TRANSPORT

Renfe a Catalunya: més subvencions, menys guanys

Els fons públics aportats es doblen en només dos anys

El servei de Renfe a Catalunya és un dels que generen més queixes dels usuaris. No obstant això, cada any s’hi aboquen més recursos públics, que no es tradueixen en un augment de la rendibilitat del servei. La companyia ferroviària segrega els resultats de Catalunya en els seus informes anuals -és l’única comunitat on ho fa- perquè les competències de Rodalies i Regionals corresponen a la Generalitat.

L’any 2018, segons les dades que acaba de publicar l’operadora ferroviària, el servei de Catalunya va generar uns guanys de 480.000 d’euros abans d’impostos. La xifra és un 29% inferior a la del 2017, quan va ser de 670.000 euros, i menys d’una tercera part dels guanys generats el 2016, quan el benefici abans d’impostos va ser d’1,7 milions d’euros.

L’evolució dels resultats contrasta amb l’evolució de l’aportació de fons públics, per part tant de l’Estat, per complir amb el servei subvencionable, com de la Generalitat, en compliment dels acords signats. Així, els fons públics estatals han passat de 110 milions el 2016 a 232 milions el 2018 a Catalunya. És a dir, s’han més que doblat en dos anys. Aquest diners són els que “cobreixen el dèficit anual generat per la prestació d’aquests serveis”, els que per llei es consideren “obligació de servei públic” en la terminologia legal, tal com es recull a la memòria de Renfe Viajeros.

I les aportacions de la Generalitat també han crescut: gairebé 16 milions d’euros l’any 2017, 21,3 milions el 2017 i 24,2 milions el 2018.

També ha augmentat la recaptació per la venda de bitllets. El 2016 va ser d’181,1 milions d’euros, el 2017 va arribar a 190,6 milions i el 2018 va pujar a 196,6 milions. I altres ingressos, com l’explotació comercial d’estacions, també han anat pujant, des dels 12,3 milions d’euros el 2016 fins als gairebé 14 milions el 2018.

Per entendre la caiguda de guanys cal observar l’increment dels costos dels dos últims anys, especialment les denominades despeses d’infraestructura (els cànons que paga l’operadora per l’ús de la infraestructura), que van passar de 22 milions el 2016 a 160 milions el 2018 per la nova normativa de peatges d’Adif.

Més benefici a l’Estat

La situació de Catalunya contrasta amb la de la resta de l’Estat, on els resultats del servei públic de Renfe estan millorant en els últims anys. Així, ha passat d’unes pèrdues de 20 milions abans d’impostos el 2016 a uns beneficis abans d’impostos de 15 milions el 2018. De fet, el 2016 i el 2017 només el servei públic de Renfe a Catalunya tenia guanys abans d’impostos (1,7 milions i 670.000 euros, respectivament), mentre que el servei públic a la resta de l’Estat generava números vermells (de 20,2 milions i 1,61 milions, respectivament).

L’aportació pública al servei de l’Estat també s’ha doblat en dos anys, i ha passat de 450 milions el 2016 a 915 milions el 2018. Una de les causes que explica que a l’Estat els resultats hagin tingut una millora superior que a Catalunya és el fet que els ingressos per venda de bitllets a Catalunya entre el 2016 i el 2018 han crescut un 8,5%, mentre que a la resta de l’Estat ho han fet un 9,8%. També hi ha hagut una millora important, de 10 milions, en els costos financers.

El nombre d’usuaris dels serveis públics de Renfe va créixer el 2018 a Catalunya respecte a l’any anterior: un 5,7% a Rodalies, un 3,2% en Regionals, un 10,8% en l’alta velocitat Figueres-Barcelona i un 2,5% en l’alta velocitat Lleida-Barcelona.