Ni economia ni salut: Espanya lidera les pèrdues del PIB i els rànquings de morts

Un estudi relaciona la letalitat per coronavirus amb l’impacte de l’economia

“Si haguéssim tingut una altra crisi per algun altre motiu, ara també ens estaríem lamentant de per què Espanya està pitjor que altres països”, lamentava l’economista Jesús Fernández Villaverde en una presentació del seu últim estudi, Resultats macroeconòmics i covid-19: un informe de progrés, publicat a Brookings. Aquest professor d’economia de la Univeristat de Pennsilvània, juntament amb l’investigador Charles I. Jones, ha fet un informe que combina la caiguda del PIB als principals països i la letalitat del covid-19. La conclusió és que existeixen dos grans grups: països que combinen alhora les pitjors caigudes del PIB i les pitjors dades de letalitat (Espanya, el Regne Unit o Itàlia, per exemple) i, per contra, baixes pèrdues del PIB i baixa letalitat (Alemanya, Dinamarca i Finlàndia, entre d’altres).

La fotografia posiciona Espanya possiblement en la pitjor situació: és el país on més cau l’economia i el segon amb una mortaldat més elevada per cada milió d’habitants. Només a Bèlgica la letalitat ha sigut més elevada, segons els autors.

“És un gràfic molt il·lustratiu”, opina Guillem López Casasnovas, economista i especialista en el sector sanitari. Tot i així, aquest expert matisa que cada un dels indicadors “té la seva lògica pròpia”. Si bé l’estudi de Villaverde i Jones combina els dos elements, és a dir, la letalitat per covid-19 i el descens del PIB en el mateix període, Casasnovas apunta que “de la correlació a la causalitat hi ha un salt” que ell diu que no s’atreveix a fer. És a dir, hi ha altres elements -que, de fet, tampoc descarta la investigació-, com són l’experiència o inexperiència prèvia d’alguns països davant d’epidèmies com la del coronavirus.

Davant d’això, els autors de l’informe es pregunten si aquests resultats “són conseqüència de mala sort o de males polítiques” i apunten, sobretot, que té més pes el segon element. “No és un accident, sinó una qüestió política”, conclou l’informe. En el cas d’Espanya s’hi afegeixen “deficiències estructurals” del model econòmic que s’arrosseguen des de fa anys.

Villaverde, en la presentació de l’informe, dissociava aquestes deficiències i mirava al passat. Per exemple, va comparar Espanya i altres països amb els resultats obtinguts en crisis anteriors, com la financera del 2008, i eren “pitjors”. L’investigador apuntava que l’última crisi va deixar un llegat “molt dèbil” en els comptes públics, en el sistema financer o en els registres d’atur i, sobretot, d’atur juvenil, que ara també expliquen que la crisi sigui més difícil de combatre.

El govern espanyol dona per fet que caurà un 11,2% aquest 2020, una dada optimista enfront del 12,8% que l’FMI dona per a Espanya. Davant d’aquest impacte de la pandèmia en l’economia, Casasnovas també apunta que una estructura basada en els serveis (un sector que significa al voltant de tres quartes parts de la meitat de l’economia) es veu més perjudicada quan s’apliquen mesures com la del confinament total de la població, que afecten molt més la demanda d’aquest sector que la d’altres. “Provoquen un impacte més gran, ja que no només desapareix el turisme exterior, sinó que també cau el consum intern”, explica Casasnovas, que detalla que els dos elements junts juguen en negatiu de l’economia.

Mirant al futur, algunes veus han defensat que l’ajuda en forma de fons europeus podria ser un “salvavides” per a Espanya; això sí, sempre que els diners “es canalitzin bé”, puntualitza Casasnovas. Ara bé, tot i que els fons europeus antipandèmia són vistos amb bons ulls per part del govern central, el Banc d’Espanya ja ha apuntat que “no seran suficients”.

I ara, què?

“Quan va arribar el virus i no sabíem com respondre ens havíem d’oblidar del PIB, s’havia de prioritzar la salut”, considera Guillem López Casasnovas. Ara, però, l’economista assenyala que, sense deixar de banda l’atenció sanitària i coneixent més coses sobre la pandèmia, “s’ha de fer cirurgia fina i focalitzar” les actuacions que es facin a partir d’ara. L’afirmació, però, mira a curt termini, i una de les preguntes que, de fet, planteja l’estudi és com no fer-ho per no recaure en l’error. “La foto respon a la inèrcia de molts anys de tirar endavant estructures econòmiques dèbils. No podíem viure del totxo, no podíem competir en salaris baixos, el turisme podia caure”, reflexiona ara López Casasnovas.

Per a l’economista, una de les claus serà posar el focus en com s’orienten, precisament, els diners provinents d’Europa, els 140.000 milions, dels quals 72.000 milions són a fons perdut. “Projectes industrials forts” per tal de sortir d’una economia “tan dependent del sector serveis”, defensa Casasnovas, que posa de referents països com ara Alemanya o França.