Espanya comunica a Brussel·les que se saltarà l'objectiu de dèficit

El nou marge es repartirà entre l'Estat i les comunitats autònomes. L'Estat marcarà un desequilibri del 3,6% aquest any, en lloc del 2,8%, segons l'executiu

Un any més per sortir de la vigilància de Brussel·les pel dèficit excessiu. Aquest és el termini que es dóna el govern espanyol en el seu pla d'estabilitat, presentat aquest dimarts pel ministre d'Economia, Luis de Guindos, al Congrés. El protocol de dèficit excessiu de la Comissió Europea inclou mesures correctores per a aquells països que passin del 3% de dèficit, i la intenció del govern espanyol era escapar d'aquestes mesures aquest any, amb un desequilibri de les finances públiques previst del 2,8%.

La gran desviació pressupostària de l'any passat –es va marcar un 5%, lluny de l'objectiu del 4,2%– i l'empitjorament de les condicions econòmiques, però, fan impossibles de complir aquestes previsions, i l'executiu presidit per Mariano Rajoy ho ha reconegut, per fi, avui. En els últims mesos i de manera unànime tots els analistes independents de l'economia espanyola –des de l'Airef fins al Fons Monetari Internacional (FMI)– ja havien constatat que Espanya no compliria l'objectiu de dèficit aquest any, i amb aquest moviment, el govern espanyol és l'últim a fer-ho.

El nou quadre macroeconòmic de l'executiu espanyol preveu que el dèficit se situï vuit dècimes per sobre de la previsió inicial, fins al 3,6%, encara dins el llindar considerat excessiu, segons ha explicat De Guindos. Per al 2017, la nova previsió passa per escapar d'aquest llindar, però, pels pèls, amb un desequilibri de les finances públiques del 2,9%, més del doble de l'anterior pronòstic, que era de l'1,4%.

De tota manera, serà el pròxim executiu el que haurà d'intentar acomplir els nous objectius. Per això, el govern espanyol, segons ha informat De Guindos, no ha inclòs supòsits de canvi de política ni noves mesures d'ajustament, més enllà de les que ja s'han posat en marxa –una retallada de 2.000 milions del pressupost estatal del 2016 i obligacions a les comunitats autònomes perquè no gastin més que l'any passat–. Només amb l'increment de l'activitat i el consegüent augment dels ingressos, sumats a les mesures ja aprovades, seran suficients per assegurar la reducció del desequilibri, segons el ministre.

De Guindos havia explicat que el nou pla d'estabilitat seria "realista" i partiria, per tant, del 5% de dèficit  que Espanya va registrar el 2015. Per la seva banda, el deute públic, que va tancar el 2015 al 99,2% del PIB, es reduirà fins al 99,1% aquest any i fins al 99% el 2017, d'acord amb les noves previsions.

Aquest nou pla d'estabilitat, que és l'objectiu del ritme de reducció del dèficit, haurà de ser aprovat per Brussel·les, però el ministre d'Economia ja porta setmanes negociant aquest ajornament, segons fonts de l'executiu. 

Aquesta setmana, a més, el ministre d'Economia en funcions ja va avançar durant l'assemblea de primavera del G-20 i el  Fons Monetari Internacional (FMI) que Espanya també rebaixava les previsions de creixement de l'economia del 3 al 2,7% per al 2016 i del 2,9 al 2,4% el 2017.

Europa diu que no hi ha res decidit

El vicepresident de la Comissió Europea per a l'Euro i el Diàleg Social, Valdis Dombrovskis, ha subratllat que no s'ha pres "cap decisió" sobre les mesures que aplicarà després que Espanya hagi tornat a incomplir els seus objectius de reducció del dèficit públic.

Dombrovkis, que ha dit que ha vist les informacions a la premsa que apunten que Espanya hauria pactat amb Brussel·les obtenir una nova pròrroga d'un o dos anys per posar la seva desviament per sota del 3% del PIB, però, ha indicat que fins al maig no es prendrà cap decisió i ha negat que s'hagi pactat res concret amb el govern espanyol.

Més continguts de