L’OCDE avisa que el creixement serà el més baix en deu anys

L’organisme certifica l’alentiment de l’economia causat per la caiguda del comerç

El cel de l’economia s’ennuvola cada cop més. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat a la baixa les perspectives de creixement mundial per al 2019 i el 2020 fins al nivell més baix en una dècada a causa de la incertesa econòmica i política.

La institució -que agrupa els 34 països més desenvolupats del planeta- ha actualitzat el seu informe bianual Perspectiva econòmica, en què revisa fins al 2,9% el creixement del producte interior brut (PIB) mundial per al 2019, tres dècimes menys del previst inicialment, mentre que l’ajust per al 2020 és de quatre dècimes, fins al 3%. “Les perspectives mundials s’han tornat cada vegada més fràgils i incertes”, va indicar l’organisme amb seu a París, que va afegir que els riscos “segueixen amuntegant-se”.

“És una rebaixa molt forta”, indica José García Montalvo, professor d’economia de la UPF. La reducció “entra dins la lògica” si es té en compte la situació d’alentiment generalitzat de l’economia mundial, però és una retallada molt important: “En un any han retallat mig punt la previsió de creixement del món. Això és molt”, afegeix. En aquest sentit, l’OCDE va explicar que la “intensificació” de les tensions comercials està “afectant cada vegada més” la confiança i la inversió, i això se suma a la incertesa política. Tot plegat augmenta la sensació de risc dels mercats financers i “posa en perill” les perspectives de creixement futur. De fet, García Montalvo apunta al comerç internacional com la principal causa de la reducció de les previsions. “Les exportacions estan molt fluixes”, apunta el professor de la UPF.

A més, García Montalvo remarca que es tracta d’una xifra inusualment baixa. “Un 2,9% de creixement a tot el món és molt poc, perquè aquesta dada inclou països que estan creixent al 7%”, explica. De fet, les taxes de creixement de les economies emergents acostumen a fregar o, fins i tot, superar el 10%. Aquests països en desenvolupament són els que expliquen que, durant els anys de la crisi, el creixement del PIB global es mantingués amb vigor, amb l’única excepció del 2009 a causa de l’impacte de la crisi financera global de l’any 2008.

La rebaixa dels pronòstics ha sigut generalitzada en quasi tots els països. En el cas de la zona euro, la institució ara estima que augmentarà el seu PIB conjunt l’1,1% el 2019, una dècima menys, mentre que el creixement el 2020 serà de l’1%, quatre dècimes menys. A Alemanya, l’economia creixerà el 0,5% el 2019, dues dècimes menys del previst anteriorment. El creixement de França per a aquest any s’ha mantingut en l’1,3%, mentre que a Itàlia, que registrarà un estancament, també es mantenen les previsions. Per al 2020 ha rebaixat fins al 0,6% el creixement del PIB alemany, sis dècimes menys. França, per la seva banda, creixerà l’1,2%, una dècima menys, i Itàlia registrarà un avanç del 0,4%, dues dècimes menys.

L’organització alerta que l’activitat industrial es veu especialment afectada per les tensions comercials. L’activitat del sector serveis, en canvi, ha aconseguit mantenir-se a causa de les millores del mercat laboral i el suport de les polítiques fiscals.

Pel que fa a la resta de grans economies, els Estats Units finalitzaran el 2019 amb un creixement econòmic del 2,4%, quatre dècimes menys, mentre que per al 2020 l’OCDE ha revisat la seva previsió fins al 2%, tres dècimes menys que la xifra estimada anteriorment. El Regne Unit creixerà l’1% el 2019, dues dècimes menys, i el 0,9% el 2020, una dècima menys. El Japó, en canvi, ha patit una revisió a l’alça de tres dècimes per a aquest any, fins a l’1%, mentre que per al 2020 l’estimació del 0,6% no ha registrat modificacions.

Entre els principals països emergents i les economies en desenvolupament, la Xina creixerà el 6,1% el 2019, una dècima menys, i el 5,7% el 2020, tres dècimes menys. Turquia experimentarà una contracció de tres dècimes aquest any, cosa que suposa una millora de 2,3 punts percentuals respecte a l’anterior estimació, tot i que per al 2020 s’ha mantingut sense canvis en l’1,6%.

Les revisions més importants són per a l’Argentina, on el PIB es reduirà el 2,7% aquest any, nou dècimes més, per la nova depreciació del peso, l’elevada inflació i el control de capitals, d’acord amb els càlculs de l’OCDE. Per al 2020, l’ajust és de 3,9 punts percentuals a la baixa, fins a situar-se en una contracció de l’1,8%. Sobre el país llatinoamericà, García Montalvo creu que la rebaixa del pronòstic pot quedar curta si empitjora la situació política al país.

Més estímuls fiscals
Pel que fa a les perspectives a llarg termini, l’OCDE alerta que la conjuntura econòmica i financera suggereix que la “moderació generalitzada” del creixement del PIB i del comerç “probablement persistirà més del que s’havia anticipat anteriorment”.

En aquest sentit, els tipus d’interès baixos haurien d’“esmorteir” l’impacte de l’alentiment, ni que sigui modestament, sobretot en economies avançades, segons l’informe publicat per la institució presidida per Ángel Gurría. L’OCDE coincideix amb el diagnòstic del Banc Central Europeu (BCE), que ha reiterat unes quantes vegades que les seves propostes tindrien més impacte si comptessin amb el suport de mesures fiscals.

“La política fiscal hauria d’ajudar a elevar el creixement a curt termini fent ús dels excepcionalment baixos tipus d’interès, sobretot a través de mesures de despesa, com per exemple més inversió en infraestructures que elevi la demanda a curt termini i beneficiïn el creixement a llarg termini”, argumenta el club de països desenvolupats.

LES CLAUS

1. Què és l’OCDE?

Són les sigles de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, una institució internacional que agrupa els governs de les 36 economies més desenvolupades del món, entre les quals hi ha també Espanya. L’objectiu de l’organisme és que els països debatin i intercanviïn informació sobre les seves economies. A més, és conegut pels seus estudis econòmics.

2. Per què ha rebaixat les previsions de creixement de l’economia mundial?

Per la mala evolució del comerç internacional, que provoca una mena d’efecte dòmino sobre altres elements de l’economia mundial. Les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, així com la sortida del Regne Unit del mercat comú europeu amb el Brexit, són les principals fonts d’incertesa i les raons que porten l’OCDE a reduir els seus pronòstics de creixement

3. ¿És una rebaixa molt gran?

Sí, perquè no és la primera d’aquest any. Des del gener, la institució ha retocat a la baixa les previsions mundials dues vegades. En total, l’OCDE ha retallat mig punt fins ara aquest any el creixement esperat aquest 2019 en el conjunt de països del món.

4. ¿Fins a quin punt la situació és preocupant?

Si els pronòstics publicats ahir es compleixen, el 2019 registrarà la taxa de creixement econòmic més baixa des del 2009. El 2,9% previst és una xifra molt reduïda per al conjunt del planeta, ja que inclou les economies desenvolupades (com la UE o els EUA), però també els estats emergents, que sempre creixen a nivells molt més alts que Europa o els Estats Units.

Més continguts de