L’examen que no aprova la banca

BarcelonaEl Banc d’Espanya es va afanyar divendres a la nit a expressar la seva satisfacció pels nivells de solvència dels sis bancs que van superar els tests d’estrès europeus. Algunes de les entitats també van treure pit. Però el cert és que no hi havia dubtes sobre la seva fortalesa (el Popular, l’únic que coixejava, va fer ara fa dos mesos una ampliació de capital que el deixava en una sòlida posició) i menys en unes proves que, de 51 bancs europeus, només va suspendre l’italià Monte dei Paschi di Siena. El repte de la banca espanyola -ja fa mesos que es repeteix el mantra- ja no és la solvència, sinó la rendibilitat. I els indicis són preocupants.

En el primer semestre d’aquest any (vegeu gràfic) cinc dels set bancs que estan a l’Íbex-35 han vist caure els seus beneficis. Només dos dels més petits (Bankinter i el Sabadell) han millorat guanys. La resta han patit un nou trimestre de dificultats per superar la situació de tipus d’interès en mínims històrics, que fa impossible el que ha sigut el seu negoci tradicional: vendre car el diner que presten. Els resultats són contundents: entre el Santander, el BBVA, CaixaBank, Bankia, el Sabadell, el Popular i Bankinter es deixen un 18% dels beneficis que havien aconseguit en el primer semestre de l’any passat.

Context internacional

Els dos grans de la banca espanyola, el Santander i el BBVA, han patit per l’escenari econòmic internacional. El banc que presideix Ana Botín ha vist rebaixats els seus guanys en un 15% pel tipus de canvi. L’entitat d’origen càntabre, a més, veurà com s’aguditza aquest problema: el país on fa més ingressos és el Regne Unit, on, a conseqüència del Brexit, la lliura esterlina s’ha vist devaluada en un 10%.

També el banc que presideix Francisco González té problemes fora d’Espanya. De nou, el canvi de divises l’ha afectat, així com la falta d’operacions extraordinàries que sí que va fer en el primer semestre del 2015, que va millorar els resultats d’aleshores. El BBVA, que té una filial a Turquia, ha hagut d’aclarir que no variarà els seus plans en aquest país malgrat el cop d’estat fallit.

En canvi, els problemes de CaixaBank i Bankia, els dos gegants que van quedar entre les antigues caixes, es deuen més al mercat espanyol. En el cas del banc català, les seves principals línies d’ingressos han patit: marges (pels tipus d’interès), comissions (per la caiguda de la borsa) i participades (per la situació econòmica d’atonia). CaixaBank va veure empitjorar els seus beneficis en prop d’un 10% en el primer semestre de l’any.

Bankia va tenir uns resultats un 13% pitjors, en el seu cas a causa dels tipus baixos, la falta d’extraordinaris i la depreciació dels bons que té de la Sareb, el banc dolent. El Popular, per acabar, culmina un nou exercici de moltes dificultats, amb una caiguda de beneficis del 50%, amb una ampliació de capital recent executada, una forta retallada de fins a 3.000 treballadors anunciada i un relleu en el càrrec de conseller delegat.

Les bones notícies han arribat de la mà de Bankinter i el Sabadell. El primer es beneficia d’un model centrat en els fons i la banca privada, dos dels més lucratius. Pel que fa a l’entitat que presideix Josep Oliu, es beneficia de l’impuls de la compra del britànic TSB i de l’increment del nou crèdit.

Mals comuns

A més dels tipus d’interès en mínims, els bancs estan patint per l’aplicació de l’anul·lació de les clàusules terra. Els que les han anul·lat pateixen en la línia d’ingressos, mentre que fins i tot els que no ho han fet afronten provisions per compensar possibles pagaments.

El mal moment generalitzat es reflecteix en el preu de l’acció. Els mercats continuen sense apostar per un model que ara per ara té molt difícil ser rendible i aquest any les accions han caigut, de mitjana, un 24%. No és estrany que els rumors de retallades de plantilla se succeeixin i que, en definitiva, l’aprovat als tests d’estrès no hagi generat grans eufòries al sector.

LES CLAUS

1. Quins bancs estan en pitjor situació?

Totes les mirades continuen fixades en el Popular, que fa uns anys que està en una situació delicada i que és objecte de rumors de compra. Entre els grans, el Santander ha vist baixar un 15% els seus beneficis i l’escenari no és encoratjador: el Brexit ha devaluat la lliura esterlina, moneda amb què cobra els guanys del Regne Unit, que és el seu principal mercat.

2. Com estan els bancs catalans?

CaixaBank ha reduït els guanys en un 9,9%, però el mercat va premiar els seus resultats amb un augment del preu de les accions del 5%. L’entitat catalana ha resistit a la caiguda de les seves principals línies d’ingressos amb el bon ritme del negoci assegurador i un augment del crèdit total. El Sabadell continua beneficiant-se de la força que li dóna la compra del TSB i ja té un saldo positiu en els crèdits.

3. Quins problemes manté la banca?

La solvència ja no és una preocupació al sector. Els tipus baixos castiguen la rendibilitat de tots els bancs i la caiguda generalitzada de les borses també els afecten (per les seves participades i perquè això redueix les comissions que cobren pels fons d’inversió). A més, les clàusules terra han afectat o bé per la línia dels ingressos o bé per la de les provisions.

4. Per què cauen en borsa?

Perquè la seva rendibilitat sobre el capital continua sent baixa. El mercat acostuma a exigir un 10% i la majoria d’entitats (de fet, totes excepte Bankia i Bankinter) estan lluny d’assolir-lo.

5. Quines són les bones notícies per als bancs?

La morositat continua caient, els immobles ja els venen a millor preu i el crèdit ha repuntat.