Mor un gegant del periodisme econòmic de la City de Londres

Samuel Brittan va marcar durant quasi mig segle el debat econòmic a la Milla Quadrada des del 'FT'

La primavera del 2014, Samuel Brittan abandonava el que havia sigut durant quasi mig segle la seva casa natural: les pàgines del Financial Times, diari del qual va ser columnista de referència pràcticament durant tota la seva carrera, i des d'on va cimentar una ben guanyada fama de comentarista seriós, rigorós i, com li corresponia a la seva estatura intel·lectual, molt influent, des d'una tradicional posició de pensament liberal que no es doblegava fàcilment a cap ortodòxia. Aquest dilluns, als 86 anys, Brittan, autor de llibres com Capitalism with a human face, ha mort víctima d'una septicèmia. Nombroses veus del periodisme, l'economia i de la política britànica s'han sumat al dol pel seu traspàs.

Peter Jay, que va ser el seu rival durant molts anys a The Times, l'ha acomiadat en els següents termes: "Sam va estar influït per tot el marc macroeconòmic que John Maynard Keynes va llegar al món. Tenia un do per escriure sobre macroeconomia amb una lucidesa i originalitat extraordinàries. Era capaç d’una gran indignació si creia que alguna cosa era injusta o errònia, però no tenia ni un gram de malícia".

Durant els anys del seu regnat en la premsa econòmica de la City, Brittan va ser relativament poc conegut del gran públic, però els seus escrits impactaven en la vida de milions de britànics. Les seves columnes del diari van ser una lectura essencial per als brokers de la Milla Quadrada. Amb les seves anàlisis donava pistes sobre el futur dels tipus d'interès, l'evolució dels bons, accions i informació molt valuosa quant a les cotitzacions del mercat de divises. Els funcionaris de Whitehall, el cor de l'administració britànica, i en especial els del Tresor, tenien una cita especial amb cadascun dels seus comentaris. 

La seva influència als anys setanta, particularment el seu èmfasi en seguir una fèrria disciplina monetària, va contribuir en bona mesura a la caiguda del líder conservador Edward Heath després que perdés les eleccions del 1974, i l'ascens de la successora, Margaret Thatcher. També va tenir una relació molt estreta amb Sir Keith Joseph, Sir Geoffrey Howe i Nigel Lawson, tres dels ministres econòmicament més de dretes de la Dama de Ferro. Brittan i Lawson, de fet, tots dos de famílies de jueus lituans, van ser col·legues al Financial Times als anys cinquanta del segle passat.

En una entrevista amb el llavors editor del  Financial Times, Lionel Barber, fent un cop d'ull a la carrera que aleshores deixava enrere, Brittan es va descriure a si mateix com una "mena de liberal individualista", escèptic respecte a les etiquetes polítiques. "La majoria de les preguntes interessants no es poden plantejar fàcilment en termes d'esquerra o dreta", va dir.

Com s'ha destacat a l'obituari que el FT ha publicat, "als EUA, els professors d'economia escriuen columnes de diaris, mentre que, al Regne Unit, els columnistes de diaris escriuen llibres". Brittan en va ser un exemple. 

Brittan va néixer el 1933, fill d'un metge, i de família de jueus lituans, com ja s'ha apuntat. El seu germà petit, Leon, va ser una destacada personalitat del món polític britànic: va ocupar diferents càrrecs en governs conservadors i, finalment, va exercir com a comissari de la UE. Quan era nen, segons la seva pròpia descripció, Samuel era, "precoç, sense ser un prodigi". Es va formar a la Kilburn Grammar School i al Jesus College de Cambridge, on es va formar en economia. Després de la universitat, va treballar al  FT fins al 1961, quan es va convertir en cap de la secció d'economia de The Observer. Va tornar al  Financial Times el 1966 i hi va treballar, marcant el pols de la City de Londres, fins al final de la seva carrera.

A Cambridge va rebre classes del llavors professor visitant Milton Friedman, de Joan Robinson i, el més influent per a la seva formació, Harry Johnson. Amb tot, com han destacat alguns dels seus col·legues, les seves primeres influències intel·lectuals no van ser tan econòmiques com filosòfiques, a través del llibre The poverty of historicism, de Karl Popper, i La muntanya màgica, de Thomas Mann. El tema central de bona part de la seva escriptura va ser la seva creença i defensa del lliure mercat, establint una connexió entre llibertat econòmica, personal i política.

Personatge antidogmàtic, des de les seves columnes va combatre durament la política d'austeritat tory que el llavors ministre d'Economia conservador, George Osborne, va imposar a partir del 2010 com a resposta a la crisi financera del 2008.

Una prova més del seu pensament poc ortodox entre l'esquerra i la dreta seria un dels paràgrafs de l'esmentat Capitalism with a human face en què criticava, amb gran ironia i estil, que "l’únic mal d’una renda no guanyada, i d’una riquesa hereditària, és que molt pocs de nosaltres en tenim, argument a favor de canviar el sistema d’impostos de successions per un d'autèntic, i avançar cap a una renda bàsica que beneficiï els dissortats en l'elecció de pares".

El 1993 Samuel Brittan va ser nomenat cavaller pels seus serveis al periodisme econòmic i també  Chevalier de la Légion d’Honneur. Lionel Barber ha dit, com a comiat: "Samuel Brittan era un gegant, un cavaller periodista que feia que l’economia formés part del corrent principal. El FT i el Regne Unit tenen un deute enorme amb sir Sam".