Fiança de 800 milions a Bankia, Rato i els artífexs de la sortida a borsa de l’entitat
El jutge creu que hi pot haver delicte en el fullet que van rebre els inversors sobre la situació de l’entitat
MadridEl jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu no ha fet cas a la Fiscalia Anticorrupció ni a l’acusació que exerceix el FROB. Tampoc a les pors que d’una manera o una altra van expressar les defenses sobre el risc que per al sistema financer podria suposar la imposició d’una fiança milionària a Bankia. En una interlocutòria feta pública ahir, el jutge imposa 800 milions d’euros per cobrir les responsabilitats a què puguin ser condemnats en un futur judici els imputats en la peça principal del cas.
Per dipositar aquesta quantitat, el jutge dóna un termini d’un mes a Bankia; el Banc Financer i d’Estalvis (BFA), com el seu accionista únic, i els membres del consell d’administració de la primera entitat, els que el 15 de juny del 2011 van aprovar els estats financers que es van incorporar al fullet amb què Bankia va sortir a borsa: el seu llavors president, Rodrigo Rato, i els consellers Francisco Verdú, José Luis Olivas i José Manuel Fernández.
Tant Bankia com el BFA van anunciar ahir mateix que recorreran la resolució, una acció a la qual previsiblement se sumaran els quatre imputats, perquè si la decisió de la Fiscalia adquireix fermesa ja res els lliurarà de fer front de manera solidària a una xifra tan elevada. Si no aporten voluntàriament les quantitats que els corresponen, transcorregut el termini assenyalat, el titular del jutjat central d’instrucció número 4 procedirà a embargar els seus béns fins a arribar als 800 milions d’euros fixats.
Per respondre a les al·legacions de les defenses i per si hi havia algun dubte, el jutge assenyala que “la mesura cautelar adoptada no pretén posar en dubte la viabilitat econòmica i financera de Bankia, però s’ha de tenir present que aquesta viabilitat es deu precisament al fet d’haver rebut 22.400 milions d’euros en ajudes públiques, en el context de la reestructuració i recapitalització del sistema financer espanyol”.
La paraula dels pèrits
La resolució, de 28 pàgines, parteix de l’informe dels pèrits judicials -procedents del Banc d’Espanya-, del qual es desprèn “amb tota rotunditat que els estats financers continguts en el fullet de l’oferta pública de subscripció (OPS) de Bankia no expressaven la imatge fidel de l’entitat”, perquè hi havia pèrdues no comptabilitzades. La qüestionada veracitat del fullet, segons el parer del magistrat, ni tan sols ha sigut contradita per l’informe del catedràtic Leandro Cañibano, aportat per l’entitat nascuda de la fusió de Caja Madrid i sis caixes.
Aquesta falta de veracitat és la base per considerar que s’ha pogut cometre un delicte de l’article 282 bis del Codi Penal, que castiga els que com a administradors de fet o de dret d’una societat emissora de valors falsegin la informació financera continguda en els fullets d’emissió de qualsevol instrument financer per captar inversors.
El fullet de Bankia estava dirigit als inversors minoristes, els advocats dels quals havien demanat al jutge que imposés una fiança de responsabilitat civil encara més gran, de fins a 4.112 milions d’euros, tot i que també van admetre que podria limitar-se als 35 milions que havien pogut identificar com a quantitat perduda pel conjunt dels seus clients. El magistrat distingeix entre aquests accionistes i els inversors “del tram institucional”, perquè els segons tenen coneixements més amplis dels riscos del mercat.
I d’aquesta manera ajusta la xifra que s’imposa, amb l’admissió que és difícil fer-ho més precisament en el moment en què està la causa, en què “la fase de judici oral no és a prop”. Els petits accionistes sol·licitaven la fiança a partir dels 3.092 milions d’euros que es van captar a la sortida a borsa, més el terç previst per la llei en aquests casos. L’acte, en canvi, estima “proporcionada, adequada i justificada” la de 800 milions, perquè és una tercera part de la suma invertida pels minoritaris (1.800), més un terç d’aquesta quantitat.
La instrucció del cas se centrarà ara en una de les seves peces separades: la relativa a les targetes opaques, en la qual el 28 de gener passat van ser imputats 79 dels consellers i directius de Caja Madrid i Bankia que entre el 2003 i el 2012 van utilitzar les seves en despeses diverses, com restaurants de luxe, compres, viatges i retirades en efectiu.
Desfilada a l’Audiència
Els 27 primers estan citats a declarar davant el jutge per un delicte d’administració deslleial o d’apropiació indeguda la setmana que ve. Entre els imputats hi figuren José Antonio Moral Santín, representant d’Esquerra Unida a l’entitat; Rodolfo Benito, de CCOO; José Ricardo Martínez, de la UGT; Ricardo Romero de Tejada, Estanislao Rodríguez Ponga i Jesús Pedroche, del PP, i Virgilio Zapatero i Antonio Romero, del PSOE.
