Europa va retallar de 42 a 12 dies el temps que Deloitte tenia per fer l’informe decisiu del Popular

Brussel·lesLa consultora Deloitte, encarregada d’elaborar l’informe independent sobre la situació de Banco Popular que va desencadenar la seva posterior liquidació, assegura que va haver de preparar la seva anàlisi a corre-cuita, en un temps “extremadament curt” de tan sols 12 dies en comptes de les sis setmanes que normalment es necessiten, segons expressa l’auditoria en el seu document, que la Junta Única de Resolució (JUR) ha publicat avui.

Segons la JUR, la delicada situació de liquiditat per la qual passava l’entitat obligava a treballar “amb caràcter d’urgència”, expliquen fonts de l’organisme europeu on va haver de primar “l’interès públic” i “l’estabilitat financera”. En el seu informe, Deloitte explica que la seva feina principal es va desenvolupar durant dotze dies. “Se’ns ha demanat redactar aquest informe en un període extremadament curt de temps. La feina principal s’ha limitat a dotze dies, des de la data en què vam tenir accés a la informació rellevant, mentre que normalment s’espera que un projecte d’aquesta naturalesa porti sis setmanes (com es va acordar inicialment entre la JUR i nosaltres el 23 de maig del 2017)”, explica rotundament l’informe.

Així, finalment l’organisme europeu va demanar que es prioritzés únicament la informació disponible per la JUR i informació pública de l’entitat, i es va posar el focus en “únicament els actius i passius” del banc, que eren les dues qüestions que generaven més dubtes per decidir si s’havia d’intervenir o no.

Amb tot, la crítica de Deloitte en l’informe prossegueix i lamenta que no tingués accés “a certa informació crítica”. “Hem tingut una oportunitat limitada per discutir les nostres conclusions amb la direcció, els auditors, els supervisors i altres parts familiaritzades amb la institució”. Per això, admet, que hi ha “un alt grau d’incertesa” i subratlla que el document és “provisional”.

L’informe, que es va considerar clau per decidir la intervenció de l’entitat, posa sobre la taula tres escenaris sobre el valor de l’entitat: el positiu, que era de 1.300 milions; l’escenari central amb un valor negatiu de 2.000 milions, i un escenari pitjor de -8.200 milions. El central és el que va utilitzar, i per això es recomanava la venda. La JUR confirma que l’única proposta de compra que va rebre va ser de Banco Santander, que el va comprar per 1 euro, ja que el valor del banc era negatiu.

Aquest és un dels documents publicats avui per la JUR, però només parcialment. Encara resten versions cofidencials, en particular quin va ser l’import d’ajuda d'emergència que va oferir el BCE al Banco Popular o quina va ser la sortida de dipòsits que va precipitar els problemes de liquiditat de l’entitat, ja que Frankfurt ha sol·licitat que no es publiquin sota l’argument que s’ha de preservar l’estabilitat financera.

La JUR publica ara part d’aquests documents perquè considera “que ja s’ha preservat l’estabilitat” tenint en compte “el temps transcorregut”, i per això “ha reconsiderat la seva posició inicial”. Fins ara, l’organisme s’havia negat a publicar res, però finalment a finals de novembre va anunciar que desvelaria les versions no confidencials de la resolució del Popular després de diverses peticions i pel recurs d’Aeris Invest, la societat de l’inversor xilè Andrónico Luksik, que va perdre 100 milions de dòlars amb la liquidació del banc.