Grècia i Polònia superen per primer cop la inversió en R+D d'Espanya

La despesa en innovació va marcar rècords l'any passat, però la bretxa amb la Unió Europea s'agreuja

Fa cinc anys consecutius que la inversió en R+D a Espanya creix. El 2018 es van recuperar els nivells precrisi i el 2019 la xifra va arribar a màxims històrics: 15.572 milions d'euros. Tot i això, la salut de la innovació a l'Estat amaga una altra realitat: la bretxa amb la resta d'Europa és important, fins i tot en comparació amb països amb una renda per càpita molt inferior. Per primera vegada, el 2019 Grècia i Polònia van superar l'esforç inversor espanyol en innovació pel que fa al percentatge que s'hi destina sobre el PIB. Ho remarca l'anàlisi publicada per la fundació Cotec, que també destaca com Portugal ha eixamplat l'avantatge respecte a Espanya en nivells d'inversió.

L'any passat la despesa en R+D va suposar l'1,25% del PIB espanyol, una xifra que –indica el professor d'operacions i innovació d'Esade Xavier Ferràs– "segueix molt per sota de la mitjana europea", encara que el volum anual invertit en innovació fos de rècord. "El màxim esforç inversor en R+D per part de l'economia espanyola es va assolir el 2010 (1,35% del PIB). L'economia espanyola hauria d'invertir, a nivell privat i públic, un total de 37.372 milions d'euros per aconseguir l'objectiu europeu del 3%", defensa l'acadèmic. En aquest sentit, xifra en 21.800 milions d'euros el "dèficit tecnològic" espanyol que caldria reduir per assemblar-se a les principals economies europees.

La inversió d’Espanya en R+D no ha crescut en l’última dècada

Malgrat haver incrementat la inversió en R+D en 626 milions d'euros l'any passat, el ritme de l'augment ha començat a frenar-se. El 2017 i el 2018 la taxa de creixement interanual havia sigut del 6,1% i el 6,3%, respectivament, però el 2019 aquesta es va alentir fins al 4,2%. Aquesta desacceleració es veu encara més clarament en el cas de la inversió privada, que ha passat de créixer al voltant d'un 8% en els últims dos anys a veure reduït el seu increment a la meitat, fins al 4%.

No obstant això, l'estudi també apunta que un dels culpables d'aquesta tendència és la caiguda de la inversió pública en projectes innovadors. Mentre que a Espanya entre el 2010 i el 2019 aquest indicador es va enfonsar un 5,4%, la situació a Europa va ser molt més dinàmica, amb un increment del 25%. De fet, Cotec assegura que l'Estat és un dels cinc únics països europeus que encara no han recuperat els nivells d'inversió pública previs a la crisi del 2008.

Precisament el daltabaix del sistema financer va ser un dels detonants a l'hora d'agreujar la bretxa en innovació a Espanya després d'una primera dècada dels 2000 en què acostar-se als objectius comunitaris començava a ser menys utòpic. El 2008 aquesta distància es va reduir a un mínim de 0,49 punts: a la mitjana de la UE es destinava l'1,84% del PIB a R+D i aleshores Espanya hi dedicava un 1,35%. Ara aquesta divergència gairebé s'ha duplicat i és de 0,88 punts.

Esperança en els fons europeus

El context actual, remarca l'informe de Cotec, contrasta amb l'ambició dels diferents plans estratègics que ha aprovat el govern espanyol per millorar les dades estadístiques de l'R+D. Un d'aquests té com a termini el 2020, any en què s'hauria d'haver arribat al 2% del PIB, mentre que la xifra encara se situa en l'1,2%. D'altra banda, l'objectiu de l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació es proposa escalar fins al 2,12% entre el 2021 i el 2027.

"A Espanya estem acostumats a treballar amb molt poc i a fer una bona producció científica", apunta Julià Manzanas, president de la Comissió de Coneixement i Innovació del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Per a l'economista, la realitat de la innovació espanyola passa pels diners que s'hi aboquen, però també pels resultats que generen els diferents centres de recerca i projectes d'investigació. "Som competitius a l'hora de presentar propostes, per exemple, amb els Horizon 2020 de la Comissió Europea", incideix.

De fet, l'acadèmic es mostra optimista respecte als fons del pla de recuperació postcovid de l'executiu comunitari i l'increment de pressupost previst per al ministeri de Ciència espanyol. "Ara la inversió privada sosté en bona part la global, però aquesta serà més vulnerable a la crisi del covid-19 perquè per a les empreses és un esforç en un moment de debilitat", assegura Manzanas.