El pla Juncker només finança dos projectes a Catalunya
Brussel·les allarga el projecte per impulsar la inversió a Europa
Brussel·lesEl pla Juncker ha tingut un impacte modest a Catalunya, almenys de moment. Ja fa un any que es va estrenar el programa estrella de la Comissió Europea, que pretenia captar una inversió de 315.000 milions d’euros, però una de les comunitats autònomes amb més creixement de l’Estat se n’ha beneficiat poc. Només dos projectes afecten el territori català: un és al Port de Barcelona i l’altre afecta l’empresa catalana Grifols, segons l’informe presentat ahir per l’executiu comunitari, un any després de la posada en marxa del programa.
Grifols va ser un de les primeres empreses a beneficiar-se, sota el paraigua del pla Juncker, d’una ajuda del Banc Europeu d’Inversions (BEI) de 100 milions d’euros i amb l’objectiu que mobilitzi fins a 241 milions d’euros. El segon projecte és una iniciativa de Ports de l’Estat. L’organisme públic va presentar un projecte per millorar l’accés ferroviari a diferents ports de l’Estat, entre els quals hi ha el de Barcelona. Està previst que el BEI hi ajudi en total amb 250 milions d’euros, tot i que el projecte (que està aprovat) encara està pendent que es firmi l’acord.
Els minsos resultats a Catalunya contrasten amb els objectius esperats per la Generalitat. L’exconseller d’economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar que esperava captar 16.000 milions d’euros en inversió. Per això, fa un any la Generalitat va crear una primera llista de 59 projectes que podien encaixar en el pla Juncker. Amb tot, el Govern no pot fer les sol·licituds directament, ja que es canalitzen a través de l’Estat, que és qui les filtra. Fonts de la Generalitat a Brussel·les expliquen que estan sobretot centrats a assessorar les pimes que volen accedir a aquest finançament. Per poder-lo rebre, les pimes han de provar que no han trobat crèdit pels canals habituals i que per això requereixen l’ajuda de les autoritats europees.
En conjunt, Espanya és el cinquè país que s’ha vist més beneficiat pel pla Juncker, amb vuit projectes aprovats, per un valor de 1.100 milions d’euros, que pretén mobilitzar 11.400 milions d’euros i crear 5.150 llocs de treball. Tot i així, la superen les altres grans economies europees. Al capdavant hi ha França, seguida d’Itàlia, el Regne Unit i Alemanya. Aquests últims països aglutinen gairebé la meitat dels 250 projectes aprovats en total.
Un terç de l’objectiu
Brussel·les vol treure pit del seu pla i, tot i que pretén atreure una inversió de 315.000 milions d’euros a la UE, de moment s’ha aconseguit un 32% de l’objectiu. Per això, Brussel·les considera prolongar el pla Juncker més enllà del 2018, quan està previst que expiri, per intentar arribar a una inversió de 410.000 milions d’euros, l’objectiu inicialment marcat. Tot i així, on ha tingut millors resultats ha sigut sobretot en les pimes: aproximadament 140.000 han rebut un finançament de 49.000 milions.
No obstant, és un primer aniversari agredolç. “A Brussel·les si no són males notícies, no hi ha notícia. Em temo, doncs, que no tinc notícies per a vostès”, va dir ahir el vicepresident d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen, als periodistes, assegurant l’èxit del programa. Brussel·les no vol subratllar que els projectes es concentren en pocs països, i que alguns com Malta o Xipre no n’han obtingut cap. També s’ha dirigit cap a projectes molt segurs. Una tendència que Brussel·les espera canviar, per dirigir-se més cap a projectes amb més risc, tot i que no sempre surtin com s’espera.
