Espanya, a l’altura dels grans de la UE en sancions per haver ofert ajudes d’estat
En deu anys acumula 16 sentències que insten el país a recuperar les subvencions
BarcelonaA finals de novembre, la Comissió Europea anunciava l’obertura d’una investigació per esbrinar si Espanya estava oferint, a les centrals elèctriques de carbó, ajudes d’estat que vulneressin la lliure competència a la Unió Europea. El govern de la UE sospita que les elèctriques s’haurien pogut beneficiar de 440 milions d’euros gràcies a bonificacions en la instal·lació de filtres per frenar l’emissió d’òxid de sofre i qüestiona que el govern espanyol no notifiqués aquestes subvencions a les autoritats comunitàries quan les va posar en marxa el 2007. Però aquest tipus d’expedient no és nou per a l’estat espanyol. En l’última dècada li han obert 28 investigacions, en 16 de les quals ha acabat sent considerat culpable.
Espanya acostuma a competir amb països com Portugal i Grècia en estadístiques socioeconòmiques, situant-se en les posicions més baixes de les classificacions, però en el cas de les ajudes d’estat que van en contra de la lliure competència, és al capdavant dels rànquings, colze a colze amb els grans de la UE, com Alemanya i França.
Dels expedients oberts en els últims deu anys a Espanya, la Comissió ja va decidir que l’Estat -que assumeix també les responsabilitats de les comunitats autònomes- ha vulnerat la lliure competència en 16 casos, i va obligar els actors que se’n van beneficiar a tornar els diners públics.
En el mateix període, Itàlia va acumular 45 casos (en 10 els van perdonar haver de restituir les ajudes), mentre que França va ser sancionada en 23 ocasions (amb sis revocacions de sanció), i Alemanya, en 19. Espanya només ha aconseguit que se li perdoni la recuperació d’ajudes en una ocasió, en una mesura que afectava el sector metal·lúrgic.
“És normal que Espanya estigui en aquesta posició: els estats que són més potents són els que fan més ajudes d’estat, mentre que els més petits no tenen un grau tan alt d’intervenció”, apunta un expert en matèria de competència, que també afirma que les ajudes acostumen a anar destinades “als seus campions nacionals, que, en moltes ocasions, havien sigut públics en el passat”. Aquesta última afirmació quadra amb moltes de les investigacions obertes: hi predominen sectors com el de l’electricitat, però també empreses públiques i altres àmbits empresarials importants per a l’economia espanyola: telecomunicacions, alimentació o, evidentment, els clubs de futbol.
L’últim expedient en què es va declarar Espanya culpable va arribar per Catalunya. La Comissió va considerar que part de les ajudes ofertes a la companyia minera Iberpotash per restaurar el dany mediambiental s’escapaven del marc legal europeu, raó per la qual la filial de la companyia israeliana ICL havia de retornar 5,8 milions d’euros rebuts en subvencions per restaurar les zones mineres de Súria i Sallent.
Ajudes a clubs de futbol
L’any passat una decisió de la Comissió va obligar el Reial Madrid a retornar 18,4 milions d’euros després de considerar que havia tret avantatge d’un acord amb l’Ajuntament de Madrid per permutar terrenys. De la mateixa manera, l’executiu comunitari va considerar en una altra decisió que quatre clubs -el Barça, l’Athletic de Bilbao, l’Osasuna i el Madrid- s’havien beneficiat d’ajudes en l’impost de societats que vulneraven la igualtat amb altres clubs de futbol que sí que estan regits per la llei que regula les societats anònimes esportives.
Amb tot, la decisió més forta, tot i no estar quantificada, és la que es va prendre el 2014, quan Brussel·les va instar Espanya a recuperar “milers de milions d’euros” d’unes ajudes fiscals concedides a grans empreses que adquirissin participacions accionarials de companyies de fora de la Unió Europea. Consideraven que es tractava d’un “avantatge econòmic selectiu” incompatible amb les directives comunitàries.
