Espanya, el 3r país avançat on menys ha crescut la productivitat en 20 anys

MadridEspanya ha sortit de la crisi sent una de les economies desenvolupades que més creix i un dels països d’Europa que llocs de treball genera. Però ni amb aquestes dues fites assolides ha aconseguit desfer-se d’un dels seus principals problemes de fons: la productivitat. Espanya continua a la cua en els rànquings que mesuren l’eficiència del treball i, en un context mundial en què aquesta ràtio avança lentament, és el tercer país de l’OCDE on la productivitat ha crescut menys durant les dues últimes dècades.

Ho constata l’últim informe de l’OCDE, el club dels països més desenvolupats del món, que elabora un compendi d’indicadors mundials de productivitat. Però la mateixa ministra d’Economia, Nadia Calviño, reconeixia aquesta setmana que Espanya havia arribat “al seu límit de PIB potencial”, i posava com a reptes millorar la productivitat de les empreses espanyoles.

Primer de tot, cal deixar clar què entenem per productivitat. Per dir-ho de manera simple, és la quantitat de béns o serveis que un treballador o una economia pot produir en una hora. I la crisi econòmica no s’ha de fer servir com a pretext per explicar aquests mals resultats: les dades de l’OCDE demostren que els problemes de productivitat d’Espanya venen de lluny. “És una característica estructural de l’economia espanyola”, diu Diana Posada, analista financera d’AFI.

Espanya acostuma a ser a la cua en els rànquings que fa l’OCDE basant-se en indicadors que tenen a veure amb la productivitat. Per exemple, és un dels dos únics països (l’altre és Itàlia) on el multifactor de productivitat (que mesura l’eficiència de la manera com la feina i el capital s’utilitzen en el procés productiu) ha estat negatiu entre 1995 i 2016. Però per què Espanya és així de manera estructural? Posada coincideix amb l’OCDE quan n’enumera les causes principals. D’una banda, la mida mitjana de les empreses espanyoles és força inferior a la mitjana de la UE. Divendres ho apuntava el responsable d’anàlisi macroeconòmica del BBVA Resarch, Rafael Domenech, al seu compte de Twitter, en què citava el mateix informe: “Les firmes espanyoles més grans són tan productives com les alemanyes o les franceses”. Però a Espanya més del 99% de les empreses són pimes.

Una altra de les causes, sosté Posada, és que Espanya inverteix menys en “intangibles”; és a dir, en recerca, desenvolupament i innovació, un dels factors clau en l’actualitat per augmentar la productivitat. Així ho constata també l’informe de l’OCDE que demostra que els sectors en què Espanya aconsegueix més bona puntuació són la construcció (ocupa la setena posició) i la indústria manufacturera (ocupa la novena posició).

Falta valor al mercat de treball

Però tant l’OCDE, com Posada i els analistes de CaixaBank Research en un estudi recent sobre la productivitat mundial coincideixen que un dels motius principals que expliquen aquesta poca producitivtat és la dualitat de mercat de treball i la seva elevada rotació. Com assenyala Oriol Carreras, economista de CaixaBank Research, Espanya és una excepció perquè durant la crisi ha estat quan ha aconseguit guanyar productivitat, mentre que en la majoria de països passa a la inversa. Com diu l’informe de CaixaBank Research, “els costos de buscar un treballador i formar-lo són suficients perquè moltes empreses prefereixin mantenir part de la seva plantilla durant una crisi encara que treballi menys, i així tenir millor capital humà quan els vents tornin a bufar al seu favor”. A Espanya això no passa: quan arriba una crisi es destrueix ocupació massivament.

“Són les raons no desitjades”, diu Diana Posada, que constata que, com que l’estructura del mercat de treball a Espanya té molta temporalitat i parcialitat, quan hi ha crisi les empreses acomiaden els seus treballadors en comptes de reduir-los les hores. “També hi influeix el funcionament de les institucions, perquè la formació dels treballadors tant pública com privada és escassa”, apunta Posada.

I els senyals no són de millora. i Espanya ha augmentat la productivitat en els últims anys és a costa d’acomiadaments. Les noves contractacions són precàries i molt sovint en sectors poc productius, com l’hostaleria o el turisme, de manera que es torna a ensopegar amb la mateixa pedra.

Més tecnològics però menys productius

La productivitat experimenta un estancament global, un fet paradoxal tenint en compte els avenços tecnològics. La productivitat laboral mundial ha passat de créixer un 2,6% entre 1996 i 2007 a créixer un 1,8% entre 2013 i 2016, segons dades del Conference Board citades per CaixaBank Reearch. Com s’explica això? Oriol Carreras, economista de CaixaBank Research, apunta que no s’hi ha trobat encara una explicació satisfactòria. En primer lloc, es creu que amb el canvi tecnològic no s’està mesurant correctament la productivitat, perquè han canviat els models de negoci i, per exemple, les vendes de Facebook o Google en publicitat no es tenen en compte per calcular el PIB. Carreras destaca que, a més, hi ha una dualitat entre empreses molt innovadores i molt productives i d’altres de poc innovadores i poc productives. Altres factorsque cal tenir en compte són l’impacte de la crisi i la possibilitat que encara no s’hagin sabut absorbir els avenços tecnològics. També hi ha una visió pessimista: que s’ha arribat al límit i que la productivitat ja no pot avançar més.