Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Josep Soler: “El sector financer no es pot permetre una nova crisi de confiança i reputació”

Entrevista al director general de l'Institut d'Estudis Financers

Josep Soler era un dels homes de confiança de Ramon Trias Fargas i ha sigut el màxim responsable d’una de les institucions que l’exconseller d’Economia va impulsar. L’Institut d’Estudis Financers ha celebrat aquest any 25 anys d’existència i ha obert les portes al seu alumne 100.000. Ara té un nou repte: deixar de ser una entitat que ensenya finances de manera neutra per fer-ho pensant en la transparència.

Què és l’IEF?

Una fundació privada, amb la Generalitat com a promotora però amb les entitats de crèdit al seu patronat. Des de fa 25 anys el que hem fet, sobretot, és formació per a professionals de la banca, formació per a les mateixes entitats, no només a Catalunya sinó a la resta d’Espanya i a escala internacional.

Només formeu professionals?

Hem anat veient com aquest coneixement financer el podíem utilitzar per a altres activitats. La més notable és la que gira al voltant de l’alfabetització financera: com fem arribar elements de la cultura financera a la població en general.

I ara anuncieu un gir en la vostra manera de fer.

Tenim la possibilitat de fer un pas més. Cal pensar què podem fer perquè el sector no torni a caure en els problemes que hem vist. En dos sentits: en els problemes de solvència i supervivència, i també de com es fan les coses. El sector no es pot permetre una nova crisi de confiança i de reputació. No es pot perjudicar els clients en cap cas.

Teniu una estreta relació amb les entitats. Han fet prou autocrítica?

No. Han començat a fer-la però haurien d’incidir-hi més. Han d’explicar què canviaran. Un element molt clar són els objectius comercials que tenen a la xarxa. Mentre tinguin objectius comercials de col·locació de productes independentment de cada client... Això els bancs no ho haurien de fer més. Seria en benefici dels clients, de la societat i de les mateixes entitats.

Què és el pitjor que ha passat?

Els episodis de mala pràctica en distribució financera són molt desgraciats. S’ha fet perdre a determinades persones els seus estalvis i el seu futur. S’ha jugat amb la fidúcia i la confiança de la gent. Han generat una desconfiança brutal en un sector que requereix confiança, és el flux sanguini de l’economia.

La banca ètica no és la solució?

Sincerament, no em preocupa el 0,5% de la població, sinó el 99,5%.

Enyora les caixes?

Tant de bo haguessin sobreviscut, però tenien una debilitat de governança molt important. Tant de bo fa 20 anys s’hagués fet una reforma de la governança perquè fossin més independents, amb controls. No ens hem de lamentar gaire perquè hagin desaparegut, perquè tenien una mala governança.

Quin coneixement financer tenim?

Molt baix. Si a Anglaterra estan en un 6 o un 7, nosaltres estem en un 2 o un 3. Si millorem molt les prestacions del professional però els clients continuen en la inòpia absoluta, malament rai. En aquest sentit hi ha una asimetria brutal. Això no passa quan compres un cotxe, la gent s’ha estudiat la revista de valent, ha parlat amb gent i arriba al concessionari que ja té una idea del que vol.

Quins errors cometem?

Molt poques famílies tenen un pressupost familiar. La gent té molt desconeixement sobre els riscos del sobreendeutament i això ho hem vist durant la crisi. L’endeutament és una cosa positiva, però el sobreendeutament no ho és. El risc tampoc és un concepte negatiu, però ha de ser adequat a cada client. Molt poca gent té aquests conceptes clars.

Sorprèn que es dediquin a formar gent que treballa als bancs. ¿No estan prou formats?

S’ha fet un esforç en els últims anys per formar-los però sempre hi ha bosses de gent a qui encara li falta informació. Per diagnosticar en un hospital has de ser metge, però en el sector financer a Espanya encara no hi ha un mínim legal de formació.

¿Hi ha altres països on no hi hagi aquest mínim?

Dels que conec, només Espanya, Bulgària i Albània. Cosa que no vol dir que no tinguin el nivell, sinó que no se’ls exigeix. Ara s’imposarà aquest mínim: vindrà, com quasi sempre, per imposició estrangera.

¿Li preocupa que a Espanya es pugui passar de quinze a set entitats?

Si a Europa tinguéssim deu o dotze entitats però ben distribuïdes n’hi hauria prou.

Què canviarà el MiFID 2, la nova normativa europea?

Millora la protecció de clients i inversors, augmentarà molt la transparència. Les característiques d’un producte financer, els elements de risc, els costos del producte i de l’assessorament hauran de ser molt explícits. No només fent un prospecte, sinó assegurant-te per llei que el client ho ha entès. Si a un client li recomano un pla de pensions i canvien molt les condicions del producte per una pujada dels tipus, hauré d’avisar el client i recomanar-li que canviï. Tindré una obligació durant tota la vida útil del producte. La venda creuada estarà molt més limitada i les campanyes comercials també. I la CNMV podrà eliminar productes dubtosos del mercat.

Més continguts de