Llum verda a les taxes Google i Tobin

Hisenda espera recaptar més de 1.800 milions d'euros entre els dos impostos

En el seu moment, les conegudes com taxes Google i Tobin van ser dues idees d'impostos recollides pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al programa electoral. Des d'aquest dijous han fet el salt a projecte de llei, i s'han convertit en un instrument fiscal recaptatori d'aplicació imminent. La comissió d'hisenda ha donat llum verda, després d'un debat de més de dues hores, a l'impost sobre determinats serveis digitals, conegut popularment com a taxa Google, així com a l'impost sobre les transaccions financeres, o taxa Tobin. "Obren el camí a la nova fiscalitat", ha defensat la diputada del PSOE, Montse Mínguez, que ha fet referència a l'àmbit en què aquestes taxes tindran un impacte, el digital i tecnològic, així com el de les transaccions financeres. Ara, la qüestió és saber qui pagarà aquests nous impostos, quan i com.

La taxa Google és un impost que busca gravar amb un 3% –tot i que en el seu moment ERC va demanar que fos un 5%, una esmena que s'ha acabat rebutjant– els ingressos per publicitat digital, intermediació i venda de dades d'usuaris en territori espanyol. El projecte de llei ha tirat endavant amb 19 vots favorables, 14 en contra i 3 abstencions. L'últim canvi substancial ha sigut l'eliminació del cens de les empreses després d'una esmena introduïda per Podem i el PSOE.

El nou impost, però, no s'ha escapat de les crítiques de la majoria dels grups parlamentaris de l'oposició al Congrés, que en general han considerat que provocarà un "gran" litigi per part d'algunes empreses espanyoles que ja paguen impostos a Espanya, al mateix temps que afectarà, diuen, la competitivitat i acabarà repercutint en les petites empreses i els consumidors. Ara bé, la norma afecta les empreses que facturen més de 750 milions d'euros a escala mundial i per això ha adoptat el nom de taxa Google, perquè qui està en el punt de mira en aquest sentit són les grans multinacionals com l'empresa del popular cercador, Amazon o Facebook. Segons va preveure el govern espanyol en l'últim projecte pressupostari presentat per al 2019, es promet recaptar al voltant de 2.050 milions d'euros, una quantitat que es va rebaixar a 968 milions abans de la pandèmia.

L'altre impost que també ha tirat endavant ha sigut la taxa Tobin, un concepte desenvolupat pel Nobel d'economia James Tobin. Aquest és el nom que es dona a l'impost sobre les transaccions financeres i que s'ha aprovat per 21 vots a favor, 14 en contra i 1 abstenció. El seu objectiu, més enllà de recaptar diners, és buscar factors dissuasius a l'especulació als mercats. Es tracta d'un impost indirecte que gravarà amb un 0,2% les operacions de compra d'accions d'empreses amb una capitalització superior als 1.000 milions d'euros, és a dir, empreses que en la seva majoria operen a l'Íbex-35, mentre que deixa exemptes la resta d'empreses que no arribin a aquest valor. Aquest és un impost indirecte que s'aplicarà des del moment en què s'aprovi. Segons els càlculs de l'executiu espanyol, l'ingrés anual per aquesta taxa serà d'uns 850 milions d'euros.

Ara bé, aquesta taxa també deixa fora algunes propostes: no es graven els productes derivats i altres tipus de productes financers que recullen la majoria dels moviments especulatius en l'actualitat. També n'han quedat fora les operacions d'autocartera, és a dir, les que poden fer les empreses amb les seves pròpies accions.

Impostos que venen de lluny

Tant el PP com Cs han criticat la "unilateralitat" del govern, així com les "presses" a l'hora d'aprovar les mesures, que arriben en un moment en què el govern central vol liderar una reforma fiscal que passa necessàriament per l'adopció de nous impostos. L'oposició també ha vist com un error que en el cas de la taxa Tobin no s'esperés a una norma "homogeneïtzada" a escala europea i dins l'OCDE, on el debat s'està produint des del 2019. Al seu torn, el diputat de Junts per Catalunya Ferran Bel ha assenyalat que la recaptació pot ser "la xocolata del lloro" respecte al cost de generar greuges a empreses que, si bé facturen més de 750 milions d'euros, generen molta ocupació.

En aquest sentit, des dels partits que conformen l'executiu han defensat que aquests impostos són "més necessaris que mai" a causa de la crisi i que cal aprovar mesures d'aquestes característiques i, de fet, la diputada del PSOE ha recordat al Partit Popular que el projecte de llei "és al calaix des de que governava el seu partit". Ara, un cop aprovats els dos projectes de llei, s'enviaran al Senat per ser tramitats. En el cas de la taxa Google es començarà a aplicar al cap de tres mesos de la seva ratificació, i el mateix amb la taxa Tobin, de manera que es preveu que comencin a funcionar a principis del 2021.