Economia 30/04/2020

La Generalitat preveu que l'economia catalana s'ensorri entre un 7,6% i un 8,8% aquest any

Aragonès demana a l'Estat un fons per transferir a Catalunya uns 4.000 milions d'euros extres

Leandre Ibar Penaba
4 min
El vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, en una roda de premsa.

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya preveu un ensorrament de l'economia catalana el 2020 sense precedents des de la Guerra Civil per culpa de l'impacte del covid-19, seguit d'una recuperació a un ritme menor l'any que ve, segons ha informat el vicepresident del Govern i responsable d'economia, Pere Aragonès.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Concretament, l'executiu treballa amb dos escenaris. El primer preveu que les administracions públiques tindran una resposta adequada quant a despesa pública. En aquest escenari més optimista, el Govern estima que el producte interior brut català caurà un 7,6% el 2020 i creixerà un 6,5% el 2021. En canvi, en el segon escenari, la caiguda seria del 8,8% aquest any amb un retorn a les xifres positives l'any vinent, quan el PIB augmentaria un 5,1%.

"Ens hem de remuntar a la Guerra Civil", ha dit Aragonès, per trobar una caiguda de l'activitat econòmica d'aquesta magnitud. No obstant, ha afegit que, en tots dos escenaris, "la recuperació també és històrica".

L'impacte del desplomament de l'economia afectarà de ple el mercat de treball. El Govern calcula que aquest 2020 es destruiran uns 225.000 llocs de treball, sense tenir en compte les feines afectades per un ERTO, en el cas més optimista. En el cas de l'escenari més negatiu, la pèrdua de llocs de feina pujaria encara més, fins als 261.000.

Les estimacions del Govern, però, no preveuen que aquesta destrucció d'ocupació es pugui recuperar del tot, sinó més aviat el contrari. En l'escenari positiu, les prediccions de l'executiu situen vora els 122.000 els llocs de treball que es crearien l'any que ve, mentre que els càlculs més negatius posen la xifra al voltant dels 92.000. És a dir, que la Generalitat espera que Catalunya acabarà el 2021 amb entre 103.000 i 169.000 llocs de feina menys que a l'inici del 2020. Aquestes dades situarien la taxa d'atur entre el 17,1% i el 18% el 2020, i entre el 14,2% i el 15,9% l'any següent.

Aragonès -que ha comparegut aquest dijous en roda de premsa- ha demanat al govern espanyol que no repeteixi les polítiques de la crisi del 2008 i aposti per un increment de la despesa pública. El departament d'Economia estima que, en l'escenari positiu, la despesa del conjunt del sector públic (Estat, Generalitat i ens locals) hauria de créixer uns 20.000 milions d'euros, és a dir, un 7,3% aquest any. "Cal una resposta contundent, no podem caure en els errors del 2008, quan es va apostar per l'austeritat", ha indicat Aragonès.

Fons autonòmic

En aquesta línia, el Govern demanarà a l'executiu de Pedro Sánchez que creï "un fons covid-19" per a les comunitats autònomes. Aragonès considera necessari que l'Estat doti de "recursos" els governs autonòmics per dur a terme les polítiques sanitàries i de recuperació necessàries per pal·liar els efectes de la pandèmia, i que es faci "via transferències i no via préstecs". És a dir, que l'Estat enviï a les autonomies "una transferència directa que no s'hagi de retornar", una idea que ha rebut el suport del president de la patronal Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre.

Concretament, el conseller d'Economia ha xifrat en 4.000 milions d'euros els fons addicionals que l'administració espanyola hauria de transferir a la catalana. El Govern calcula que la meitat aproximadament es destinarien a fer front a l'augment de despesa sanitària i assistencial provocada per l'expansió del coronavirus, mentre que la resta s'haurien de destinar a polítiques de recuperació econòmica.

Aragonès creu que el govern espanyol hauria de mostrar-se a favor de la proposta i creu que comptarà amb el suport d'altres autonomies. "No pot ser tenir un discurs a Brussel·les i un de diferent amb les comunitats autònomes", ha declarat, per la qual cosa considera lògic que, si l'Estat demana la creació d'un fons europeu per fer transferències sense interessos als països de la zona euro afectats pel covid-19, es faci el mateix a nivell espanyol entre governs autonòmics.

Aragonès considera que és l'Estat qui té les "eines" per trobar més fons, ja que té accés al Banc Central Europeu, és qui negocia amb la Unió Europea i té la capacitat de recaptar la majoria d'impostos. "Si fossim un país independent, a Catalunya faríem servir l'endeutament i el banc central" per finançar la despesa extra, ha especulat.

No obstant, la resposta del govern espanyol no és, de moment, aquesta. Al contrari, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montera, ha explicat al Congrés que l'Estat crearà un "extra FLA", és a dir, una ampliació del fons de liquiditat autonòmica i del fons de facilitat financera -el que utilitza la Generalitat- de 5.932 milions per finançar les desvacions de dèficit de les comunitats autònomes, dels quals un 75% estarà disponible ara i la resta a partir de l'octubre. Del total de l'"extra FLA", uns 2.500 milions seran a interès del 0%, mentre que la resta seran préstecs amb un interès que variarà en funció de la desviació respecte el dèficit del 2019, que en el cas de Catalunya va ser de 4,6 dècimes (del 0,56% quan l'objectiu era el 0,1%).

Montero també ha anunciat que les autonomies podran demanar l'avançament del 50% de la liquidació del pressupost del 2019, que suma uns 5.000 milions i que convocarà properament el Consell de Política Fiscal i Financera.

Descarta apujar impostos

Malgrat la crida a fer "polítiques keynesianes" i "redistributives" per part de les administracions, Aragonès ha descartat aplicar un nou increment d'impostos a les rendes més altes, una mesura que sí que es plantegen altres governs autonòmics. El vicepresident creu que el marc impositiu marcat pels nous pressupostos és "adequat", per la qual cosa ha dit: "No ens plantegem cap canvi en aquest sentit".

Així mateix, ha dit que la Generalitat té el compromís d'abonar la paga extra que deu als funcionaris des del 2013. "No hi ha motius per patir", ha assegurat. A més, ha confirmat que el govern prepara 45 milions d'euros per compensar el sou dels treballadors de la sanitat i de serveis d'emergències, però que la proposta encara ha de rebre el vistiplau de la mesa de la funció pública, que reuneix el Govern amb els representants dels treballadors públics.

"No pensem en eleccions"

Sobre la situació política actual, Aragonès ha dit que ara és moment de posar tota l'atenció del Govern en "la crisi sanitària" i en les ramificacions econòmiques. "En l'última cosa que pensem és en eleccions", ha afirmat.

stats