Montoro s’espolsa les culpes del dèficit i colla més les comunitats

Espanya supera de molt el límit pactat i ho vol corregir congelant la despesa de les autonomies

Espanya va incomplir, de llarg, l’ objectiu de dèficit de l’any passat. Brussel·les avisava i aquest dijous va arribar la confirmació oficial: les administracions públiques van tenir un forat als comptes del 5,2% del PIB, gairebé un punt per sobre del límit. “Hem de trobar els responsables d’aquesta desviació”, va dir el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en una roda de premsa a Madrid. No li va costar gaire: el culpable no és ell, ni tampoc la rebaixa d’impostos aprovada pel govern espanyol en any electoral i que porta restats més de 7.000 milions d’euros d’ingressos a les arques públiques. Les responsables, segons el ministre, són les comunitats autònomes, que van estirar més el braç que la màniga i que hauran d’ajustar-se el cinturó. Per això, Montoro va anunciar aquest mateix dijous, quan els responsables autonòmics de finances encara no coneixien oficialment per quant se’ls havia desquadrat el pressupost, que exigirà nous ajustos a les incomplidores, encapçalades per Catalunya.

En qui recauran els ajustos que demana Brussel·les?

Montoro es va posar la bena abans de la ferida. L’anunci va ser un intent d’evitar que les xifres provoquessin un tsunami als despatxos de Brussel·les. La Comissió Europea feia temps que tenia la mosca rere l’orella pel dèficit espanyol i havia avisat d’un incompliment més que segur. També havia demanat més ajustos a l’Estat, que havia anat fent el sord en un any electoral. Però les dades publicades dijous per la Intervenció General de l’Administració de l’Estat van superar fins i tot els pitjors averanys que venien d’Europa, i que apuntaven a un dèficit del 4,8%, sis dècimes per sobre de l’objectiu pactat. L’ estratègia de Montoro de traslladar la culpa a les comunitats autònomes va funcionar-li a mitges, perquè el comissari europeu d’assumptes econòmics, Pierre Moscovici, va felicitar-se dels nous ajustos, al mateix temps que va confirmar la seva preocupació pel ritme de reducció del dèficit espanyol, que considera insuficient.

Montoro va dedicar la pràctica totalitat de les dues hores que va durar la roda de premsa en què va explicar l’incompliment a carregar contra les comunitats i va passar de puntetes pel desajust pressupostari de la Seguretat Social, que continua incrementant el dèficit a passos de gegant per l’increment de la factura de les pensions i la caiguda de les aportacions de l’Estat. Montoro va esbombar que les autonomies van doblar l’objectiu de dèficit imposat pel ministeri que ell dirigeix i van tenir els comptes desquadrats en un 1,66% del PIB. Mentrestant, l’administració central (els organismes públics que depenen directament del govern espanyol) van quadrar la caixa en els termes previstos. Com que és l’Estat qui reparteix els objectius de dèficit, i a si mateix es va assignar un límit quatre vegades superior que a les comunitats autònomes, no només va complir l’objectiu del 2,9%, sinó que es va quedar dues dècimes per sota.

Catalunya, la més incomplidora

“L’Estat ha complert sobradament”, es va vantar el ministre, per justificar que els ajustos que han de venir -que, segons ell, no han de ser en forma de retallades sinó de congelació de la despesa- els han de fer les comunitats. Entre elles, la més assenyalada va ser Catalunya. Segons les dades d’Hisenda, la Generalitat va tancar l’any amb un desajust pressupostari del 2,7%. Això la situa com la comunitat més incomplidora, i suposa gairebé quadruplicar l’objectiu imposat per Hisenda. Per això el vicepresident econòmic del Govern, Oriol Junqueras, serà un dels que rebrà una carta del ministre en què se li exigirà que es comprometi a no incrementar la despesa i a fer servir tots els ingressos extres que tingui aquest any per reduir el forat a les finances. Fonts de l’executiu català van lamentar, però, que rere els càlculs del ministeri hi ha “ intencionalitat política” i van acusar el ministre: “Vol fer-nos sortir els primers [en la llista dels incomplidors]”.

Montoro també exigirà a les comunitats el compliment de la regla de despesa i l’enviament d’informes mensuals que certifiquin el compliment dels ajustos, unes mesures ja incloses en la llei d’estabilitat. Però no es planteja relaxar els objectius de dèficit de les comunitats (0,3% aquest any) per fer-los assolibles, com li demanen els governs autonòmics i la mateixa Airef, l’organisme que vetlla per l’estabilitat pressupostària.

Un dels laments de la Generalitat és que les dades de dèficit de Catalunya contenen una partida de despeses que es van fer abans de l’any 2011 i que l’Eurostat (l’oficina europea d’estadística) va forçar a comptabilitzar en l’exercici del 2015. Aquestes despeses extraordinàries -1.300 milions d’euros, que suposen prop de set dècimes del PIB català- no tenen cap impacte real en els comptes de la Generalitat i són només un apunt comptable, però van servir al ministre per llançar el dit acusador sobre l’executiu català: “Fins i tot amb despeses extraordinàries es podia complir [amb el límit de dèficit]. Els que no han complert tenen les seves raons, però s’haurien de comparar amb els que sí que ho han fet”. Van ser només tres: el País Basc, Galícia i les Canàries. En el cantó oposat, al costat de Catalunya, Extremadura i Múrcia van ser les més deficitàries.

Cinc vegades més ajust

Fins i tot tenint en compte els extraordinaris, l’ajust del dèficit que han fet les comunitats autònomes ha estat molt superior al de l’Estat en l’últim lustre. El 2011, després de la febre d’inversió pública que van suposar els plans E de l’últim govern de José Luis Rodríguez Zapatero, i que van disparar el dèficit estatal, el govern espanyol va tenir un forat als comptes del 3,1%, només quatre dècimes inferior al del 2015. En el mateix temps, les comunitats autònomes han passat d’un dèficit del 5,1% a l’1,66%, una retallada de gairebé 3,5 punts. Això sí, quan es conjura amb uns objectius de dèficit molt més estrictes, fan aparèixer la paradoxa que siguin les comunitats les assenyalades pel seu incompliment.

Mentrestant, i especialment en els últims dos anys, la Seguretat Social ha disparat el desequilibri als comptes com a conseqüència, sobretot, de la reducció de les partides que envia l’Estat per pagar subsidis i que segons l’Airef serveixen per donar més marge a l’administració central.

La Generalitat diu que no hi haurà més ajustos de despesa

El Govern no reduirà la seva despesa malgrat l’excés del dèficit. Fonts del departament d’Economia van negar ahir que hagin enviat al ministeri d’Hisenda un document d’ajust que conté retallades per rebre els diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA), com va acusar aquesta setmana el líder del PP català, Xavier Garcia Albiol. On s’haurien d’incloure, eventualment, noves retallades és al pla econòmic i financer, que la Generalitat hauria d’enviar per justificar com complirà l’objectiu de dèficit del 0,3% d’aquest any, però la interinitat del govern espanyol, que no ha convocat cap reunió amb els consellers d’Economia autonòmics aquest any, fa que hi hagi dubtes sobre si finalment s’haurà d’enviar i quan.