CRISI DE LA PANDÈMIA

Manual per a les empreses que vulguin accedir als fons europeus

Entra en vigor la norma que agilitza l’accés als ajuts de la UE i que redueix exigències i tràmits
El món empresarial espera amb candeletes els ajuts europeus per rellançar l’economia. / SUSANNA SAEZ / EFE

Ja ha entrat en vigor -des d’ahir, 1de gener, i de la mà dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021- el reial decret que recull les modificacions a l’administració pública perquè els fons europeus antipandèmia arribin de manera més “àgil” a les empreses. El text modifica els procediments de contractació pública i subvencions. A més, també té per objectiu l’execució “ràpida i flexibilitzada” del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha d’aprovar el govern espanyol amb el vistiplau de Brussel·les.

Les simplificacions dels tràmits permetran aquest 2021 agilitzar l’execució del primer tram dels fons europeus, 27.000 milions avançats dels 140.000 milions que rebrà Espanya fins a l’any 2026. A l’espera de posar-se en funcionament la principal pàgina web a través de la qual el govern informarà amb detall sobre com les empreses podran accedir als fons i de quina manera caldrà presentar els projectes, aquests són els principals canvis dins els òrgans públics que, a priori, permetran “eliminar els colls d’ampolla”.

Sol·licitar els fons

El reial decret recull la creació d’una finestra única

El govern posarà en marxa una pàgina web, és a dir, una “finestra electrònica”, a través de la qual les empreses podran tramitar la sol·licitud per accedir als fons. A més, aquest canal també ha de servir per centralitzar i canalitzar tota la informació necessària i, per tant, per resoldre dubtes. Tanmateix, fonts de la Moncloa han especificat que els ministeris també podran rebre projectes concrets a través de les seves pàgines web com a òrgans licitadors que són.

Projectes estratègics

El ministeri d’Hisenda obrirà un registre per a tots els interessats

Una de les figures més destacades del reial decret són els projectes estratègics per a la recuperació i la transformació (PERTE), que, de fet, el govern espanyol té intenció que siguin figures permanents més enllà dels fons europeus. El ministeri d’Hisenda obrirà, en un termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor del decret, un registre perquè totes aquelles empreses interessades s’hi puguin presentar i impulsar projectes -pot ser un projecte determinat o un conjunt de propostes- de la mà de l’àmbit públic. El consell de ministres serà l’encarregat de decidir quin projecte pot ser considerat o no un PERTE. Els requisits que es desprenen del text encara són amplis, però hauran d’anar en sintonia amb els requisits europeus per accedir als fons, i també demostrar la creació de llocs de feina o “ser innovadors i millorar la competitivitat”, segons recull el decret.

El decret també estableix altres formes de col·laboració público-privada a l’hora de canalitzar els fons, com ara la creació de societats mixtes, amb un pes superior de l’àmbit públic. Aquestes societats podran rebre de manera directa concessions o subvencions i es regiran per la llei de contractes.

Tramitació d’urgència

S’agilitzaran al màxim els terminis

Tots els projectes que rebin fons veuran reduïts al màxim els terminis a l’hora de signar contractes, convenis o rebre subvencions públiques. A tots se’ls aplicarà el règim excepcional de tramitació d’urgència (retallant a la meitat els terminis), a més de tenir prioritat a l’hora de rebre informes favorables. Uns informes que, d’altra banda, el govern espanyol s’ha compromès a emetre en un termini de cinc dies naturals sense possibilitat de pròrroga, com es recull en el decret.

Això no vol dir que aquelles empreses interessades quedin exemptes de presentar documents com ara les memòries econòmiques o un detall i pressupost del procés d’execució del projecte. A més, el decret estableix que totes les companyies hauran de demostrar que estan al corrent dels seus pagaments i obligacions amb la Seguretat Social i Hisenda per rebre els ajuts, excepte aquelles subvencions d’entre 3.000 i 10.000 euros. Un cop s’assigni un projecte, les empreses tindran accés de manera anticipada al 50% de la quantitat total a percebre.

Ampliació dels llindars

S’incrementen els límits econòmics dels procediments

En funció del cost del projecte, la tramitació ha de passar per uns procediments concrets. El text aprovat amplia el límit dels llindars que defineixen els processos oberts simplificats, ordinaris i abreviats. A partir d’ara, els processos simplificats afectaran les subvencions de fins a dos milions d’euros per a contractes d’obres i 139.000 per a subministrament (39.000 més que fins ara). Per als contractes vinculats al pla de recuperació del govern, el límit s’incrementa fins als 5.350.000 euros.

Tanmateix, els contractes de més envergadura hauran de continuar justificant la seva urgència. A més, les subvencions superiors als 12 milions necessitaran llum verda del consell de ministres per tal de ser concedides a les empreses.

Totes les modificacions han de permetre, segons el govern, una gestió més “eficient, clara i lleugera” dels fons europeus. Aquesta és la principal preocupació tant per a l’executiu central com per als agents interessats a poder accedir als fons, que temen que els, com a mínim, 72.000 milions que han d’arribar en tres anys no es canalitzin de manera eficient. En tot cas, el govern espanyol té l’obligació, tal com es recull en el reial decret en vigor, d’informar cada tres mesos al Congrés de Diputats de l’evolució i implementació del Pla de Recuperació.

LES CLAUS

1. Per què el govern ha decidit agilitzar els tràmits?

Espanya mai havia canalitzat i gestionat una partida econòmica tan important. La preocupació per no saber absorbir i canalitzar els diners de manera correcta i la necessitat d’una ràpida recuperació ha obligat el govern a aprovar per la via d’urgència aquestes mesures.

2. Quins seran els requisits concrets per accedir als fons?

Els requisits aniran en sintonia amb els pilars fonamentals del Pla de Recuperació i, per tant, amb els que marca Europa. Encara per concretar, els eixos genèrics són: la transició ecològica, la transformació digital, la cohesió territorial i social i la igualtat de gènere.

3. Qui gestionarà el repartiment dels fons?

El president del govern espanyol, tots els ministres i els secretaris d’estat conformaran l’òrgan principal de control dels fons. Un sistema que ha aixecat veus crítiques per “centralitzat”. En total, es crearan cinc òrgans, entre els quals destaca la Direcció de Fons Europeus, que rendirà comptes a Europa.

4. ¿Faltaran mans per fer tots els tràmits?

Probablement. És per aquest motiu que el decret preveu “de manera excepcional” la contractació pública de professionals. Es reorganitzaran les plantilles de l’administració i es crearan equips específics, també dins de cada ministeri, que es dedicaran exclusivament a la gestió dels fons.

5. ¿Es poden demanar diners europeus malgrat que no han arribat?

Sí. El govern espanyol ha decidit anticipar els fons que han d’arribar aquest 2021 a través del deute. La intenció és eixugar el deute un cop Brussel·les enviï els diners, de moment 27.000 milions que es canalitzaran a través dels pressupostos generals de l’Estat.