ENTREVISTA

Enric Crous: “La Cambra no ha de ser un trampolí per a altres coses”

Entrevista al candidat a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona

ÀLEX FONT MANTÉ
ÀLEX FONT MANTÉ

Feia temps que s’especulava que Enric Crous (Barcelona, 1947) es podria presentar a les eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. Finalment ho va fer la setmana passada. És la quarta persona que es presenta a unes eleccions que, per segon cop a la història, tindran més d’un candidat.

Ja hi ha quatre candidats a les eleccions. A simple vista, la seva candidatura i la que encapçala Carles Tusquets semblen les més potents. Què els diferencia?

Jo crec que tinc un coneixement més profund del que és l’activitat empresarial de la Cambra de Comerç i de Fira de Barcelona. Conec molt la institució. I a mi em fa il·lusió..., suposo que a ell també. A Tusquets li tinc un gran respecte personal. No som amics íntims, però la relació amb ell i amb Ramon Masià i José María Torres [els altres dos candidats] és correcta. Això no és una elecció política.

Creu que s’encasellaran els candidats en posicions polítiques?

Espero que no. La gent té tendència a etiquetar, però no em penso posicionar políticament. Això no són unes eleccions a l’Ajuntament ni a la Generalitat, sinó entre empresaris. L’opinió política que pugui tenir cadascú és d’ell mateix, i crec que no l’hem de manifestar.

Creu que la Cambra ha entrat massa en política?

Crec que en el relleu de la presidència de Fira de Barcelona hi ha hagut una intervenció política important. Ha costat molt arribar a un consens. No s’haurien d’haver cremat noms als mitjans de comunicació abans d’hora. A la Fira hi som tots perquè és un honor, però sense recompensa econòmica, i no és lògic que es vagi dient que aquest veta un candidat, l’altre un altre... Això es negocia amb discreció. I només s’ha de comunicar l’acord.

La Cambra ha pecat d’això, però també l’Ajuntament i la Generalitat, doncs, no?

Per això l’hi dic.

Els últims temps hi ha hagut moments polítics molt intensos en què les organitzacions empresarials han opinat molt i fins i tot han pres partit.

No tinc intenció d’opinar de política.

I si hi ha un nou 1 d’Octubre, una DUI o un 155?

Les empreses s’han adaptat sempre al marc polític i legal que han tingut. Hi ha empreses que han existit amb la monarquia, la república, la dictadura... I s’hi han anat adaptant. Els empresaris prou feina tenim de fer el que sabem fer.

Repeteix que vostè vol servir la Cambra i no pas servir-se’n.

La Cambra no pot ser un trampolí per a altres coses.

Com per exemple?

Doncs per exemple per ser algun dia president d’algun banc...

O conseller d’una gran empresa?

Potser sí.

Per tant, creu que això ha passat?

No ho sé, pot haver passat.

Vostè era vicepresident de la Cambra amb Antoni Negre. ¿Es pot renovar una institució tenint en compte que fa vint anys ja hi era?

Una cosa que s’ha de fer és rejovenir l’edat mitjana dels membres de la Cambra de Comerç. I sí, ho proposo jo que tinc 70 anys, però crec que ho puc fer.

Les empreses sovint no us troben necessaris, ni a les patronals ni a les cambres. Suposo que, en part, per això només va votar un 2% del cens a les últimes eleccions...

Molts cops això passa a les empreses grans. Molts serveis que ofereix la Cambra ja els tenen a casa seva. Però les empreses petites, sí...

Per a col·lectius com els emprenedors no sou la referència.

Potser no ho hem sabut explicar bé. Una de les funcions que té la Cambra són les missions empresarials. Les grans empreses no necessiten ajuda per exportar: ja tenen gent per fer-ho. Però, si ets una pime, la Cambra et pot ajudar, és una gran desconeguda. Moltes no ho saben, però totes les empreses hi pertanyen, pel simple fet de tenir un IBI o un IAE. No cal pagar per ser-ne membre.

Vostè creu que hi ha serveis públics que els farien millor les Cambres de Comerç que l’administració. Posi exemples.

Les missions comercials. Una missió que serveixi, per exemple, per intentar vendre productes alimentaris a l’Aràbia Saudita... Segur que ho fa molt millor la Cambra que el ministeri d’Exteriors.

I quin altre servei?

El servei d’arbitratge. Avui dia les empreses pledegen de seguida. A França, abans d’arribar als tribunals les cambres arbitren. Això estalvia calés i processos. A la Cambra hi ha el Consolat de Mar, que s’utilitza poc potser perquè no l’hem sabut explicar prou bé.

Arribats a aquest punt en què tanta gent no sap ni que són membres de la Cambra, no hi pot haver la temptació de fer-les desaparèixer?

Crec que no. Hi ha un departament d’estudis important, que rep encàrrecs sectorials de la Generalitat i de l’Ajuntament, podem fer arbitratges, missions comercials... Però ens hem de saber vendre.

Què és el que millor fa la Cambra avui dia?

Defensar i posar en evidència el problema de les infraestructures a Catalunya. Que ens fan poc cas? És cert, però s’ha de picar pedra. I això, que jo sàpiga, no ho fa ningú més.

I el que fa pitjor?

De vegades al ple de la Cambra es parla de coses que no tenen res a veure amb el dia a dia. Què voldria jo? Que si es crea una comissió d’indústria, o de comerç, o del que sigui, faci una presentació i el ple s’hagi de pronunciar, de manera que la Cambra ho pugui assumir com a seu i defensar-ho.

Vostè és conseller delegat de Cacaolat. Quan deixarà la companyia?

No l’hi sé dir ara. Dependrà dels socis de la companyia [Cobega i Damm, al 50% cada un]. És evident que si això [de la Cambra de Comerç] funciona jo deixaria les meves funcions a la companyia, segurament quan comenci la campanya, però n’he de parlar amb els accionistes. Vaig anar a fer un encàrrec que em van demanar a Cacaolat, crec que l’he fet, i ja està.

Més continguts de