Publicitat
Publicitat

FISCALITAT

Espanya afluixa la pressió fiscal

El 2016 va reduir la càrrega al 34,1% sobre el PIB i és el tercer país de la UE que menys IVA recapta

L’estat espanyol va ser un dels pocs membres de la Unió Europea que el 2016 van rebaixar la pressió fiscal. Segons les últimes dades del servei d’estadística comunitari, el conjunt dels estats membres van apujar lleugerament el pes que la seva recaptació tributària té en relació amb el PIB, mentre que Espanya -i vuit països més- la van reduir. En un any en què l’economia espanyola va créixer més que la majoria dels seus socis comunitaris i va complir per primer cop (i per poc) amb els objectius de dèficit, també va perdre capacitat recaptatòria.

La recaptació mitjana a la zona euro equival al 41,3% del PIB amb dades del 2016 (una dècima més que l’any anterior). Espanya, en canvi, s’allunya encara més d’aquesta xifra perquè el 2016 va passar de tenir una recaptació equivalent al 34,5% del seu producte interior brut a un 34,1%. Els països on la pressió fiscal va ser més elevada el 2016 van ser França (47,6%), Dinamarca (47,3%) i Bèlgica (46,8%). A l’altre costat s’hi situen països com Irlanda (23,8%), Romania (26%) i Lituània (30,2%).

Però, a més, el 2016 va ser un any en el qual, de manera general (amb l’excepció de nou països), els estats membres van recuperar pressió fiscal. Tal com destaca l’Eurostat, estats com Grècia i els Països Baixos van augmentar considerablement la seva pressió fiscal. Els impostos grecs van passar de suposar un 39,8% del PIB a un 42,1%, i els holandesos, d’un 37,8% a un 39,3%. Una tendència que també es va donar però amb menys intensitat en països que ja tenen nivells elevats de càrrega impositiva, com ara Alemanya, Suècia i Finlàndia.

Feblesa estructural

Aquesta estadística sembla contradictòria si es tenen en compte els valors absoluts de recaptació. Com destaca el mateix Eurostat, 27 dels 28 països membres van fer més caixa que l’any anterior amb impostos i cotitzacions socials. I Espanya, en aquest cas, no va ser una excepció. La Hisenda de Cristóbal Montoro només havia recaptat més que l’any passat el 2007, un exercici de rècords generalitzats. A més, es va aprovar una pujada de l’impost de societats i d’alguns impostos especials per complir amb els objectius de dèficit. ¿Com casen aquestes dues constatacions? S’explica perquè l’economia espanyola va créixer més que la recaptació i perquè, com han assenyalat diversos organismes nacionals i internacionals com el Banc d’Espanya o l’OCDE, fiscalment Espanya té febleses estructurals com el gran llast de l’economia submergida i la poca recaptació per impostos com ara l’IVA. A més, l’autoritat fiscal independent (Airef) ja avisa que, en absència de noves mesures, Espanya pot arribar aviat al seu límit de capacitat recaptatòria, que no acostuma a superar el 35% del PIB.

A la cua en l’IVA

Que Espanya destaqui per baix en els rànquings de recaptació per IVA s’ha convertit en habitual. Segons les xifres de l’Eurostat, el 2016 es va mantenir la tercera per la cua a l’hora d’omplir les arques públiques a través d’aquest impost. Només recapta l’equivalent a un 6,4% del PIB i, malgrat que aquest percentatge creix considerablement des del 2009 (quan era del 3,9%), només té dos països amb resultats més pobres: Irlanda (4,7%) i Itàlia (6,1%). Són diversos els organismes internacionals que han tocat el crostó a Montoro en aquesta línia, però el ministre d’Hisenda ja ha dit diverses vegades que no tenen cap intenció d’apujar-lo. La Comissió Europea va calcular que l’any 2015 Espanya va deixar de recaptar 2.503 milions d’euros el 2015 per l’anomenada bretxa d’IVA, la diferència entre el que es calcula que es recaptarà i el que després s’acaba ingressant realment, a causa del frau fiscal, però també de fallides empresarials, evasió fiscal o fins i tot per errors metodològics.

L’any que ve, si Montoro aconsegueix aprovar els pressupostos generals de l’Estat, els acompanyarà amb una rebaixa de l’IRPF per a les rendes baixes i, possiblement, una rebaixa de l’IVA cultural. Unes mesures que compliquen l’objectiu de quadrar el compte de resultats de l’Estat si es té en compte el creixent forat de la Seguretat Social o d’altres mesures aprovades com l’augment de plantilla de funcionaris i l’actualització de la quota basca. Espanya encara té un dèficit superior al 3% que ha de seguir reduint amb polítiques de rebaixa fiscal i augment de la despesa. La quadratura del cercle fins ara es va tancant gràcies a l’empenta dels vents de cua. Però fa mesos que els experts avisen que aquest impuls desapareixerà.

L’economia espanyola creix un 3,1%

El PIB espanyol sí que manté un ritme de creixement superior al de la mitjana de la Unió Europea. L’agència europea d’estadística, l’Eurostat, va publicar ahir també les dades de creixement econòmic de la zona euro, que, en conjunt, es va accelerar un 2,6% entre el juliol i el setembre.

Espanya, per la seva banda, va créixer un 3,1% el trimestre passat si es compara amb el mateix període de l’any anterior. Trimestralment el creixement va ser del 0,8%. Espanya, doncs, va superar el ritme de països com Alemanya, que va créixer un 2,8%; França, que ho va fer un 2,2%, i Itàlia, un 1,7%. Les pitjors xifres van ser per a Dinamarca, Lituània, Bèlgica, Estònia i Grècia.

Així doncs, l’economia de la zona euro va avançar més que la dels Estats Units, que, en termes interanuals, va créixer a un ritme del 2,3%.

Etiquetes

Més continguts de