El petroli barat esquerda l’OPEP

BarcelonaLa guerra de preus és un dels fenòmens més temuts de qualsevol sector econòmic. Sovint comporta pèrdues per a tots els competidors i acostuma a sortir-ne guanyador qui té la caixa més plena o més condicions per aguantar les vaques magres. Però ni tan sols els que vencen en aquestes batalles comercials en surten indemnes. La cruenta guerra de preus que es manté en el sector del petroli n’és la millor prova: el sector del fracking als Estats Units ja trontolla, amb afectacions a tota la banca occidental que s’estan notant a la borsa, mentre que els seus enemics, els productors tradicionals de petroli, van evidenciar ahir una esquerda històrica.

Els governs de l’Aràbia Saudita, Rússia, Veneçuela i Qatar van acordar ahir congelar la producció als nivells del gener, segons va informar el ministre qatarià d’Energia i Indústria, que és també el president de torn de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), Mohammed Saleh al-Sada. Però aquest últim càrrec no ha de portar a equívocs: la decisió s’ha pres al marge de l’organització, que en els últims temps ha sigut incapaç de posar-se d’acord.

Segons va explicar Saleh en roda de premsa, han adoptat la decisió per “estabilitzar el mercat del petroli”. Saleh va afegir que la mesura “no tan sols beneficiarà els països productors i exportadors de cru, sinó també l’economia global”, i va mostrar la seva esperança que la resta de països productors apliquin la mateixa política. Segons va avançar, la setmana vinent es reunirà amb països com l’Iran i l’Iraq per sondejar aquesta possibilitat.

Tres de tretze

Ara per ara, només una minoria dels països membres de l’OPEP han donat suport a la decisió. Els fundadors d’aquesta institució van ser l’Aràbia Saudita, l’Iraq, l’Iran, Kuwait i Veneçuela, però amb el pas del temps s’hi han sumat Algèria, Angola, Nigèria, els Emirats Àrabs Units, Indonèsia, Líbia, Qatar i l’Equador. L’acord anunciat ahir, per tant, l’han pres tres països dels 13 que integren l’organisme, més Rússia, que no en forma part però és un dels principals actors del mercat mundial de primeres matèries. El pas d’ahir demostra les dificultats internes per adoptar una posició clau com és el nivell de producció i confirma que les discrepàncies internes han impedit arribar a una posició comuna.

Les diferències que hi ha en el si de l’OPEP s’han fet ben evidents en les últimes reunions de l’organisme. Països com Veneçuela necessiten que la producció baixi perquè els preus pugin i s’aturi la sagnia econòmica que pateixen, però l’Aràbia Saudita s’havia mantingut ferma per colpejar el seu veritable enemic, que són els productors de petroli nord-americans que fan servir el fracking, que es calcula que necessiten un preu del barril d’uns 60 dòlars per poder ser rendibles. A l’Aràbia Saudita, en canvi, extreure petroli li costa només 4 dòlars per barril.

La frustració dels membres de l’OPEP partidaris de reduir la producció és evident: “A l’organisme hi ha posicions molt diferents. Les vam discutir i al final vam arribar a la conclusió de no prendre cap decisió”, deia el ministre veneçolà de Petroli, Eulogio del Pino, al desembre. El seu homòleg equatorià també es resignava: “Els preus responen al mercat i si tens un excedent d’oferta en aquest moment i no fas res, simplement la tendència continuarà”.

Malgrat la novetat que suposa que tres membres de l’organització i un altre país extern (Rússia) prenguin una decisió al marge de l’OPEP, el cert és que la política aprovada no és tan contundent com reclamen algunes veus, que veuen imprescindible reduir el nombre de barrils que es treuen al mercat. Això explica que ahir els preus del barril de Brent (el de referència a Europa) caiguessin més d’un 3%.

Un mercat a la baixa

No hi ha dubte que el preu del petroli es manté en mínims dels últims 12 anys a causa de la sobreoferta de cru. Els saudites, líders de l’OPEP perquè són els principals productors, van apostar per la sobreoferta. Això va impactar en els comptes públics del país: el 2015 va tenir un dèficit de 89.000 milions d’euros que l’obligarà a fer retallades. Aquesta situació entrava segurament en els plans saudites, però la necessitat addicional d’ingressos per qüestions geopolítiques, per exemple per finançar la lluita contra l’Estat Islàmic, podria haver motivat aquest canvi d’estratègia (vegeu l’entrevista adjunta).

Amb tot, els analistes no preveuen que el preu del petroli experimenti pujades significatives a curt termini.