Lagarde reclama desencallar ja els fons antipandèmia mentre Hongria reitera el veto

Els líders europeus es reuneixen telemàticament avui amb poques expectatives d'una solució

Les institucions europees fan pinya davant el xantatge d'Hongria i Polònia (i des d'ahir també Eslovènia) que impedeix l'aprovació definitiva dels fons europeus antipandèmia. Aquest dijous ha sigut la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, qui ha exigit que el fons de recuperació de 750.000 milions d'euros es posi en marxa "sense dilació" perquè la segona onada de la pandèmia ja comença a impactar "severament" l'economia de l'eurozona. La dirigent francesa ha fet aquesta crida el mateix dia en què els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen virtualment en una cimera que es preveu tensa perquè l'agenda, que inicialment havia d'anar dedicada al coronavirus, ha quedat monopolitzada pel veto de Budapest, Varsòvia i Ljubljana. 

Però s'esperen poques solucions per desfer el veto. Fonts diplomàtiques descarten que de cap manera aquest dijous es trobi la manera d'aconseguir el sí del bloc liderat pel primer ministre hongarès, Viktor Orbán, perquè és "massa d'hora". I les últimes declaracions vingudes des de Budapest no fan pensar el contrari: "Les probabilitats que el pressupost i el paquet de recuperació siguin aprovats en la seva forma actual són zero", ha sentenciat el ministre de Governació hongarès, Gergely Gulyás, reafirmant-se així en el veto malgrat les crides de la resta de líders europeus. 

La situació, tanmateix, ho requereix: "Malgrat que les últimes notícies sobre les vacunes són encoratjadores, l'augment recent dels casos de coronavirus i la reintroducció de mesures de contenció estan augmentant el ja elevat nivell d'incertesa i suposen un seriós desafiament per a l'economia de l'eurozona i la global", ha insistit Lagarde.

L'autoritarisme d'Orbán tensa les costures de la UE en plena pandèmia

El Banc Central Europeu (BCE) va complir amb la seva part al juny, quan va aprovar un paquet d'estímul de fins a 1,35 bilions d'euros per fer front a la recessió provocada per la pandèmia. I està disposat a més. S'espera que aquest desembre ampliï encara més el programa de compra de deute, tal com ha reiterat aquest dijous, quan ha recordat que el consell de govern del BCE "avaluarà cuidadosament" les noves dades i "recalibrarà els seus instruments com sigui apropiat per respondre a la situació". Totes les opcions estan sobre la taula, ha dit, però s'abordarà la segona onada amb "el mateix enfocament i determinació". 

El segrest dels fons europeus

Però no es pot dir el mateix dels mecanismes que la Unió encara no ha pogut posar en marxa. Els governs, a través de les seves hisendes i un endeutament apuntalat precisament per les injeccions del BCE, han pres mesures com ara el finançament d'ERTOs a Espanya que tant Lagarde com la Comissió Europea han elogiat. Però no tots tenen la mateixa força i capacitat de reacció, perquè, com va advertir dimecres Brussel·les, les debilitats estructurals d'economies com l'espanyola s'estan agreujant i l'elevat nivell de deute públic pot passar factura a llarg termini. 

El juliol passat van ser necessaris quatre dies amb les seves nits perquè els caps d'estat i de govern acordessin un paquet de 750.000 milions d'euros per als països més afectats per la crisi del coronavirus. Aquests milions se sumen als 1,1 bilions d'euros del pressupost europeu fins sl 2027, que ha de servir per canalitzar-los. Però aquell era un acord polític que no implicava l'aprovació final. Calia encara la posició del Parlament Europeu i la ratificació de tots els Parlaments nacionals per qüestions com ara l'emissió de deute que ha de fer la Comissió Europea per aconseguir els diners, i aquí és on ha descarrilat.

Al juliol, els líders van redactar de manera expressament oberta i ambigua la clàusula que ha de vincular els fons pel que fa a principis com la separació de poders o la independència judicial perquè Hongria o Polònia donessin el sí. Ara, quan s'ha detallat aquesta clàusula, aquests mateixos països (que tenen procediments oberts justament per vulnerar principis de l'estat de dret) s'hi han oposat i han segrestat el conjunt del fons. Fons diplomàtiques descarten que es torni a la casella de sortida malgrat el veto, i sobre la taula hi ha opcions com fins i tot deixar fora aquests estats dels fons europeus. Però aquest seria un extrem més que indesitjable per a la unitat de la Unió Europea.