Desmuntant Rajoy

MadridMariano Rajoy vol assegurar-se la continuïtat a la Moncloa i un cop més no té dubtes d’atiar el discurs de la por en el flanc econòmic per intentar aconseguir el seu objectiu. Com un degoteig incessant, els ministres en funcions del seu executiu, i ell mateix, han anat llançant avisos de les catàstrofes econòmiques que li esperen a l’Estat si no es forma un govern ja. La majoria estan basades en mitges veritats, o mitges mentides, que es desmunten només mirant els precedents històrics (alguns dels quals tan pròxims com l’abril, quan l’executiu va aprovar un seguit de mesures per retallar la despesa pública estant ja en funcions). El PP ha intentat que el discurs de la por s’escampés a totes les capes: des de les comunitats -a les quals amenaça d’enviar menys diners- fins als jubilats -afirmant que no serà possible apujar-los les pensions-. Els seus arguments, però, tenen els peus de fang.

Pensions: Es poden aprovar amb un decret, que el Congrés convalidaria

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría fa uns quants consells de ministres que amenaça que, sense govern, no es poden actualitzar ni les pensions ni el sou dels funcionaris. És cert que, habitualment, la pujada de les pensions queda inclosa en els pressupostos de l’Estat, i que no és habitual aprovar aquestes pujades en un decret llei sense reflex pressupostari. Però hi ha precedents força recents. En el consell de ministres de les primeres retallades de Rajoy, el 30 de desembre del 2011, l’executiu va aprovar, juntament amb les pujades d’impostos que havia negat en campanya, una pujada de les pensions. També és cert que la capacitat d’aprovar decrets d’un govern en funcions és limitada a situacions d’interès general, però l’oposició ja ha dit que convalidaria un decret de pujada de pensions, si el govern el portés al congrés. Sense veus contràries a aquesta acció i, per tant, sense recursos davant dels tribunals, la decisió tindria llum verda i s’actualitzarien les pensions. De fet, en els últims dies el govern central ha començat a modificar el seu discurs i ha filtrat per mitjans afins que probablement acabarà presentant aquest decret.

FLA: Només falta el tràmit del Congrés per desbloquejar 4.000 milions

Una altra amenaça era que les comunitats deixarien de rebre 4.000 milions del FLA perquè el Congrés no ha convalidat l’ampliació de l’objectiu de dèficit del 0,3% al 0,7%. L’única cosa que falta per a aquesta convalidació és que el govern espanyol ho porti al Congrés, perquè ja va aprovar el nou pla d’estabilitat. L’amenaça, per tant, no té base.

Pressupostos: El termini del 30 de setembre és un pur formalisme

Ja abans de les eleccions del 26-J el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, afirmava que, si no s’aprovava un sostre de despesa abans del 30 de setembre (un termini que a hores d’ara ja sembla impossible), tampoc hi hauria un pressupost, sinó que hauria de quedar prorrogat el del 2016. La llei, però, no diu això. És cert que un govern en funcions no pot aprovar uns pressupostos, i també és cert que els terminis marcats per la llei exigeixen que els comptes entrin al Congrés abans del final d’aquest mes. Però, en cas que això no passi, l’única conseqüència és que s’activen els mecanismes de la pròrroga pressupostària perquè el dia 1 de gener hi hagi en vigor un pressupost prorrogat (que ha de ser modificat per eliminar les despeses no recorrents i afegir els ingressos nous).

Els retards de l'Estat obliguen les comunitats a fer els pressupostos amb ingressos estimats

Però, si en qualsevol moment es forma un govern, aquest podrà aprovar un sostre de despesa i, posteriorment, un pressupost, que deixaria sense efecte el prorrogat. És a dir, una investidura abans de les eventuals eleccions del desembre faria possible que es fes un pressupost aquest any. D’altra banda, en cas de terceres eleccions, el nou govern podria aprovar uns comptes tot just arribar al poder, amb efectes retroactius des de l’1 de gener. De fet, això va ser exactament el que va fer Rajoy en arribar a la Moncloa el 2011.

Multa de Brussel·les: Ja s’han aprovat retallades estant en funcions

Per la suposada impossibilitat d’aprovar un pressupost, Rajoy havia filtrat que Brussel·les podia imposar una multa a la tardor a Espanya, ja que no s’inclourien els ajustos compromesos. En realitat el govern en funcions ja prepara un decret per restituir els pagaments anticipats de l’impost de societats que pot ser convalidat pel Congrés. Això, acompanyat d’un pla d’estabilitat nou (no cal que siguin uns pressupostos, tal com ha dit Brussel·les aquesta setmana), és suficient per evitar la multa. I també poden aprovar retallades sense pressupost: ja ho van fer a l’abril amb una retenció de crèdit de 2.000 milions als comptes públics.