El Banc d’Espanya nega que sabés que a Todó li havien apujat el sou

BarcelonaL’estratègia de defensa de Narcís Serra i Adolf Todó en el cas que investiga les pujades de sou a la cúpula de CatalunyaCaixa (una just abans de la seva intervenció i una altra just després) passava per insistir que el Banc d’Espanya (BdE) la coneixia i l'aprovava. No és això, sinó tot el contrari, el que van sostenir ahir tres membres de l’ens supervisor cridats a declarar en el judici. Segons van afirmar, es van assabentar “per la premsa” d’una d’aquestes millores de retribució.

Les pugnes pels matisos lingüístics van ser una constant durant l’interrogatori conjunt a tots tres, l’ex director general de supervisió del Banc d’Espanya (BdE) Jerónimo Martínez Tello, l’exdirector del departament d’inspecció Pedro González i l’excap del grup d’inspecció del BdE Sergio Linares. El primer va afirmar que després d’assabentar-se pels mitjans de l’augment retributiu que li apujava el sou a Todó de 700.000 a 800.000 euros va trucar-los a ell i a la Generalitat per dir-los que la pujada “no era oportuna” perquè era “el principi de la reestructuració” de la caixa. En cap moment, però, va qüestionar la legalitat de la pujada salarial.

Els antics alts càrrecs del BdE no només van incidir en el fet que no hi veien cap il·legalitat, sinó que van reiterar que “ni CatalunyaCaixa ni ningú” tenia l'obligació d’explicar els seus canvis de sou al supervisor, perquè fins al 2011 el BdE no va tenir cap competència en la matèria. Segons Martínez Tello, les explicacions que va rebre de Todó van ser que les millores salarials “estaven pactades i eren inferiors a la mitjana del que cobraven en el mateix càrrec en altres entitats”. A la pregunta de si el Banc d’Espanya va comprovar que això fos així, la resposta va ser lacònica: “Jo, personalment, no”.

Tocada però no enfonsada

Durant l’interrogatori, els alts càrrecs del BdE van exposar que CatalunyaCaixa estava en l’època “vulnerable” però que no estava en una posició de “no retorn”: “Crèiem que tenia possibilitats de tirar endavant”, van dir.

Amb els mesos, però, sí que hi va haver una preocupació per les remuneracions dels directius de les entitats intervingudes. “A partir de l’entrada majoritària del FROB es va decidir acomodar les retribucions a Nova Caixa Galicia, Unnim i CatalunyaCaixa”, van afegir.

Les defenses de Serra i Todó van voler deixar clar en el seu interrogatori que en cap moment el Banc d’Espanya va qüestionar aquella política de retribucions. Martínez Tello va explicar que a finals del 2010 el FROB va començar a negociar aquells sous i que ho va deixar de fer quan va saber que es regularien mitjançant un decret llei que va acabar deixant la retribució màxima en 300.000 euros.

Però el Banc d’Espanya, va insistir, en aquella època “ni validava ni deixava de validar, era com un carter; rebia la informació sense opinar”. Malgrat tot, també va deixar clar que el supervisor no es va preocupar mai gaire pels sous de la cúpula de CatalunyaCaixa: “Consideràvem que Todó era part de la solució, i per a nosaltres un milió, mig milió o sis milions no eren importants, l’important és que allò se solucionés”.

Sis condemnes de presó a la CAM per les dietes de l’expresident

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a dos anys i mig de presó l’ex director general de l’extinta CAM Roberto López Abad, i a un any i mig quatre antics consellers per la seva responsabilitat en el cobrament irregular de dietes per part de Modesto Crespo, condemnat a nou mesos. Així ho recull la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que declara els sis encausats culpables d’un delicte d’apropiació indeguda agreujada. Quinze antics consellers més de l’entitat han quedat absolts pel cobrament de 600.000 euros per part de Crespo entre el 2009 i el 2011.