LES CARES DEL PRECARIAT: TRANSPORT SANITARI

Emergències qüestionades

El personal de les ambulàncies denuncia que treballa amb material obsolet i amb el sou congelat

Salvar vides és cada vegada més complicat. No per la bona voluntat dels professionals sanitaris ni per la seva formació, sinó per la precarització de les condicions laborals. El personal del transport sanitari sol ser el primer a arribar a qualsevol lloc on ha passat algun accident, però sovint les condicions sota les quals treballen no els faciliten la feina. I la majoria de problemes sorgeixen de la subcontractació. Segons el sindicat UGT, a Catalunya hi ha 5.800 empleats en les ambulàncies, 5.000 dels quals estan subcontractats per empreses com Egara, Transport Sanitari de Catalunya (TSC) i Flack. Aquestes tres es reparteixen el 85% del pastís del negoci al territori català.

Arran de la crisi, la sanitat va patir unes importants retallades de recursos públics. Un dels afectats va ser el transport sanitari. Diferents fonts del sector consultades per aquest diari lamenten que en els concursos per adjudicar el servei es van primar les ofertes econòmiques a d’altres condicions. “Hi ha vehicles on entra l’aigua, que tenen els seients rebentats o que no tenen la cabina assistencial aïllada [i, per tant, hi entra el fum del tub d’escapament]”, es queixa Javier Hidalgo, secretari general de transport sanitari del sindicat a Girona. Aquest treballador, vinculat al sector des de fa 13 anys, afirma que alguns dels seus companys “han arribat a patir hèrnies discals perquè els vehicles no estaven prou preparats”. La Inspecció de Treball va obrir un expedient a Egara perquè tenia en circulació 33 ambulàncies de transport sanitari urgent que no havien passat la ITV.

Alguns mals tenen l’origen en la falta de manteniment dels vehicles, però no són els únics. “A vegades hem d’intervenir en zones més conflictives sense la policia”, explica Noelia Marín, actual treballadora de Falck i que exerceix al sector des del 1996. Marín narra com en més d’una ocasió ha hagut d’entrar en discoteques sense cap mena de protecció. “En llocs com aquests, la gent ens veu i alguns decideixen començar a barallar-se”, apunta. “La nostra única protecció són uns guants blaus”, afegeix Hidalgo, que afirma haver estat víctima d’agressions. Creu que les mútues que tenen els treballadors del sector “no estan a l’altura” de les seves necessitats i recorda que, a més, les empreses ignoren el suport psicològic que hauria de rebre el personal sanitari.

Una altra mancança derivada de la subcontractació té a veure amb la roba que utilitzen els professionals, la qual no compleix els estàndards de qualitat en alguns casos. “TSC i Ambulancias Domingo [l’última actua a la zona de Barcelona] treballen amb un proveïdor alternatiu al Sistema d’Emergències Mèdiques [SEM] que mai ha complert els requeriments que s’exigeixen”, denuncia Ramon Vilella, treballador de TSC i secretari general del transport sanitari de la UGT. Fa uns anys, Marín va encomanar a la seva filla una mena de xarampió per culpa de l’equipament que utilitzava, que no estava aïllat correctament.

Abús dels contractes de pràctiques

Al sector del transport sanitari hi ha dos tipus de treballadors. D’una banda, els que acumulen una antiguitat considerable i que, des del 2012, veuen com el seu sou continua congelat (amb prou feines arriba als 1.200 euros mensuals). De l’altra, una plantilla formada per personal que acaba de finalitzar els estudis i que està disposat a qualsevol cosa per aconseguir una plaça indefinida. Segons els entrevistats, els contractes de pràctiques van créixer exponencialment arran de l’aprovació de l’última reforma laboral. “Els joves treballen dos anys amb aquest contracte i perceben el 70% d’un sou ordinari al sector”, protesta Vilella. Al cap d’aquest temps, no tots tenen garantit un lloc de treball. “Una vegada em vaig trobar amb un noi amb la cara desencaixada que feia dues setmanes que treballava 24 hores i descansant-ne tan sols 24 més”, recorda Marín. Aquesta professional li va recomanar que anés a descansar però ell s’hi negava. “Vull que em facin fix”, deia el noi.

Tot aquest cúmul de problemes ha jugat en contra de la qualitat del servei, fins al punt que una intervenció urgent pot arribar a demorar-se “fins a dues hores”, lamenta Vilella. Malgrat tot, “la vocació dels professionals sempre taparà molts defectes del sector”, opina aquest sanitari.

Més continguts de