Espanya suspèn en redistribució de la riquesa: lidera les desigualtats entre rics i pobres

MadridSi es comparés la mateixa fotografia feta a l'Espanya del 2006 i a la del 2014, una de les diferències principals que s'hi trobaria és l'augment de la desigualtat. Així ho constata el Banc d'Espanya en l'informe sobre desigualtat que ha fet públic aquest dilluns. Aquest organisme ha detectat que durant aquest període a Espanya va augmentar la desigualtat fins al punt que en termes de renda per càpita, el 2014 Espanya se situa al capdavant del rànquing amb més desigualtat d'entre els 18 països europeus que compara. Això significa que la diferència entre les persones amb una renda per càpita més alta i les que la tenen més baixa és més gran a Espanya que a altres estats membres com ara Eslovàquia, Finlàndia, França, el Regne Unit o fins i tot Portugal.

Aquesta fotografia de la desigualtat és més reduïda quan ens fixem en els ingressos salarials per hora o mensuals. En canvi, quan ens fixem en la renda neta les diferències a Espanya són superiors a les dels seus companys europeus. Per què? No és només perquè els salaris siguin més baixos a Espanya, ja que la desigualtat és més alta a l'estat espanyol que a països on els sous són més baixos. En part, com constata el Banc d'Espanya, té a veure amb la manera com paguem els impostos. Com diu literalment l'informe, els tributs directes com l'IRPF redueixen la desigualtat però a Espanya "la progressivitat de l'IRPF és lleugerament inferior a la mitjana de països de l'OCDE".

Per exemple, si es compara la diferència que es produeix entre la renda bruta i la renda neta després d'aplicar l'IRPF i les cotitzacions a la Seguretat Social, s'observa que la desviació fiscal entre una persona que té un 167% de la renda mitjana del seu país i una que en percep el 67% és de 7,8 punts percentuals a Espanya mentre que és de 8,1 punts percentuals a l'OCDE. Per tant, assenyala el Banc d'Espanya, "la reducció de la desigualtat de la renda bruta per càpita provocada per la imposició directa de les persones és lleugerament inferior a Espanya que a la mitjana de l'OCDE".

Els rics s'han fet més rics

Han estalviat més i els seus actius s'han revaloritzat

La diferència encara és més notable si ens fixem en l'evolució que ha tingut la riquesa. Com destaca el mateix Banc d'Espanya, "la desigualtat en riquesa és molt superior a la que s'observa a la renda". L'1% més ric té el 20% de la riquesa, mentre que el 2002 aquest percentatge era del 13%. També ha augmentat la riquesa que acapara el 5% més ric, que ha passat del 30% al 40%.

S'ha de tenir en compte, diu el Banc d'Espanya, que la riquesa s'acumula any rere any i, per tant, les diferències augmenten. A més, les llars amb unes rendes més elevades també tendeixen a augmentar els seus estalvis en temps de crisi, mentre que els que tenen una renda més baixa tenen menys capacitat d'estalviar. Però el Banc d'Espanya constata que mentre que gairebé el 90% de les propietats de les persones amb menys recursos corresponen a la seva pròpia llar, en el cas dels més rics els actius immobiliaris suposen el 57% de tots els seus actius perquè tenen un 15% d'actius provinents de rendes del treball per compte propi i també un 11% d'actius financers, que s'han revaloritzat durant la crisi, no com els actius immobiliaris.

Dones i joves, els més malparats

Són els que més feina han perdut i més s'han precaritzat

I si els rics s'han fet més rics, els més vulnerables són els que més han patit entre el 2006 i el 2014. Com assenyala el Banc d'Espanya, durant aquest període van augmentar les feines a temps parcial en termes generals, però en el cas de les dones van incrementar la seva feina en jornades parcials (del 29% al 36%), mentre que els homes ho van fer del 8% al 14%. Entre els joves d'entre 16 i 29 anys van passar de fregar el 20% a fregar el 39%. I en el cas de la temporalitat es comprova que va ser la feina que més es va destruir durant aquest període, perquè es redueix en tots els casos malgrat que es manté alta en el cas de les dones (22%) i els joves (37%).