FARMÀCIA
Economia 24/10/2015

Puig creu que la Hisenda pròpia hauria retingut Grifols

Evita opinar sobre el trasllat de part del negoci a Irlanda

Xavier Grau
2 min
Felip Puig va vincular ahir la manca d’una hisenda catalana a la decisió de Grifols de traslladar una part del negoci a Irlanda.

BarcelonaL’anunci que Grifols s’endú a Irlanda la tresoreria i una part molt important del seu negoci principal no ha caigut gens bé al Govern. Sobretot si es té en compte que el president de l’empresa, Víctor Grífols, s’havia significat pel seu suport al president de la Generalitat. “Tiri endavant; no s’arronsi, president”, va dir el cap de la companyia d’hemoderivats a Artur Mas en l’acte d’inauguració de la nova fàbrica de Parets del Vallès l’abril del 2014. Una fàbrica que va costar a la companyia una inversió de 20 milions d’euros.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Paradoxalment, l’alt comissionat de la Marca España, Carlos Espinosa, va aprofitar la notícia de Grifols per treure pit i lloar la internacionalització de les empreses espanyoles. El centre d’operacions que la farmacèutica catalana s’emporta a Irlanda suposa el 75% de les seves vendes, que són principalment a l’estranger. Per la seva banda i al costat oposat, el Govern va reaccionar ahir per boca del conseller d’Empresa i Ocupació en funcions, Felip Puig, que va assegurar que Grifols no hauria escollit Irlanda per portar una part tan important del seu negoci si Catalunya hagués tingut Hisenda pròpia. Puig va dir que no podia opinar sobre aquest moviment estratègic de l’empresa, però que està segur que “amb més autonomia fiscal, segurament això no hauria passat”.

Grifols va inaugurar dijous oficialment el centre mundial d’operacions de la divisió Bioscience, en què ha invertit 100 milions de dòlars (88,4 milions d’euros) i que està situat a Dublín. Els avantatges fiscals, l’estabilitat d’Irlanda, a més de l’irrisori preu dels terrenys, han jugat a favor de la decisió de fer aquesta inversió. El vicepresident financer de la companyia, Alfredo Arroyo, no va voler concretar quin tipus impositiu de societats tindran a Irlanda, però es va esforçar a dir que això no modificarà els impostos que paguen a Espanya, on només tenen del 5% del negoci. “A Montoro no li canviarà res”, va reblar.

Atractiu irlandès

Però alguna cosa deu tenir Irlanda que atreu les empreses. Ahir mateix l’aerolínia de baix cost Norwegian Airlines va comunicar que a partir de demà, 25 d’octubre, “transferirà tota la seva operativa amb base a Espanya a la seva filial irlandesa, Norwegian Air International, amb seu a l’aeroport de Dublín”.

Així doncs, tal com explica la companyia, tots els vols, tant nacionals com internacionals, passaran a formar part del negoci de la seva filial a Irlanda. Però, a més, Norwegian ho va anunciar el mateix dia en què també avançava que té previst créixer un 15% al mercat espanyol, fins arribar als 2,29 milions de places en oferta. De fet, aquesta previsió de creixement serà encara més gran a Madrid, on l’aerolínia pronostica una expansió del 70%.

Però també preveu créixer amb força a Barcelona, en concret, un 53%. Segons el comunicat, aquest creixement estarà impulsat bàsicament per les noves rutes domèstiques entre la Península i les Canàries, que també començaran a operar aquest diumenge.

L’empresa insisteix que “el canvi serà imperceptible per al passatger més enllà del número de vol”, i que aquesta decisió “respon únicament a la possibilitat d’obtenir drets de trànsit comunitaris amb països tercers a la Unió Europea”.

stats