El Procés no afecta l’economia

BarcelonaEl creixement econòmic de Catalunya no va notar el trasbals polític del 2017. L’economia catalana va créixer un 3,4% durant l’any passat, tres dècimes per sobre del conjunt d’Espanya i un punt per sobre de la mitjana de la zona euro, segons l’estimació avançada publicada ahir per l’Idescat i el departament de la Vicepresidència i Economia. No obstant, el PIB català va recular una dècima respecte a l’increment del 3,5% que havia registrat el 2015 i el 2016. És el quart any consecutiu que l’economia catalana tanca en positiu, després dels estralls de la crisi.

Malgrat la situació política dels últims mesos, en el quart trimestre de l’any l’economia catalana va avançar un 0,8%, la mateixa dada que el trimestre anterior. De totes maneres, el creixement de la primera meitat de l’any va ser una mica més elevat: un 1% el primer trimestre i un 1,2% el segon. Per al departament, els resultats dels últims tres anys fan constar “una fase de fort creixement de l’e conomia catalana”. En el seu anàlisi, la resposta a aquest impuls està en la recuperació de la demanda interna que ha despertat després de la crisi, encara que també hi han tingut molt a veure els rècords en les exportacions.

Tot i així, cal tenir en compte que aquestes dades són una estimació que elabora la Generalitat conjuntament amb l’Idescat i que el percentatge final del PIB català de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) podria baixar una dècima. Per al degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B.Casas, aquest creixement corrobora el que ja van pronosticar alguns catedràtics el desembre passat: l’alarmisme per l’impacte econòmic del Procés era exagerat. “Malgrat l’impacte de l’últim trimestre, l’economia catalana és prou diversificada i resistent per assumir xocs puntuals com aquest”, apunta.

Precisament, un dels indicadors més precisos a l’hora d’entendre com evoluciona l’economia d’un país és la seva indústria. Durant l’any passat, la producció industrial va tornar a augmentar més a Catalunya que a la zona euro. Concretament, el VAB -l’indicador econòmic que mesura el valor que sumen els béns i serveis al llarg del procés de producció- va enfilar-se fins al 4,8% durant el quart trimestre. Aquest creixement va ser força generalitzat i es va notar en totes les branques del sector, tot i que van destacar la metal·lúrgia, els equips electrònics i la maquinària.

“Encara que el pes de l’economia recaigui en els serveis, la indústria està tenint un creixement molt sòlid després dels ajustos del període de crisi”, explica Joan B. Casas. En la mitjana de l’any, però, la indústria va créixer un 3,7%, tres dècimes per sota del 2016. De fet, en termes de volum del valor afegit el sector encara no ha recuperat el que registrava el 2007 i li falta un 2,3% per arribar als nivells precrisi.

No obstant, l’economista recorda que aquest ha sigut un nou any de màxims històrics per al comerç exterior català, un efecte que ha beneficiat sobretot la indústria. “Un sector exportador està menys subjecte a xocs interns com els que vam viure l’any passat”, diu. En l’acumulat fins al mes de novembre de l’any passat -les últimes dades disponibles-, les exportacions catalanes han augmentat un 8,9% i ja superen la xifra total del 2016. De fet, durant l’octubre i el novembre el ritme de creixement del comerç exterior es va accelerar fins al 10,2% i l’11,8%.

La recuperació de la construcció va ser l’altre protagonista de l’any. Durant l’últim trimestre va registrar un increment del 5,3%, segons el departament, impulsat per la demanda d’habitatge i més facilitats financeres. La dada és un salt endavant respecte al 3,2% amb què el sector va tancar el 2016. l aquesta empenta també s’explica per la reactivació de la licitació d’obra pública, que va créixer un 45,7% fins al novembre.

El sector turístic sí que ha notat els últims mesos de crisi política a Catalunya. En l’últim trimestre de l’any, el nombre de visitants estrangers va disminuir un 6,5%, encara que en el global de l’any Catalunya va rebre un 5% més de turistes de fora. “Ha sigut un impacte sectorial, ja que l’hoteler és molt sensible”, explica el degà del Col·legi d’Economistes. Tot i així, en global el sector serveis va accelerar el seu creixement durant l’any i va tancar amb un augment del 3,1%, la mateixa dada que va registrar el 2016.

Previsions optimistes

Segons les previsions publicades fins ara pels principals oracles de la macroeconomia, és molt probable que el 2018 trenqui amb quatre anys de creixements per sobre del 3%, tant per al PIB espanyol com el català. Tot i així, Casas preveu que el pronòstic per a aquest any serà positiu. “Hi ha elements que graviten, com ara la revalorització de l’euro o els tipus d’interès, però haurien de tenir una incidència molt forta per alterar les previsions”, afirma. En aquest sentit, el degà creu que l’augment interanual del PIB català es podria situar entre el 2,4% i el 2,5%.

En aquest sentit, Casas destaca que la demanda interna avança a bon ritme, ja que, tot i que la taxa d’atur encara és alta, la perspectiva de trobar feina ha millorat. No obstant, reconeix que la temporalitat i la contenció salarial encara són un obstacle. “Em satisfà que les dades descartin l’ambient alarmista dels últims mesos”, conclou.

Brussel·les revisa a l’alça el creixement espanyol

Sempre que li pregunten sobre Catalunya, el comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, sosté que el procés independentista pot tenir un impacte negatiu en l’economia. Però aquest “pot tenir” fins ara no s’ha materialitzat malgrat les seves advertències. És més, Brussel·les reconeix ara que la situació política a Catalunya no ha tingut conseqüències per al creixement econòmic, i ahir va elevar una dècima -del 2,5% al 2,6%- la previsió per al 2018. Les previsions de la Comissió Europea apunten a un creixement del 2,1% per al 2019 i confirmen que el 2017 es va tancar amb un 3,1%. El creixement, per tant, s’anirà alentint en els pròxims mesos, en línia amb la tendència a la Unió Europea. De fet, Espanya creix per sobre de la mitjana de l’eurozona. Laia Forès