Els partidaris de l'austeritat limiten l'acció contra el virus a crèdits del fons de rescat

Els ministres de finances deixen la decisió final en mans dels líders

"Per descomptat que Espanya no té pensat en aquest moment activar cap mecanisme extraordinari. Estem en una situació financera molt positiva". Amb aquesta seguretat la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño rebutjava aquest dimarts la possibilitat que Espanya necessiti acudir al fons europeu de rescat (MEDE) per finançar la resposta a la crisi del coronavirus, una possibilitat posada sobre la taula per part del seu homòleg francès, Bruno Le Maire, amb qui s'ha vist per videoconferència en una reunió dels ministres de l'Eurogrup en què han discutit els mecanismes fiscals amb què donar una resposta conjunta al sotrac econòmic del Covid-19. Les posicions estan molt allunyades sobre la magnitud de les mesures (des de la utilització del fons de rescat fins a l'emissió de coronabons) amb els habituals fronts oposats: austeritat contra integració fiscal. Per això els ministres han deixat sobre la taula dels líders de la UE tot el menú de solucions constatant que el que genera un acord més "ampli" és crear una línia de crèdit que surti del MEDE per lluitar contra el coronavirus a la qual pugui acudir cada país de manera individual amb una quantitat de fins a un 2% del seu PIB.

Aquesta no és l'opció que més agradava a països com Espanya o Itàlia, que volen una resposta "contundent i conjunta" en paraules de la ministra Calviño, una resposta que no "estigmatitzi" països. Així cal entendre les seves declaracions abans d'entrar a la reunió en què ha rebutjat que Espanya necessiti acudir al fons de rescat d'aquesta manera perquè creu que no té problemes per finançar-se actualment. En canvi, sí que creu que s'hauria de fer servir per crear una xarxa de seguretat conjunta contra el coronavirus que no assenyali els països que hi acudeixen, perquè es tracta d'una crisi que afecta Europa de manera conjunta. En la mateixa línia s'han pronunciat el comissari Paolo Gentiloni i el president de l'Eurogrup, Mário Centeno, que ha assegurat que "tothom entén que aquesta crisi no és el mateix que l'última, que és un xoc simètric que ens afecta a tots". "Estic segur que la resposta demostrarà el compromís de no repetir els errors del passat", ha dit. Però la realitat és que malgrat que Gentiloni i Centeno han repetit diverses vegades que totes les opcions estan sobre la taula, de moment no troben el consens.

Un missatge implícit per als partidaris de l'austeritat que frenen una resposta conjunta com ara l'emissió d'eurobons, com ja ho van fer després de la crisi de la primera dècada del 2000. Forma part d'un debat polític que aprofundeix en les tradicionals esquerdes de l'eurozona. A una banda hi ha els partidaris d'una major integració fiscal (França, Itàlia, Espanya i Portugal, per exemple), que pressionen –sobretot Itàlia– per actuar de manera massiva i conjunta, compartint riscos amb mecanismes com els coronabons. Però a l'altra hi ha els holandesos, els alemanys i els nòrdics, ferms defensors de l'austeritat que ja han hagut d'assumir que és hora de disparar la despesa pública i que prefereixen, com a molt, fer servir els mecanismes habituals com el MEDE, justament condicionats als compliments de l'estabilitat pressupostària i que s'haurien d'activar només quan un estat en concret ho necessita com a últim recurs. En una carta al Parlament dels Països Baixos, el ministre holandès de finances ja deixava clar que els coronabons no són una bona opció i que suposen un "risc moral" en el camí de les reformes a l'eurozona. 

Centeno ha respost que no és hora de parlar de "riscos morals" i Gentiloni, que "espera superar" les "diferents visions heretades de l'anterior crisi". Però, per ara, l'Eurogrup només ha pogut apuntar als estats cap a la solució que justament més agrada als partidaris de l'austeritat, una solució que per a Calviño és "insuficient" i "transitòria", però que per ara sembla l'única capaç d'aconseguir un mínim consens entre els Vint-i-set. El consens dels que prefereixen això abans que res i dels que creuen que això ja és massa. Que aquesta primera resposta creixi o es mantingui, dependrà de fet de la magnitud de la tragèdia econòmica al conjunt dels països de la UE (i sobretot a Alemanya i Holanda), mentrestant es pot continuar assenyalant els de sempre: Itàlia i Espanya.