SANITAT

Macroprojecte per fer un hospital privat al Baix Llobregat

Sant Esteve Sesrovires rep una proposta d’inversors per fer una clínica, universitat i residència

Un macrocomplex sanitari en uns terrenys de 56 hectàrees als afores de Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat). Aquesta és la idea que, segons ha pogut saber l’ARA, ha rebut l’ajuntament del municipi per part dels propietaris dels terrenys on s’edificaria el projecte.

Fonts del consistori expliquen que es tracta d’un sector on hi ha parcel·les de dos particulars i que l’esbós que s’ha presentat preveu fer-hi un “complex hospitalari, un centre de formació i una residència d’estudiants”. Aquestes mateixes veus expliquen que, per ara, l’ajuntament tot just ha rebut la proposta, que “sembla interessant, però no s’ha valorat”. En part, el projecte depèn d’un detall clau: requereix una modificació en el pla general urbanístic de la localitat.

L’alarmant carta que ha deixat glaçat Davos

El pla que s’ha presentat no detalla ni la inversió econòmica ni la creació potencial de llocs de treball. El que sí que se sap segur és que la idea de fer-hi també habitatge, una de les propostes que inclou el projecte, no serà acceptada. “Queda massa allunyat de la trama urbana del poble”, apunten fonts municipals, que, en canvi, expliquen que sí que els sembla bé l’activitat “terciària”, és a dir, de serveis.

“D’entrada, qualsevol activitat de qualitat que porti al poble coneixement internacional ens interessa, però el procediment hauria de ser impecable”, afegeixen aquestes veus. Així, a més del negoci de la sanitat privada i de la formació, el projecte porta implícit el turisme sanitari, cosa que l’Ajuntament veuria bé. Però, en qualsevol cas, un dels primers tràmits que hauria de complir el macroprojecte seria l’estudi d’impacte ambiental.

Per això, el projecte requerirà temps. Els treballs de modificació del pla general urbanístic s’estan iniciant i aquestes gestions no són ràpides. Si l’Ajuntament hi donés llum verda, en última instància seria la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, que depèn de la Generalitat, qui aprovaria el pla.

Projecte bicèfal

Segons afirmen fonts de l’Ajuntament, els impulsors del projecte són dos: la Universidad de Navarra i el fons britànic Patron Capital. La institució navarresa, de l’Opus Dei, ja té presència en el camp de la sanitat privada perquè és propietària de la Clínica Universidad de Navarra, un dels centres privats més prestigiosos d’Espanya. Aquest hospital té presència a Pamplona i Madrid. La Universidad de Navarra, però, va negar ahir que tingui cap relació amb el projecte.

L’altre grup que impulsa l’operació és Patron Capital, un fons londinenc que ha fet diverses operacions a Espanya els últims anys i que el 2016 anunciava que tenia 250 milions per invertir en totxo a Espanya. El fons britànic no estava disponible ahir quan va rebre les preguntes d’aquest diari.

Fonts del sector expliquen a l’ARA que entre els promotors del projecte també hi ha Santiago Bassols, conegut en el món econòmic barceloní pel seu passat com a director general de la societat logística Cilsa entre el 1992 i el 2012 i la seva actual vinculació al Barcelona-Catalunya Centre Logístic. Contactat per l’ARA, Bassols va negar cap relació amb aquest projecte.

L’alcalde de Sant Esteve Sesrovires és el socialista Enric Carbonell des de l’octubre del 2017, quan va substituir en el càrrec Maria del Carme Rallo, d’ERC. Aquest relleu va ser fruit de l’acord de govern signat entre republicans, socialistes i Entesa per Sant Esteve el 2016. L’acord, però, es va trencar quan socialistes i Entesa van expulsar ERC del govern. El febrer del 2018 es va assolir un nou acord amb el PDECat i es va pactar que la regidoria de Promoció Econòmica quedés en mans del PDECat, mentre que Gestió Urbanística i Obres i Via Pública estaven en mans d’un regidor del PSC.

Sector a l’alça

El negoci de la sanitat privada viu un bon moment, a Espanya. El 2015, el sector va facturar 10.000 milions, el 30% de la despesa hospitalària total, i els creixements anuals voregen el 3%. En aquell moment, Quirónsalud era el líder absolut amb uns ingressos de 2.510 milions. La Universidad de Navarra era novena en el rànquing amb 150 milions.

Catalunya es manté com la comunitat amb més oferta d’hospitals privats, amb més d’una quarta part de clíniques i una tercera part dels llits de l’Estat.

LES CLAUS

1. Quin projecte ha rebut l’Ajuntament?

El consistori de Sant Esteve Sesrovires estudia una proposta per fer un hospital universitari privat als afores del poble. Això inclou una residència per a estudiants i habitatges privats.

2. Com veu la proposta el consistori?

L’Ajuntament estudia la proposta, però va donar una resposta negativa als habitatges privats perquè entenia que queden massa lluny de la trama urbana del poble. En línies generals, l’Ajuntament avalaria el projecte.

3. Quins tràmits s’han de seguir?

El projecte requereix un canvi en el pla urbanístic. Per tant, necessita la llum verda del municipi, primer, i de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, que depèn de la Generalitat, després. El primer pas que demanarà el consistori serà un estudi d’impacte mediambiental.

4. Creix el sector a Espanya?

Sí, de manera sostinguda. El 2015 els hospitals privats ingressaven 10.000 milions i han mantingut cada any un creixement del voltant del 3%.

Més continguts de