Polígons sense internet en l’era del 5G

Barcelona“Per enviar un correu electrònic amb documents adjunts havia d’anar a casa meva; si no, m’hi podia passar fins a cinc hores”. Aquest és un dels problemes amb els quals es trobaven diàriament fins fa un any les empreses del polígon industrial Rosanes, a Castellví de Rosanes, al Baix Llobregat. Així ho explica Maite Velázquez, cap d’operacions de Camacho Cosmetics i presidenta de l’associació de propietaris d’aquest polígon. Velázquez assegura que, fins fa uns mesos, aquest nucli industrial no tenia la infraestructura necessària per tenir una bona connexió ADSL, ni tampoc fibra òptica, ni cobertura de mòbil. Després d’anys negociant sense èxit amb les operadores, van optar per solucionar el problema finançant i instal·lant ells mateixos la fibra òptica.

La patronal catalana Pimec ha detectat desenes d’agrupacions industrials arreu de Catalunya que -com passava a Castellví- no tenen una bona connexió a internet quan, paradoxalment, ja s’està parlant del desplegament de la tecnologia 5G. “És increïble que s’estigui apostant perquè Barcelona sigui un hub o un laboratori europeu del 5G i que tinguem una part de la indústria tan endarrerida”, lamenta a l’ARA un empresari industrial que assegura que el problema és el cost que suposa per a les operadores “l’últim tram de la connexió, que no els surt rendible en el cas dels polígons”.

“Les administracions locals prioritzen el desplegament de fibra a les ciutats o els pobles i no pas als polígons”, explica Marcela Veliz, responsable de polígons a Pimec, que afegeix que a això s’hi suma que les operadores de telefonia tampoc ho faciliten perquè “prefereixen els desplegaments verticals, és a dir, en edificis, que els horitzontals”, ja que, en la majoria de polígons catalans, aconseguiran connectar com a molt una quarantena d’empreses, segons explica Veliz.

Davant d’aquests arguments, Telefónica ha assegurat a aquest diari que l’objectiu principal és arribar a tot arreu, però que “cada cas té les seves particularitats” i que se solucionen individualment. L’operadora no ha volgut fer més valoracions.

Conseqüències sobre el negoci

“Hi ha companyies que ni tan sols poden fer una simple videotrucada amb la seva matriu, que és en un altre país; això els dificulta moltíssim la feina”, assegura Veliz. “Algunes empreses han acabat enviant un llapis USB amb documents per missatger tradicional, perquè els resultava impossible utilitzar el núvol”, lamenta Velázquez.

Aquesta directiva assegura que abans d’instal·lar-se la seva pròpia fibra òptica, el polígon Rosanes tenia contractada una línia mínima de 50 megues, però el que rebien les empreses, tant de pujada com de baixada, “no arribava a un mega”. “No té cap sentit que una empresa només tingui un mega i que a casa en puguis tenir 200 o 300 simplement per descarregar-te música”, argumenta Velázquez.

Els empresaris d’aquest polígon van intentar desencallar la situació amb les tres operadores més grans, Telefónica, Vodafone i Orange. “Vam proposar fins i tot assumir una part de la despesa, però no van voler; per això ens vam posar en contacte amb empreses més petites que intenten arribar allà on les grans no volen”, explica Velázquez.

L’associació va arribar a un acord a tres bandes amb els empresaris i Ticae, una operadora de Cardedeu que es dedica a la venda de serveis de telecomunicacions. “Tot plegat ens va costar 60.000 euros, mentre que una de les grans operadores ens demanava 300.000 euros pel mateix”.

Des d’aleshores, cadascuna de les 40 empreses del polígon pot triar la comercialitzadora, però la fibra òptica i la infraestructura pertanyen als empresaris. D’aquesta manera, les operadores que volen fer servir la xarxa s’han de posar d’acord amb els propietaris.

“Això ha permès que les empreses facin un salt en productivitat, sobretot en els departaments d’administració i logística -assegura Velázquez, que matisa-: Hi ha molta diferència entre gestionar un magatzem apuntant codis manualment o fer-ho passant simplement una pistola de radiofreqüència o una tauleta”.

Afectació indeterminada

Segons Pimec, durant el 2016 va ajudar a fer arribar la fibra òptica a cinc dels polígons que gestiona, entre els quals hi ha el de Castellví, i també d’altres de Granollers i les Franqueses del Vallès. L’any passat la patronal va continuar amb aquesta tasca, però va detectar que els problemes perduren en molts més nuclis industrials catalans.

“No sabem la xifra exacta de polígons afectats perquè, per qüestions urbanístiques, no queda clar del tot què es considera polígon o agrupació industrial”, diu Veliz. Per això la patronal està enllestint un informe, que presentarà al juny, en què es determinarà la quantitat de polígons, la connectivitat de què disposen, les solucions que han pres i quin efecte té això sobre la productivitat de la indústria. “Volem recollir tota la informació possible per demanar a administració i operadores, com a mínim, una connexió competitiva als polígons”, conclou Veliz.

LES CLAUS

1. Quins problemes tenen aquests polígons?

No tenen bona cobertura ni d’ADSL ni de fibra, ni tampoc cobertura mòbil. Segons la patronal, algunes d’aquestes empreses tenen contractat un paquet de 50 megues però només els n’arriba un. El problema, segons expliquen aquests polígons, és que a les operadores no els surt rendible fer la infraestructura per a un nucli tan petit.

2. Com afecta això la seva activitat?

La manca de connexió fa que algunes empreses no puguin ni tan sols enviar correus electrònics amb documents adjunts. “Enviar un mail a Hisenda amb les retencions pot costar fins a cinc hores”, explica una empresària. D’altres “no poden ni fer una videoconferència amb la seva matriu”, asseguren des de Pimec.

3. Què hi diuen les operadores?

Les grans operadores asseguren que l’objectiu és arribar a tot arreu, però que cada cas té les seves particularitats i estudien els casos un a un.

4. Quants polígons hi ha en aquesta situació?

La patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec, no pot establir encara una xifra concreta dels polígons afectats perquè, segons expliquen, “es difícil determinar, per temes urbanístics, què s’entén com a polígon o agrupació industrial”. Tot i això, aquesta patronal calcula que només a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha uns 2.000 nuclis industrials.

5. Com actua la patronal?

Pimec està enllestint un informe per quantificar l’afectació actual i l’impacte econòmic que suposa, i per demanar a l’administració que intervingui en aquesta qüestió.