinguin més impacte en l’economia espanyola que no pas directament en la catalana: “Ho han de notar més si volem que negociïn”.

El consens: falta lideratge

Parlant amb representants de tot el món econòmic, potser el que genera més consens és la crítica a la falta de lideratges polítics, tant a Catalunya com a Espanya. “Falten lideratges i estratègia a llarg termini, tot són regats a curt termini”, explica el president d’una institució barcelonina. Per això es repeteix fins a la sacietat la necessitat de fer política i es recupera el tòpic de la necessitat que torni la “política amb majúscules”. Però, quan se’ls pregunta per què no lideren ells algun tipus de proposta concreta, comencen les vacil·lacions. Cada institució té els seus equilibris interns i externs i això ho dificulta tot. Però aquests dies que venen potser veurem moviments en aquest sentit.

L’impacte en l’economia de tots aquests moviments encara és incert. És molt possible que el turisme ho noti. Segons Canadell, alguna fira i alguna inversió es poden perdre si s’allarga. Però entre els inversors internacionals no sembla que existeixi la mateixa preocupació que hi havia l’octubre del 2017. Potser perquè ara no s’està parlant de ser independents aquest mateix mes. O potser perquè la fuga de seus socials que hi va haver aleshores no s’està repetint, ja que les que van marxar encara no han tornat.

Això últim potser explica que, fa aproximadament un any, una dirigent de la Generalitat digués a aquest diari que no tenia cap interès en el retorn de les seus socials a Catalunya. Quan se li va preguntar per què, la seva resposta va ser contundent: “Així no ens podran tornar a fer xantatge”.

ELS PROTAGONISTES

PATRONALS

Foment i Pimec han tingut posicionaments diferents. La primera només volia fer un comunicat presentència, però després dels aldarulls en va fer un altre carregant contra Quim Torra. Pimec va publicar un primer document dient que la sentència no ajudava a resoldre el conflicte. En un altre, va mostrar la “preocupació” per la sentència i va enviar “escalf” als presos i els familiars.

SINDICATS

Tant CCOO com la UGT (aquesta última té una membre, Dolors Bassa, a la presó) van criticar la sentència per “injusta”. Els dos sindicats històrics han demanat la llibertat dels presos com a part de la solució del conflicte i, tot i que no van donar suport a l’aturada de país de divendres, van ser menys bel·ligerants que en altres anteriors. La Intersindical-CSC no ha estat convidada a cap reunió.

ALTRES INSTITUCIONS

La Cambra de Barcelona ha reclamat un procés de negociació entre l’Estat i la Generalitat per resoldre el conflicte i ha avisat que els aldarulls d’aquests últims dies estan afectant les empreses del centre de Barcelona. El Cercle d’Economia va fer un comunicat mostrant el seu “respecte” per la sentència, però alhora “sense abstreure’s de la càrrega emocional que comporta la privació de llibertat”.

Més continguts de