Thomas Piketty, probablement l'economista més famós que ha donat el que portem de segle XXI, té una pregunta per a l'independentisme: "Dins de l'independentisme, ¿hi ha gent que cregui en el federalisme europeu, o l'objectiu és crear un altre Luxemburg dins d'Europa?" Aquesta és la qüestió que ha llançat a l’aire durant la seva visita a Barcelona, molt esperada després que aquest francès –autor de veritables totxos que, contra tota intuïció, s’han convertit en èxits de vendes– hagi abordat la qüestió catalana al seu últim volum.

El seu últim llibre, Capital i ideologia, té 1.200 pàgines, i aquest divendres durant un acte al Palau Macaya de Barcelona Piketty ha mirat de condensar-les en una hora. Objectiu impossible, però la presentació ha servit per tenir un tast d'aquest economista que ha iniciat una campanya per qüestionar la propietat privada tal com l'entenem actualment, amb l'objectiu final de reduir les desigualtats. Perquè, com indica el títol del seu llibre, si es vol rebaixar aquesta disparitat econòmica entre ciutadans "caldrà prendre's molt seriosament la ideologia" i presentar batalla en aquest camp.

"No demano al lector que estigui d'acord amb tot el que dic. Això són ciències socials i els materials [per elaborar teories] són sempre insuficients"

La conferència ha congregat gent que es prodiga poc en aquesta mena d'actes, com per exemple Francisco Reynés (president de Naturgy, tradicionalment al podi dels directius més ben pagats de Catalunya) o Marc Puig (que lidera l'empresa que porta el seu cognom), que fins i tot ha tret el mòbil per fer-li alguna foto a Piketty a mitja conferència. També hi havia l'exconseller Andreu Mas-Colell o el notari Juan José López Burniol. Tots ells han escoltat Piketty amb atenció, i el dubte és fins a quin punt comparteixen les seves receptes, més escorades a l'esquerra del que es podria presumir entre les primeres files de l'audiència.

"No demano al lector que estigui d'acord amb tot el que dic", ha dit a mode d'excusa Piketty abans de recordar que el seu llibre és d'economia i, per tant, no és una ciència exacta: "Això són ciències socials, i els materials [per elaborar teories] són sempre insuficients", ha explicat. Durant la seva intervenció, l'economista concatenava les frases a gran velocitat i sense respirar, com correspon a algú que ha estudiat i gaudeix a fons amb un tema. Tot plegat sense rastre de divisme o petulància, a diferència del que acostuma a passar amb la gent que assoleix el seu estatus d'estrella global.

"Les classes dirigents no es prenen seriosament el divorci entre la resta de la societat i la UE. Podem dir que els britànics van ser imbècils quan van votar pel Brexit, però no és així!"

Una de les obsessions de Piketty és fer funcionar la Unió Europea, a la qual considera "un laboratori de la globalització". "Hem de fer-la funcionar, però les classes mitjanes i populars no hi creuen", ha avisat. I tot seguit s'ha explicat: "Les classes dirigents no es prenen seriosament el divorci entre la resta de la societat i la UE. Creuen que explicant de què ha servit [la mateixa UE] ja n'hi haurà prou i tot anirà bé, però no té per què anar bé. Podem dir que els britànics van ser nacionalistes o imbècils quan van votar a favor del Brexit, però no és així!"

Per a l'economista, la solució passa per un veritable federalisme europeu, amb un pressupost comú molt superior a l'actual. Això inclou, per exemple, un IRPF o un impost de societats conjunt per a tots els països, per exemple, una quimera avui dia. Però, per difícil que sigui, aquesta és la solució, sosté. "O hi ha un projecte fiscal conjunt o hi haurà un replegament nacionalista", ha advertit. De fet, Piketty encara ha anat més enllà: si no hi ha aquesta fiscalitat comuna, "no hi pot haver la llibertat de moviments de capital que existeix actualment", ha dit. Altrament, aquest és un factor generador de desigualtats, precisament. "Els rics no sabem on tenen els diners i, per tant, la resta ha de pagar més", ha conclòs.

"Sense una fiscalitat europea comuna no hi pot haver llibertat de moviments de capital"

La situació a Catalunya, a la qual Piketty dedica unes pàgines del seu llibre, ha planat durant tot l'acte. A la presentació, Jaume Lanaspa (patró de la Fundació La Caixa) li ha criticat amb subtilesa algunes de les conclusions del seu llibre sobre Catalunya, en el qual conclou que l'independentisme creix entre les classes adinerades perquè aquestes classes voldrien crear una mena de paradís fiscal a l'estil luxemburguès. Lanaspa li ha advertit que la qüestió és "més complexa", entre altres coses perquè els independentistes també demanen un reconeixement. "La majoria dels catalans estem a favor d'una solidaritat [entre territoris], però amb una certa justícia fiscal", ha asseverat Lanaspa.

Sobre l'independentisme: "Voldria ser molt prudent perquè penso que és més complicat", admet

Posteriorment, una certa incomoditat i una rialla fluixa han aflorat en Piketty cada cop que parlava de Catalunya, encara que fos col·lateralment. Finalment, quan l'exdiputat Ramon Tremosa li ha preguntat directament per la qüestió no se n'ha pogut amagar més i, a diferència de la seguretat amb la qual en parla al llibre, ha exposat els seus dubtes. Piketty dona per fet que les classes més riques són clarament independentistes, una asseveració que potser es replantejaria si comprova els resultats electorals en els barris més rics de Barcelona. Avui ha anat més amb compte i ho ha dit obertament: "Voldria ser molt prudent perquè penso que és més complicat". Ara bé, sí que ha llançat la pregunta amb què començava l'article: "Dins de l'independentisme, ¿hi ha gent que cregui en el federalisme europeu, o l'objectiu és crear un altre Luxemburg dins d'Europa?"

La resposta, sigui la que sigui, a Europa no la coneixen.