La Inspecció de Treball intensifica la investigació sobre el model Glovo

Envia qüestionaris als missatgers sobre la seva relació laboral amb l’empresa, que pot ser sancionada

“¿Se li indica quina ruta ha de seguir per executar el repartiment? ¿Qui determina les franges horàries en les quals es pot connectar? ¿Hi ha alguna prioritat en l’assignació? ¿Pot rebutjar comandes?”. Aquesta és només una part de la bateria de preguntes -repartides en sis pàgines d’un document al qual ha tingut accés l’ARA- que la Inspecció de Treball està enviant aquest estiu als centenars de missatgers que treballen per l’aplicació d’enviaments a domicili Glovo a Barcelona. Els inspectors fa mesos que indaguen sobre la relació laboral establerta entre la companyia i els seus repartidors per decidir si aquests s’han de considerar falsos autònoms. Les entrevistes van començar al juny, se n’han programat almenys fins al setembre i fonts del sector apunten que la decisió final arribarà aquesta tardor.

El Marcos (nom fictici) és un dels glovers que ja ha passat per les oficines de la Inspecció de Treball a la Travessera de Gràcia. Fa poc més d’un any que va arribar a Barcelona amb la seva dona i el seu fill des de Veneçuela, on treballava com a arquitecte abans de perdre la feina. “A la zona on jo reparteixo els veneçolans som gairebé el 70%”, assegura. Quan va arribar a la capital catalana buscava una feina que pogués començar ràpidament i un amic li va recomanar que provés sort a Glovo. Dotze mesos després d’entrar-hi, critica un model laboral que “només vol màquines que no es queixin”.

A principis de juliol va rebre un missatge de la Inspecció de Treball amb el qüestionari i una cita per presentar-se a l’entrevista. A banda de respondre durant una hora a les preguntes dels inspectors, el repartidor de 43 anys va aportar captures de pantalla de xats i correus intercanviats amb la plataforma. Per al Marcos, la seva història amb Glovo és un cúmul de pressions, exigències i problemes operatius. “Psicològicament t’ataca: no pots ni escoltar les notificacions del telèfon i perds la son”, lamenta el Marcos, que ha arribat a treballar dotze hores diàries sobre la seva bicicleta elèctrica.

En les preguntes enviades per la Inspecció, el grau de dependència que hi ha entre el missatger i Glovo és l’aspecte que més preocupa. “Coses com assignar comandes que són massa lluny o baixar la puntuació si no acceptes ordres demostren que hi ha una relació laboral”, diu el Marcos.

El que està passant a Barcelona té un precedent. La Inspecció de Treball de Saragossa va decidir a finals de juliol que 326 missatgers de l’aplicació eren falsos autònoms. Ara reclama una sanció de 379.963 euros a l’empresa en concepte de les cotitzacions no pagades a la Seguretat Social i l’ha obligat a donar d’alta els missatgers. Glovo ja ha recorregut la decisió als tribunals. En cas que la investigació a Barcelona tingués el mateix final -diverses fonts insisteixen que serà així-, la multa seria milionària. És la solució que també espera el Marcos: “Tenir un contracte fix amb bonificacions”.

Demostrar la laboralitat

Des de Glovo es limiten a recordar que ja van passar una inspecció de treball a Barcelona entre el desembre del 2015 i el juny del 2016. “Després d’una minuciosa anàlisi, vam superar amb èxit la inspecció que va validar la nostra manera d’operar i, en concret, de col·laborar amb els repartidors”, diu una portaveu. La plataforma entén que segueix sent “la mateixa companyia que fa dos anys” i que, per tant, si ara la Inspecció de Treball arriba una conclusió diferent l’haurà de justificar.

El secretari de Treball de la Generalitat, Josep Ginesta, no pot avançar més detalls de la investigació, però recorda que en models com el de Glovo hi ha “elements clàssics” de dependència. “Hem descobert que és una falsa flexibilitat”, afirma. El conflicte judicial esclatarà previsiblement a l’octubre, pocs mesos després que Glovo hagi rebut una injecció de 115 milions d’euros. Segons va avançar La Información, el principal inversor d’aquesta operació ha sigut el seu rival i gegant europeu, Delivery Hero.

Més continguts de