Sabadell i Bankia neguen una fusió que el mercat empeny

Santander / BarcelonaEn els últims dos anys són incomptables les vegades que els presidents del Banc Sabadell i Bankia han hagut de negar que estiguin preparant cap mena de fusió. Probablement ho han hagut de fer tants cops com compareixences han fet davant la premsa. Ahir li va tocar el torn a José Ignacio Goirigolzarri, president de l’entitat controlada per l’Estat.

“El riu sona perquè sona però no perquè porti aigua”, va assegurar en una jornada a Santander organitzada per l’Associació de Periodistes d’Informació Econòmica (APIE). “El nostre pla estratègic implica mantenir el perímetre. No hi ha res més”, va insistir.

Goirigolzarri, però, no va tancar la porta a la possibilitat que aquesta fusió arribi en un futur. “Som conscients que som al mercat i les coses poden canviar, però ara per ara no. Mai se sap què pot passar en el futur”, va afegir. Fonts consultades del Banc Sabadell van negar que aquesta operació estigui en marxa.

D’informacions sobre una possible fusió de les dues entitats fa temps que en circulen, però en les últimes hores els rumors s’han intensificat, alimentats per un informe de Goldman Sachs que defensa l’operació. Segons el banc d’inversió, la fusió milloraria la rendibilitat i la ràtio de capital de l’entitat resultant. A més, tindria “racionalitat estratègica” per fer una entitat “més rendible, forta i estable”, amb una rendibilitat de prop del 9%, quan ara estan entre el 5% i el 7%, segons el banc d’inversió.

No és el primer cop que el mercat avala l’operació. Al sector és unànime la creença que una fusió entre la quarta i cinquena entitats espanyoles afavoriria no només la seva solvència sinó també el seu negoci. La complementerietat geogràfica entre els dos bancs és molt alta: el Sabadell és molt potent en pimes, mentre que Bankia fa més banca minorista.

Els supervisors empenyen

Aquesta mateixa setmana el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, apuntava que els bancs espanyols, tot i complir els requisits mínims de capital, se situaven a la cua d’Europa pel que fa a la solvència. De Cos va fer una crida a millorar les ràtios de capital. Una fusió entre el Sabadell i Bankia aniria en aquesta direcció.

El supervisor espanyol -igual que el Banc Central Europeu- també defensa la necessitat de tenir menys bancs però més sòlids per poder afrontar amb garanties una futura crisi i que no es repeteixi el desastre de l’última crisi econòmica, que va suposar un daltabaix sense precedents per al sistema bancari espanyol, amb rescat públic inclòs. Una hipotètica fusió entre les entitats d’Oliu i de Goirigolzarri seria vista amb bons ulls pels reguladors, sobretot en el context actual de tipus d’interès baixos que limita la rendibilitat dels bancs.

Durant el seminari a Santander, el president de Bankia també va insistir que, en un context de tipus baixos, no és el moment de privatitzar l’entitat nacionalitzada, tot i que va puntualitzar que correspon decidir-ho al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), propietari del 61% de les accions. Segons Goirigolzarri, si s’allarga en el temps la política de tipus d’interès baixos del BCE, el preu de l’acció de Bankia -i, per tant, la seva privatització- podria veure’s perjudicat.

Aquest factor podria ser clau. Fonts financeres van explicar a l’ARA en el seu dia que al Sabadell hi ha reticències amb una qüestió clau: fusionar-se amb una entitat controlada per l’Estat suposaria a la pràctica estar en mans polítiques. Les complicacions no s’acaben aquí: si Bankia es privatitzés ara, seria el govern actual qui hauria d’entomar en el seu dèficit públic les pèrdues del rescat de l’entitat, rescatada al seu dia per 22.500 milions d’euros però de la qual ara es recuperarien menys de 5.000 milions d’euros. Per tant, el Sabadell vol que hi hagi una desprivatització que el govern central vol evitar.

Les fórmules possibles

L’informe de Goldman Sachs també entra en aquest aspecte. El document aplaudeix que una fusió serviria per “maximitzar” la recuperació dels ajuts públics, dels quals encara es poden recuperar fins a 16.700 milions d’euros. Goldman apunta que la venda es podria fer després de la fusió i que, com que es crearia una entitat més rendible, l’acció pujaria en borsa. A més, els analistes creuen que l’operació permetria diluir la posició de l’Estat per sota del 40% sense haver de fer efectiva cap pèrdua que repercutís en el deute i en el dèficit.

Malgrat els desmentiments oficials, un cop més els mercats van saludar l’informe de Goldman Sachs amb satisfacció. Quan es va acabar la sessió d’ahir, el segon valor de l’Íbex-35 que pujava més era el Sabadell, amb un increment del 2%, i Bankia també creixia un 0,7%. Totes dues estan entre les empreses que han caigut durant l’any.