L’Estat taparà amb impostos el forat de les pensions

Montoro reconeix per primer cop que retallarà 5.000 milions als pressupostos del 2017 tot i apujar impostos

Fer un forat per tapar-ne un altre. Aquest serà el sisè any consecutiu que la Seguretat Social acaba en números vermells i també el que batrà el rècord de dèficit, amb un forat de 18.000 milions, un 1,6% del PIB. Davant aquesta evidència, el govern espanyol ha hagut de posar la reforma del sistema de les pensions al capdavant de les mesures urgents per abordar aquesta legislatura i ja ha obert la porta a estudiar diverses mesures plantejades per l’oposició, com, per exemple, pagar part de les despeses que eixamplen aquest forat amb els pressupostos generals de l’Estat. Aquesta transferència de despeses reduiria considerablement el dèficit de la Seguretat Social, però carregaria encara més uns comptes públics que també arrosseguen un dèficit crònic (i que també s’ha de reduir).

Aquesta va ser una de les poques propostes que va portar la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, a la primera compareixença en la comissió del Pacte de Toledo celebrada ahir. Báñez va proposar que l’Estat cobreixi amb els pressupostos la despesa de 1.900 milions anuals que la Seguretat Social paga a les empreses per estimular la contractació de joves i autònoms, i ho converteix en bonificacions. Una proposta que va fer CCOO el 2013 i que també demanen diversos grups, que reclamen que la Seguretat Social deixi de carregar amb despeses com aquesta.

Una proposta que va en la línia del que el govern del PP té la intenció de fer amb les pensions de viudetat i orfenesa. Tot i que no va entrar en detalls, ahir Báñez va tornar a posar sobre la taula el traspàs d’aquestes pensions no contributives als pressupostos. En total, a Espanya hi ha 2,3 milions de pensions de viudetat, que impliquen una despesa anual a la Seguretat Social (restada l’aportació que fa l’Estat) de més de 14.500 milions d’euros, i que, sumats als més de 1.700 milions d’euros destinats a l’orfandat, sumen uns 16.200 milions, una quantitat que eixugaria el dèficit anual de la Seguretat Social, però que carregarà encara més els comptes de l’Estat.

A més, la ministra va reiterar la necessitat d’allargar la vida de cotització i no va respondre a la pregunta de diversos membres de la comissió sobre com es pensa fer front als pagaments un cop s’esgoti la guardiola. Tot això el mateix dia que les pensions tornaven a marcar un rècord. Aquest novembre s’hauran pagat 9.458.366 pensions a Espanya, una despesa de més de 5.700 milions, una xifra que suposa un 3,1% més que el mateix mes de l’any passat. També van créixer les pensions de viudetat, que van suposar 1.500 milions d’euros, un 1,5% més.

Una balança difícil d’equilibrar

Al mateix temps que el govern espanyol busca la fórmula per tapar el forat de la Seguretat Social i garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, també ha de solucionar els desequilibris pressupostaris que arrossega en forma de dèficit públic. Com va exigir Brussel·les, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va reconèixer que “el sostre de despesa ha de baixar inexorablement”. Per això, va avançar que reduirà 5.000 milions del sostre de despesa per al 2017 (Brussel·les en reclama 5.500). Montoro va aclarir que aquesta xifra s’obté de la suma dels 2.000 milions de la caiguda del pagament d’interessos de deute i els 3.000 que provenen de la reducció de despesa. Aquest sostre de despesa s’aprovarà la setmana vinent al Consell de Política Fiscal i Financera (reunió de Montoro amb els consellers d’Economia autonòmics).

D’altra banda, el ministre va reconèixer el que ja s’ha anat insinuant en els últims dies: que s’apujaran impostos especials (com els que graven els hidrocarburs, el tabac i l’alcohol) i que s’explora la supressió de deduccions en l’impost de societats. Montoro va assegurar, però, que no s’apujaran impostos ni a pimes ni a autònoms, com tampoc s’incrementarà l’IVA ni l’IRPF. Així, Montoro va posar xifres a les paraules del president Mariano Rajoy, que ahir advertia: “Tothom diu que cal complir el dèficit, augmentar la despesa i abaixar els impostos, però les tres coses són impossibles”.

Amb tot, el govern es va estrenar fent algunes concessions. Durant la seva compareixença al Senat, Rajoy fins i tot va obrir la porta a negociar la proposta de Podem d’eliminar el topall de cotització als salaris més alts. A més, el Congrés va tirar endavant la proposta d’apujar el salari mínim fins als 13.300 euros anuals (800 euros mensuals) només amb els vots en contra del PP i l’abstenció de Ciutadans.

LES CLAUS

1. Per què s’aborda ara amb urgència una reforma del sistema de pensions?

Perquè durant la crisi es van perdre prop de 3,6 milions de cotitzants i els ingressos de l’Estat van caure en picat. El govern va trobar dificultats per fer front a diversos pagaments, com les pagues de Nadal i d’estiu de jubilats i funcionaris o les bonificacions pagades a les empreses, fins al punt que ara la guardiola de les pensions només té diners per a un any més. A més, la població cada vegada s’envelleix més i, per tant, hi ha menys cotitzants per pagar cada vegada més pensions i més elevades.

2. Per què les pensions de viudetat i orfandat?

Perquè no són contributives i poden considerar-se assistencials. Hi ha 2,3 milions de pensions de viudetat a Espanya, que impliquen una despesa anual de més de 21.000 milions directament a la Seguretat Social. Si se sumen als més de 1.700 milions d’orfandat, són prop de 22.700 milions. D’aquests, l’Estat ja n’assumeix 6.500 milions en concepte de complement perquè la majoria de les pensions de viudetat no arriben al mínim establert. La xifra final resulta en uns 16.200 milions, pròxima al deute previst per a la Seguretat Social el 2016.

3. Per què l’Estat es veu obligat a apujar impostos?

D’entrada, Brussel·les exigeix al govern espanyol una retallada de 5.500 milions de despesa per assolir l’objectiu de dèficit del 3,1% del PIB el 2017. Sense haver de pressupostar la xifra que suposarien les pensions de viudetat i orfandat a més de les reduccions a la cotització, la despesa de l’Estat es dispara. Per tant, l’executiu espanyol ha de trobar la manera d’augmentar els ingressos si no vol fer més retallades. Fins ara ho ha aconseguit a través de l’avançament de l’impost de societats, però ja té poques opcions més que no siguin estudiar pujades de tributs o vendre’s actius, com podria ser el gestor aeroportuari Aena, una opció que el ministeri de Foment ja considera.