Esprint de CaixaBank a Portugal
BarcelonaEl 30 de gener Isidre Fainé va llançar una proclama poc improvisada: “Estic enamorat de Portugal, jo sempre he cregut en Portugal”. Va ser durant la presentació de resultats anuals de CaixaBank, i al president de l’entitat se’l notava cansat de les preguntes dels reporters. Fins que un periodista portuguès li va preguntar pels plans de futur que l’entitat tenia al país lusità. Això va despertar les conegudes aptituds seductores de Fainé. L’entusiasme mostrat llavors va cristal·litzar ahir amb el llançament d’una opa pel 100% de BPI, un banc en què CaixaBank ja controla el 44% del capital.
Però l’operació va molt més enllà. Quan fa només setmanes que el banc català ha formalitzat l’adquisició de Barclays a Espanya, ara l’objectiu del banc català és créixer a l’estranger. Amb aquesta operació, l’entitat pretén assegurar-se el control del quart banc de Portugal i, alhora, agafar posicions per llançar una ofensiva pel Novo Banco, l’entitat hereva de l’antic Espírito Santo, que el govern portuguès vol vendre’s aviat després de nacionalitzar-la l’estiu passat.
Tot i que CaixaBank ja tenia gairebé la meitat de les accions de BPI i ocupava quatre de les set cadires del consell d’administració, només disposava d’un 20% dels drets de vot. Amb l’opa, l’entitat catalana pretén blindar-se i disposar de tot el múscul necessari per apuntar cap a l’antic Espírito Santo, ja que haurà de competir amb gegants com el Santander. De fet, una de les condicions que CaixaBank posa per llançar l’oferta és que s’elimini aquesta limitació del 20% en els drets de vot que estableix la normativa interna del BPI.
La clau de tot plegat són les sinergies. Si CaixaBank s’assegura el control de BPI i, posteriorment, aconseguís comprar Novo Banco, eventualment podria fusionar les dues entitats, reduir costos i fer-les més rendibles. Si completés tota aquesta operació, el banc català es convertiria en el propietari del primer grup financer portuguès.
Amb tot, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va defensar ahir que l’operació de BPI té sentit “per si sola”, independentment del que pugui passar després amb Novo Banco.
Per tant, pas a pas: de moment, CaixaBank ha presentat l’oferta pel 56% de BPI que encara no controla i per la qual està disposada a invertir 1,329 euros per acció. Si tots els accionistes acceptessin l’oferta, el banc català es gastaria gairebé 1.100 milions d’euros en la compra. Els analistes no van descartar ahir que el banc necessiti fer una ampliació de capital per finançar l’operació i, simultàniament, complir els requisits de capital que imposen els reguladors. El banc tampoc ho va descartar. Segons alguns experts, la possibilitat que CaixaBank hagi de captar capital augmentarà si, finalment, acabés adquirint també Novo Banco.
El preu ofertat ahir per CaixaBank era un 27% superior al valor de les accions de BPI en el tancament de la borsa dilluns passat. En qualsevol cas, després que s’anunciés l’opa les accions de BPI es van disparar un 27% fins a tancar la jornada en els 1,325 euros, pràcticament la mateixa quantitat que l’entitat catalana havia ofert.
Segons Francisco Riquel, analista de la casa N+1, la clau de l’operació recau en Isabel dos Santos, filla del president d’Angola, la dona més rica de l’Àfrica i la segona principal accionista de BPI, amb un 18,6% del capital. Perquè el banc portuguès elimini la limitació dels drets de vot cal que almenys el 75% dels accionistes ho acceptin. La decisió que prengui Dos Santos serà, per tant, decisiva.
Llarga trajectòria
Fa vint anys que CaixaBank, o abans La Caixa, és accionista de BPI. Segons va explicar Fainé en l’última presentació de resultats, d’aquí li ve l’amor pel país. La presència de l’entitat catalana a BPI va créixer especialment durant el 2012, aprofitant el baix preu que tenien en aquell moment les accions. De fet, aquell any CaixaBank va adquirir importants paquets d’accions per només 0,5 euros cada títol, un 60% menys que el que ahir va oferir per la part del capital que no controla.
