PANDÈMIA

Els ERTO es mantenen com a principal eina anticrisi

La pròrroga dels expedients fins a finals de gener i les línies d’avals són les principals ajudes per als negocis afectats per les noves restriccions

Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) bonificats continuen sent, davant la segona onada de contagis del covid-19, la principal eina per pal·liar l’impacte econòmic en les empreses. Tot i això, hi ha altres instruments, des dels crèdits ICO fins a les ajudes que activen la Generalitat i els ajuntaments, com el de Barcelona, per intentar fer front a les conseqüències econòmiques de la pandèmia.

No obstant, “la millor mesura és el canvi d’actitud de la Unió Europea”, indica el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol, que rebla: “Si l’Estat pot fer alguna cosa és gràcies a la UE, s’ha pogut intentar parar el cop a causa de l’assistència de Brussel·les”. Però quan es compara el que s’ha fet a Espanya respecte a altres socis comunitaris, Gasol creu que aquí ens hem quedat curts. I recorda que també afecta la situació econòmica d’abans de la pandèmia. “Espanya ha fet coses, però no les ha pogut fer amb la intensitat d’altres països” com Alemanya o els Països Baixos, que tenien unes finances públiques més sanejades abans del covid-19.

De cara a aquesta segona onada de la pandèmia, Gasol té clar que s’ha de seguir ajudant les persones. I en el cas de les empreses, tot i que no sigui políticament gaire correcte, creu que s’ha de ser més selectiu. “Salvem les persones i salvem aquell teixit empresarial que és viable, i si no ho és, que es pugui transformar per ser-ho, però no l’activitat que no té futur”.

Entre els més afectats per les noves restriccions hi ha bars i restaurants. El Govern té previst aprovar ajudes directes de 40 milions d’euros per a aquest sector. Una quantitat que, segons Pimec, només és el 5,1% dels 780 milions que el sector deixarà de facturar en 15 dies de persianes abaixades. Davant la nova onada de la pandèmia, quines són les ajudes per a l’activitat econòmica?

ERTO

Una injecció que pot arribar a 35.000 M€ aquest any

Fins al setembre l’Estat havia destinat 24.000 milions als ERTO i es calcula que a final d’any la factura pot arribar als 35.000. De moment s’han prorrogat fins al 31 de gener. Les empreses estan obligades a mantenir l’ocupació durant sis mesos si s’hi acullen. I es manté el denominat comptador a zero, que permet no consumir atur. Les empreses afectades per les noves restriccions poden fer un ERTO o ampliar-lo. També s’hi poden acollir aquelles en què un 50% o més de la seva facturació depengui d’una empresa afectada per les restriccions.

A més, es mantenen les prestacions per als treballadors que ja estaven afectats, sense pèrdua de poder adquisitiu per als empleats que ja fa sis mesos que estan en aquesta situació. Anton Gasol destaca la importància del suport de la UE. De fet, la UE va aprovar un fons de 100.000 milions per protegir l’ocupació, del qual més del 20% (21.325 milions) corresponen a Espanya.

L’ajuda a les empreses depèn de l’afectació de les restriccions. Si es tracta d’un bar o restaurant obligat a tancar, l’empresa deixarà de pagar el 100% de les cotitzacions dels seus empleats, si en té menys de 50, o el 90% si són més. Si l’empresa no ha de tancar però té una limitació d’aforament, hi ha una escala de descompte en funció del nombre d’empleats i del temps, que pot anar des del 100% a l’octubre fins al 50% al mes de gener.

Autònoms

Prestació extraordinària per cessament d’activitat

Els autònoms poden ajornar sis mesos el pagament de quotes a la Seguretat Social. Però, a més, amb l’estat d’alarma molts autònoms van haver de tancar el negoci, com ha tornat a passar ara amb les noves restriccions. Llavors es va posar en marxa una prestació extraordinària, que va acabar al juliol. El govern espanyol i les associacions d’autònoms van decidir recuperar aquesta prestació des de l’1 d’octubre fins al 31 de gener, de manera que els nous afectats per tancaments podran acollir-s’hi. Dona dret a una paga del 50% de la base de cotització, 472,2 euros per a la cotització mínima. També s’ha prorrogat la prestació ordinària compatible amb l’activitat i per a autònoms de temporada.

Liquiditat

Els crèdits amb aval de l’ICO i el fons de rescat de la SEPI

El govern espanyol va posar en marxa al juliol una nova línia de crèdits avalats per l’Estat a través de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), després d’esgotar la primera línia dotada amb 100.00 milions. En el primer tram de la nova línia, de 8.000 milions, n’hi ha 5.000 destinats a pimes i autònoms. Aquests crèdits, però, s’hauran de tornar. En el cas de la primera línia, a partir de la primavera vinent. Anton Gasol assegura que en altres països el període de carència ha sigut més llarg. I a més preveu problemes l’any que ve quan, en la seva opinió, les entitats bancàries enduriran les condicions per accedir al crèdit.

També s’ha posat en marxa un fons de 10.000 milions, canalitzat a través de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI), amb crèdits participatius per rescatar grans empreses en situacions límit. Air Europa i Duro Felguera són les primeres firmes que s’hi han interessat, però els requisits per accedir-hi fan que moltes empreses s’ho mirin com a últim recurs. A més, diu Anton Gasol, la gestió hauria de ser molt més transparent. Tot i així, destaca que altres països han destinat molts més diners a aquests fons de rescat, com Alemanya o França.

A nivell català, el Govern, a través del Grup ICF/Avalis, va posar a disposició del teixit econòmic català 1.000 milions d’euros en línies de préstecs i avals per cobrir les necessitats de circulant. I en paral·lel, ICF/Avalis, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, també té una línia de 12 milions per a micropimes i autònoms.