TELECOMUNICACIONS

MásMóvil, un quart operador per desafiar l’oligopoli de la telefonia

L’empresa, suma de diversos operadors virtuals, ja té 800.000 clients i s’enfortirà amb la xarxa de Jazztel

Després de 15 anys, dijous l’espanyola Jazztel va deixar de cotitzar a l’Íbex-35. Era l’últim capítol de la seva fusió amb l’operador francès Orange, que es va sumar a la compra d’Ono que va fer Vodafone per deixar el mercat de les telecomunicacions, ara per ara, en tres únics operadors de servei fix. I un mercat amb tres operadors “és inquietant”, en paraules del president de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), José María Marín Quemada.

De fet, els preus de les telecomunicacions van pujar un 2% el maig d’aquest any després d’anys a la baixa, conseqüència d’un mercat amb menys competència, cosa que ni la CNMC ni el seu homòleg europeu poden permetre. Per això d’aquesta fusió entre Orange i Jazztel en pot néixer el nou quart operador estatal, que el mercat espanyol requereix per tornar als “mínims” de competència. MásMóvil, un operador fins ara centrat en el servei de telefonia mòbil, ha adquirit el 20% de la fibra de Jazztel que Brussel·les obligava a vendre al grup francès per poder aprovar la fusió. Així, doncs, és el candidat directe a ser el quart operador estatal de telefonia fixa i mòbil, per darrere de Telefónica, Vodafone i Orange+Jazztel.

Més competència

“Era necessari que s’incorporés un altre operador més disruptiu al mercat després de la desaparició de Jazztel”, explica Marcel Coderch, exvicepresident de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions, que creu que MásMóvil és un model d’operador innovador que impulsarà millores al mercat. De fet, el que ara es posiciona com el quart operador estatal, al costat de gegants internacionals com Telefónica, va començar com un projecte de dos estudiants de Suècia i Noruega a Espanya. “Després d’estudiar aquí i viure-hi un temps, vam veure que els preus de telefonia a Espanya eren desorbitats”, explica Meinrad Spenger, actual conseller delegat de MásMóvil.

Oportunitat per a la catalana Parlem

MásMóvil va néixer com un operador mòbil virtual (OMV) i des d’aleshores ha anat fent petits passos fins a arribar a ser l’única companyia de telecomunicacions amb capacitat per poder oferir el mateix que Telefónica, Vodafone o Orange: servei mòbil, fix, ADSL i fibra òptica, tot en un sol paquet. Actualment, MásMóvil és el resultat de la suma d’altres petits operadors. El més important va ser Ibercom, amb qui van fusionar-se fa tres anys, una operació després de la qual van fer el salt al mercat alternatiu borsari (MAB). Des d’aleshores la seva cotització s’ha multiplicat per cinc, i la seva capitalització és actualment de 272 milions d’euros. Però també han anat afegint pel camí altres petits operadors com Quantum, Xtra i ThePhoneHouse. A hores d’ara, ja suma 800.000 clients particulars i 25.000 empreses.

Però un cop la Comissió Europea li autoritzi l’adquisició definitiva de la xarxa de Jazztel, MásMóvil comptarà amb una xarxa de 13 centraletes de fibra òptica que donen accés a 720.000 llars en ciutats com Madrid, Barcelona, Sevilla, València i Màlaga. D’altra banda, l’acord amb Orange també li dóna accés majorista a un preu preferencial a tota la xarxa de coure de Jazztel durant quatre anys, extensible a vuit, cosa que li permetrà competir directament en el 78% del territori espanyol (18,6 milions de llars).

El mercat després de les fusions

Després de la concentració de l’oferta en tres grans operadors principals (vegeu el gràfic) que encara arrosseguen les limitacions -per exemple en el camp de l’oferta audiovisual- del monopoli de les infraestructures de Telefónica, Marcel Coderch veu “realista i perfectament factible” que MásMóvil es converteixi en el quart operador estatal amb èxit. L’abril, l’últim mes del qual hi ha dades, ha sigut el primer en què la telefonia mòbil va tornar a registrar noves línies després de sis mesos en negatiu. I, de fet, els OMV, dins els quals la CNMC encara registra MásMóvil, van ser els únics que van registrar altes de línies mòbil (vegeu el gràfic).

“Han aconseguit fidelitzar un nombre d’usuaris en el seu nínxol de mercat. Ara només han de traslladar aquesta estratègia allà on es juga la partida de veritat: la línia fixa i l’ADSL”, aclareix Coderch. MásMóvil només hi pot guanyar amb aquesta adquisició, perquè obté un volum important d’infraestructures sense haver hagut de fer la inversió per desplegar-les, cosa que Jazztel estava fent des del 2005.

El pas següent seria, segons fonts del sector, la fusió amb Yoigo, que va apartar-se de l’operació i va perdre l’opció d’esdevenir el quart operador. Però Spenger afirma que no ho té entre els seus plans immediats. En l’últim exercici MásMóvil va obtenir uns ingressos de 160 milions d’euros, que segons el seu pla de negoci haurien d’augmentar a 200 milions el 2017. El conseller delegat de MásMóvil, però, afirma que aquesta xifra es veurà revisada a l’alça quan s’aprovi l’adquisició dels actius de Jazztel.

Actualment, Parlem fa la connexió a la xarxa d’Orange precisament a través de MásMóvil, un dels seus inversors. El que va néixer amb la voluntat de ser l’operador català de referència opera a través d’aquesta companyia. L’exvicepresident de la Comissió Nacional de Telecomunicacions, Marcel Coderch, veu una oportunitat per a Parlem en el pas de MásMóvil de consolidar-se a l’Estat: “El més lògic seria que Parlem acompanyés MásMóvil en aquesta estratègia, que arribessin a un acord perquè l’operadora catalana pugui ampliar l’oferta i consolidar-se a Catalunya”. Parlem té l’objectiu d’arribar als 600.000 clients el 2019 però no ha complert les previsions en el seu primer any.

Més continguts de