Impuls europeu al Midcat
França i Espanya reprenen la connexió de gas pels Pirineus aprofitant els recursos del pla Juncker
MadridAra sí. Al cor de la Unió Europea alguns dirigents polítics s’han acabat convencent de la necessitat -de la urgència- d’augmentar les interconnexions energètiques al continent i reforçar, així, la seguretat del subministrament de cara al futur. La situació a Ucraïna ha encès les llums d’alarma en moltes capitals. L’anomenat pla Juncker -que mobilitzarà 315.000 milions en inversions- ha ofert la pista d’aterratge perfecta per posar-se mans a l’obra. Entre les infraestructures que s’han tornat a posar sobre la taula hi ha el Midcat, la connexió de gas que ha de travessar els Pirineus per Catalunya.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy; el president francès, François Hollande; el primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, i el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van firmar ahir l’anomenada Declaració de Madrid, que inclou el compromís de desencallar les obres del gasoducte, paralitzades des del 2010 a Hostalric (la Selva) perquè França va considerar que no hi havia demanda. L’acord implica ara que els dos estats “analitzaran en els pròxims sis mesos” la importància d’aquest canal, que ha de permetre l’arribada de gas des del nord d’Àfrica fins al centre d’Europa. En l’acord es comprometen a “facilitar la concessió [d’obres] així que sigui possible” i a considerar-lo un “projecte prioritari” en el pla Juncker.
L’objectiu últim és que la interconnexió energètica entre la Península i França sigui d’un 10% el 2020. Actualment és de només un 3%, tot i la inauguració de la línia de molt alta tensió (MAT) fa només unes setmanes. Per a Rajoy la cimera d’ahir a Madrid ha de servir per “passar de les declaracions als fets”, després que a mitjans de febrer anunciés al Congrés que el Midcat era una “prioritat” per a l’executiu del PP.
Reducció del preu de l’energia
El govern espanyol defensa que aquesta interconnexió permetrà, en última instància, que l’energia sigui més barata per als consumidors al conjunt de l’Estat. A més, considera que els projectes finançats pel pla Juncker -que sumarà una línia de l’ICO de 1.500 milions- “permetran un llarg període de creixement i la creació de llocs de treball” per garantir l’estat del benestar.
Però el cert és que ahir Rajoy, que feia de satisfet amfitrió, va passar per alt la lletra menuda dels “projectes concrets” que han de permetre que la península Ibèrica deixi de ser una illa energètica, amb la implicació financera d’Europa. L’encarregat d’anunciar el reinici del Midcat va ser Hollande, que va afirmar que començaran els estudis necessaris “per passar a la segona fase de l’obra”. El mandatari francès va insistir, però, que no seria possible sense el suport dels fons comunitaris. “Hi ha decisions de caps d’estats que tenen resultats immediats i d’altres que no es traduiran fins al cap de deu anys. Espero que d’aquí deu anys ja faci temps que se celebri el que vam acordar ahir”, va concloure, comprometent-se a vetllar perquè aquest cop la voluntat política sí que arribi a bon port, i no com el 2010, quan es van paralitzar les obres del gasoducte per la falta d’interès francès per tirar endavant el projecte més enllà de la frontera.
Pedro Passos Coelho va insistir que si s’haguessin fet els deures fa temps, molts països del centre d’Europa a hores d’ara estarien evitant la “incertesa” de dependre del gas rus. “Si tinguéssim les connexions adequades amb la resta d’Europa podríem satisfer el 40% de les necessitats” dels que avui depenen d’aquell país, va dir. El primer ministre portuguès va presumir que la interconnexió energètica entre Portugal i Espanya ja arribarà a l’11% l’any vinent, molt per sobre del 3% actual entre França i Espanya.
Connexió també per Euskadi
Pel que fa a les connexions elèctriques, el document inclou la que uniria el golf de Biscaia amb la zona de l’Aquitània, a França, amb un cost estimat de 1.900 milions d’euros. La Declaració de Madrid també preveu dos projectes que unirien els estats espanyol i francès pels Pirineus: l’un pel País Basc o Navarra i l’altre per l’Aragó. Objectiu: portar el nivell d’interconnexió entre els dos països al voltant dels 8.000 MW.
Al mes de juny la Unió Europea decidirà quines propostes es financen, però políticament la fotografia d’ahir a la Moncloa té un pes innegable. “Si no aconseguim que l’energia pugui fluir lliurement per Europa haurem fracassat”, va afegir Juncker, que va animar altres regions del continent a prendre exemple d’aquesta cimera i eliminar barreres. De fet, Rajoy no va deixar passar l’ocasió per enviar el missatge a la ciutadania que els temps porten a “superar fronteres” i a “unir, integrar i connectar”.
No hi ha un “pla diabòlic” contra Grècia
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, assegura que Espanya i Portugal no tenen cap “pla diabòlic” per acabar amb el govern de Grècia, ara en mans de Syriza. Al contrari, veu “bones intencions” en els dos executius. El líder comunitari es va haver de pronunciar ahir a Madrid sobre la polèmica oberta pel primer ministre grec, Alexis Tsipras -a la imatge-, que va acusar els dos països de posar bastons a les rodes a un acord amb Brussel·les per qüestions de política interna. Mariano Rajoy va evitar el to més dur contra el seu homòleg i va negar haver sigut més exigent que els altres socis. “Volem tenir la millor relació amb es nostres aliats”, va sentenciar, malgrat la distància ideològica amb Tsipras. Tot i les bones paraules, el president espanyol va dir que l’acusació del líder de Syriza va estar “fora de lloc” i va instar-los a mantenir les maneres i complir els compromisos.
