El sou mínim a l'Estat ja és de 950 euros mensuals

Espanya és el setè estat membre de la UE amb un SMI més elevat

Els treballadors que cobren el salari mínim interprofessional (SMI) començaran a percebre mensualment 950 euros bruts en la nòmina de febrer. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el reial decret per fer efectiu l'anunciat augment d’un 5,5% de l’SMI, que suposa 13.300 euros anuals bruts en 14 pagues. La mesura entrarà en vigor quan es publiqui al BOE, probablement demà mateix, i tindrà caràcter retroactiu des de l'1 de gener. A les nòmines del febrer, els treballadors cobraran els diners pendents del gener.

Segons el govern espanyol, de l’augment del salari mínim se'n beneficiaran uns dos milions de treballadors. "És una decisió presa a través del diàleg social", ha subratllat aquest dimarts la ministra d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero. El nou executiu treu pit per haver pactat amb els sindicats i amb els empresaris la primera mesura de pes de la legislatura, i té la intenció de comptar amb el diàleg social per pactar futures pujades de l’SMI i altres mesures econòmiques, com la contrareforma laboral. L’acord de govern entre el PSOE i Unides Podem inclou augmentar el sou mínim fins al 60% del salari mínim quan arribi el final de la legislatura, uns 1.200 euros bruts.

La proposta aixeca els recels dels empresaris, que van donar el vistiplau a l’augment fins als 950 euros com a mal menor. La proposta que hi havia sobre la taula al principi era apujar-lo a 1.000 euros. “És una mesura anacrònica, que trenca el mercat”, ha assegurat aquest dimarts el president de la patronal espanyola (CEOE), Antonio Garamendi, en una entrevista a esRadio. “Nosaltres volíem plantejar un augment de l’1% o de l’1,5%”, ha revelat.

Espanya, més a prop del salaris mínims de França i Alemanya 

Tot i les reticències dels empresaris, el nou l’augment de l’SMI situa Espanya més a prop dels salaris mínims bruts dels països europeus veïns, com França (1.539 euros), Alemanya (1.584 euros) i Bèlgica (1.594 euros). Segons les dades d’Eurostat, els SMI més alts es troben a Luxemburg (2.142 euros), Irlanda (1.656 euros) i Holanda (1.636 euros), tot i que és difícil fer una comparació estricta perquè es tracta de xifres en brut, perquè la imposició sobre els salaris és diferent a cada país i per la diferència de preus. Espanya té el setè sou mínim més elevat dels països de la UE.

Només sis estats –Itàlia, Dinamarca, Suècia, Finlàndia, Àustria i Xipre– no tenen fixat un sou mínim. Entre els països amb un salari mínim més baix hi ha països de l'Europa Central i de l'Est, com Bulgària (312 euros), Letònia (430 euros), Romania (466 euros), i Hongria (487 euros).

Revaloració de les pensions

Les pensions també pugen aquest any després de l’aprovació aquesta tarda al Congrés del reial decret que les actualitza un 0,9%. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, havia demanat als diputats el vot favorable per donar "certesa" als més d'11 milions de pensionistes que hi ha a l'Estat. "Garantir el poder adquisitiu dels pensionistes és una absoluta prioritat per a aquest govern", ha subratllat Escrivá. De fet, l'executiu de coalició té la intenció d'apujar les pensions mínimes per sobre del 0,9%, però la mesura no es concretarà fins que hi hagi pressupostos: “Hem de veure el marge que hi ha i com es pot finançar”.

El titular de Seguretat Social ha defensat la necessitat d'impulsar mesures per garantir la viabilitat del sistema i ha reclamat consens entre els partits per fer-ho possible. "Més d'11 milions de pensionistes esperen que siguem capaços de posar-nos d'acord", ha assegurat. Segons Escrivá, "no hi ha res com el consens per reduir la incertesa". El ministre de la Seguretat Social ha anunciat que si la inflació aquest any puja més d'un 0,9%, a finals d'any els pensionistes cobraran una paga compensatòria. A més, la revaloració de les pensions té caràcter retroactiu des de l'1 de gener.

Amb la voluntat de reactivar també el diàleg territorial en matèria econòmica, la ministra d’Hisenda ha convocat per a aquest divendres el Consell de Política Fiscal i Financera, amb la participació dels consellers d'Hisenda de les comunitats autònomes. La trobada servirà, segons ha explicat Montero, per començar a preparar els pressupostos generals de l'Estat, el sostre de despesa i els objectius d'estabilitat. Fonts del departament d'Economia han apuntat ja que el vicepresident Pere Aragonès no hi assistirà, tot i que deixaven la porta oberta a l'assistència d'algun altre representant del Govern.