L'FMI preveu la pitjor crisi des de la Gran Depressió pel coronavirus

L'organisme pronostica caigudes del PIB per càpita en 170 països

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha pronosticat aquest dijous que la crisi que ha generat el coronavirus tindrà les "pitjors conseqüències econòmiques" des de la Gran Depressió que va tenir lloc durant els anys 30 després del crac borsari del 1929.

En un discurs que ha pronunciat a Washington abans de les reunions de primavera de l'organisme de la setmana vinent, que se celebraran de manera telemàtica, Georgieva ha subratllat que es tracta d'una crisi "com cap altra" i que suposa "una prova per a la humanitat".

L'FMI presentarà l'informe bianual Perspectiva econòmica mundial i ha avançat que la correcció de l'economia serà negativa d'una manera molt profunda, pitjor del que ja havia anticipat. Fa tres mesos, l'ens esperava que 160 països registressin el 2020 un creixement dels ingressos per càpita i ara estima que 170 registraran una caiguda del seu creixement.

"Hem de tenir la determinació d'actuar amb decisió i de manera conjunta per protegir els individus i els mitjans de vida. L'FMI es va crear per a això: som aquí per engegar la força de la comunitat global, de manera que puguem protegir els més vulnerables i revitalitzar l'economia", ha explicat Georgieva.

"Encara ens enfrontem a una incertesa extraordinària sobre la profunditat i la durada de la crisi", ha dit la directora gerent de l'FMI, que ha indicat que "amb tot, és evident que el creixement global serà clarament negatiu el 2020".

"El covid-19 ha creat un trencament del nostre ordre social i econòmic a una velocitat i a una escala superiors a les que podem recordar", ha indicat. Per a la directora gerent de l'organisme, la part positiva de la crisi és que "tots els governs han començat a actuar" i a impulsar mesures fiscals que ja s'eleven fins als vuit bilions de dòlars.

La crisi trenca tabús i els estats ja paguen el sou a treballadors privats

"Hem de reunir la determinació de tots, individus, governs, empreses, líders comunitaris i organitzacions internacionals, d'actuar amb decisió i de manera conjunta per protegir les vides i els mitjans de vida", ha dit la líder de l'FMI, que ha recordat que "aquests són els temps per als quals es va crear l'FMI: som aquí per posar en marxa la força de la comunitat global, de manera que puguem protegir els més vulnerables i revitalitzar l'economia", ha explicat Georgieva.

La directora gerent de l'FMI també ha advertit que els països amb menys ingressos són els més vulnerables a la crisi actual, per la debilitat dels seus sistemes de salut i l'escassetat de recursos a la seva disposició. Segons els càlculs de l'FMI, en els dos últims mesos els països emergents han experimentat fugides de capitals per valor de 100.000 milions de dòlars (92.063 milions d'euros).

Dubtes sobre el 2021

"Hi ha hagut mesures monetàries massives del G20 i d'altres", ha afirmat Georgieva. Pel que fa al 2021, Georgieva ha dit que hi podria haver una "recuperació parcial" si la pandèmia es redueix en la segona meitat de l'any i es pot viure un aixecament gradual de les mesures de contenció.

Amb tot, la directora gerent de l'FMI ha subratllat que encara hi ha "molta incertesa" sobre les previsions econòmiques per al 2021. "Podrien empitjorar depenent de moltes variables, com per exemple la durada de la pandèmia", ha avisat.